Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
creu

Representació d’una tortura d’esclaus a la creu en la via Àpia
Història
Instrument de suplici format per un pal vertical (stipes) i un altre d’horitzontal (patibulum), on hom feia morir certs criminals lligats o clavats per les extremitats.
El seu ús provenia de l’Orient, i els romans l’adoptaren, des de les guerres púniques, per castigar els esclaus era el servile supplicium per excellència A Palestina, segons Josep Flavi, hom la utilitzà sovint, sobretot durant la primera guerra jueva 66-70 Tenien diverses formes, segons la longitud i la disposició dels pals La creu llatina tenia el stipes més llarg que el patibulum , i la creu grega tenia els dos pals de la mateixa longitud N'hi havia en forma d’aspa X creu de Sant Andreu, i unes altres amb el patibulum posat completament a l’extrem superior del stipes creu en…
castell d’Alaró
Història
Antiga fortificació construïda al cim del puig d’Alaró (822 m alt.), municipi d’Alaró (Mallorca).
La muntanya és una avançada del sistema muntanyós de ponent, del qual la separen les valls de Solleric i d’Orient El cim és una superfície relativament plana, de 1200 m de longitud per 500 de latitud, voltada per una alta cinglera d’un color rogenc, que li dona un aspecte molt característic A la vora mateixa de la cinglera, es troben les restes de l’antic castell Aquesta fortificació, existent ja a l’època musulmana, fou una de les que es reservà Jaume I de Catalunya-Aragó en bescanviar el 1231 amb l’infant Pere el comtat d’Urgell amb la Mallorca conquerida recentment Fou un dels…
Josep Subiràs i Barra
Història
Militar
Matemàtiques
Militar i matemàtic.
Fou sobreestant major del castell de Sant Ferran de Figueres El 1770 fou admès en la Conferència Físicomatemàtica, fundada pel seu germà Francesc en convertir-se aquesta, el mateix any, en Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, passà a la secció d’àlgebra i en fou director 1778-97 i revisor 1797-99 Hi llegí treballs, com Sobre la unidad de medidas de áridos 1778 —que més tard amplià amb una proposta d’unificació de totes les mesures de capacitat, longitud, etc—, Sobre el gasto y conducción de aguas 1784 i Sobre los aluviones 1790 És germà del matemàtic Francesc Subiràs i…
papir Abbott

Papir Abbott
British Museum
Història
Papir egipci adquirit el 1854 per l’anglès H. Abbott i conservat al British Museum.
En molt bon estat, mesura 2,18 m de longitud Escrit en hieràtic, el text del verso és del regnat de Ramsès XI, i el del recto de l’any 16 1125 aC del de Ramsès IX Aquest darrer forma part, junt amb altres quatre papirs, d’un dels dos expedients més complets que existeixen sobre els robatoris de tombes a Egipte Conté l’acta del processament d’una sèrie de lladres i de la inspecció d’una part de la necròpoli tebana El document té importància cronològica, política decadència del poder reial al final del període ramèssida, socioeconòmica estat insatisfactori del país tant pel que fa…
castell de Sant Ferran

Vista aèria del castell de Sant Ferran
© Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya
Història
Gran fortalesa o ciutadella bastida en una elevació (el pla dels Caputxins) al NW de Figueres (Alt Empordà) a partir del 1752, segons plans de Juan Martín Cermeño per ordre de Ferran VI d’Espanya, com a defensa del pas fronterer amb l’Estat francès.
Aquest emplaçament ha estat controvertit per tal com és dominat per elevacions veïnes Inspirat en les teories de Sébastien Le Preste , té forma de pentàgon irregular, amb una longitud de 850 m de N a S i 500 m d’E a W, i un perímetre de 3,2 km Ocupa 32,5 ha de superfície Té sis baluards i set revellins i tota l’obra és voltada d’un ample fossat i glacis i camins coberts Hi caben deu mil homes i té troneres per a unes 250 peces d’artilleria La longitud total dels fossats és de 5 km Al pati d'armes hi ha cisternes on hi caben 10 milions de litres d'aigua Les obres de construcció també foren…
catacumba

Catacumbes de San Genaro, a Nàpols
Història
Religió
Cementiri subterrani d’inhumació compost de galeries i cambres.
El seu ús és anterior al cristianisme Seguint la llei romana que prohibia els enterraments a l’interior de les ciutats, els primers cristians construïren, amb tota llibertat, diversos cementiris subterranis, que només foren utilitzats esporàdicament com a lloc de culte, durant les persecucions Arribaren a tenir bastants quilòmetres de longitud i diversos pisos superposats Els difunts eren dipositats en nínxols loculi cavats a les parets, molts d’ells decorats amb pintures, que forneixen les principals fonts sobre l’art cristià dels primers segles Els temes emprats fan sovint…
amorita
Història
Individu d’un antic poble semita de l’Orient Pròxim i Mitjà, l’hàbitat primigeni del qual sembla haver estat el desert sirià.
Conegut com a amurru en les fonts accàdies i com a mar tu en les sumèries ‘occident’, en ambdós casos, alguns dels seus membres són ja citats en els textos de començament de la dinastia I sumèria d’Uruk ~2700 aC A partir de la dinastia d’Accad ~2371-2191 aC els amorites apareixen regularment en les fonts mesopotàmiques De fet, des d’aquesta època ~2300 fins el 1800 aC constitueixen l’element ètnic més important de l’Orient Pròxim i Mitjà per llur incontenible demografia, causa directa de la seva penetració persistent al sud de Mesopotàmia A partir de la dinastia III d’Ur 2113-…
Cristòfor Colom
Monument al navegant Cristòfor Colom, a Barcelona
© Arxiu Fototeca.cat
Història
Navegant.
El seu origen i l’any del seu naixement són controvertits La tradició, en part sostinguda per documentació escrita, el fa nascut a Gènova, tesi sovint contestada per altres hipòtesis, entre les quals la d’un possible origen català, avalades també per la corresponent documentació De molt jove s’embarcà com a agent comercial i, després, com a pilot, i navegà per la Mediterrània El 1476, en un viatge a Anglaterra, fou atacat per pirates i arribà nàufrag a Portugal, on s’establí en el comerç de sucres per compte de la firma Centurione a Gènova per aquest temps navegà cap al nord fins a Islàndia,…
trabuquet

Diversos tipus de trabuquet
Història
Militar
Màquina de guerra per a llançar pedres molt grosses consistent en una immensa fona establerta sobre dos muntants de fusta i una llarga palanca de 8 a 12 metres de longitud que gira sobre un eix fix sostingut pels dos muntants.