Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
Louis Fréron
Història
Polític francès.
Fundà 1790 a París el diari “L’Orateur du Peuple”, que esdevingué més tard l’òrgan de la reacció antijacobina Diputat a la Convenció, reprimí amb fortes represàlies les insurreccions girondines i reialistes a Marsella i Toló 1793 A París fou un dels principals responsables de la caiguda de Robespierre 1794 Amant de Paulina Bonaparte, fou nomenat administrador dels hospicis i comissari a Santo Domingo 1799
Louis Botha
Història
Militar
Política
General i polític sud-africà.
Al capdavant dels bòers combaté victoriosament els anglesos recomanà, però, la ràpida collaboració amb ells Primer ministre del Transvaal 1907-10 i, després, de la Unió Sud-africana 1910-19, el 1915 hi annexionà les possessions alemanyes del sud-oest africà
Louis Delaporte
Història
Orientalista francès.
Bé que llicenciat en matemàtiques, dedicà la seva vida als estudis orientals, en els quals havia adquirit una sòlida formació a l’École des Hautes Études de París Escriví els assaigs La Mésopotamie, les civilisations babylonienne et assyrienne 1923 i Manuel de Langue Hittite 1929-33
Louis Mountbatten
Història
Primer comte Mountbatten de Birmània.
Almirall britànic Fill del príncep Ludwig von Battenberg Ingressà en la Royal Navy 1913 i participà en la Primera Guerra Mundial Durant la Segona Guerra Mundial fou cap de les operacions aeronavals combinades 1942-43, i el 1943 fou nomenat comandant en cap de les forces aliades del SE asiàtic, on aconseguí la victòria sobre les forces nipones Fou virrei de l’Índia 1946 i governador general 1947-48 Nomenat primer lord de l’almirallat 1955 i cap de l’estat major naval 1955-59, el 1956 fou també almirall de la flota, i després cap de l’estat major de la defensa 1959-65 Morí en un…
Louis de Noailles
Història
Militar
Militar.
Quart duc de Noailles i comte d’Ayen Fill d’Adrien-Maurice de Noailles, fou nomenat governador general del Rosselló 1766 Fou agent secret personal de Lluís XV de França Lluís XVI li ho recompensà amb l’ascens a mariscal de França 1775
Louis Lucien Bonaparte
Història
Lingüística i sociolingüística
Polític i lingüista.
Fill de Lucien Bonaparte, príncep de Canino Fou diputat a l’assemblea francesa 1848 i senador durant el Segon Imperi Com a lingüista s’especialitzà en el basc Classificà per primera vegada els dialectes i subdialectes bascs i elaborà dos mapes del País Basc en la seva diversitat dialectal 1869 Publicà Le verbe basque en tableaux 1869
Louis-Auguste Blanqui
Història
Revolucionari i teòric socialista francès.
Estudià dret i medicina a París Participà en el corrent republicà contra Lluís Felip formant part de la Société des Amis du Peuple Prengué part en la insurrecció de 1830 El 1839 dirigí una insurrecció, però, mancat de suport popular, fracassà i fou condemnat a mort, pena que li fou commutada per cadena perpètua Fou alliberat el 1848, poc temps abans de la revolució, en la qual participà com a dirigent de la Société Républicaine Centrale Empresonat novament aquell mateix any, romangué reclòs fins el 1859 Després s’exilià a Bèlgica 1864 Tornà a París durant la guerra Francoprussiana 1870 i…
Louis Charles Delescluze
Història
Política
Revolucionari francès.
Participà en la Revolució del 1830, i s’exilià a Bèlgica 1836-40 Republicà d’extrema esquerra, sostingué la Primera Internacional i fundà la publicació Le Réveil 1868 participà en la Revolució del 1848, després de la qual s’hagué d’exiliar Durant la Comuna, fou membre de les comissions de relacions exteriors, executiva i de guerra, del Comitè de Salvació Pública i delegat civil a la guerra Fou mort per les tropes de Thiers en una barricada del carrer de Voltaire
Louis Nicolas Davout
Història
Militar
Militar francès.
Duc d’Auerstedt i príncep d’Eckmühl Oficial de cavalleria, participà en la Revolució Francesa i es distingí en totes les campanyes militars Napoleó I el nomenà mariscal 1804, governador de Varsòvia 1807 i ministre de la guerra durant els Cent Dies
Louis David Riel
Història
Política
Polític canadenc.
Mestís francocanadenc, s’oposà al repartiment de terres índies entre els emigrants europeus i aconseguí l’admissió de Manitoba com a província amb garanties per als indis i els catòlics 1870 El 1873 s’exilià als EUA i, malgrat ésser elegit diputat el 1874, fou condemnat a cinc anys de bandejament Dirigí la revolta índia de 1884-85 al Canadà occidental, però fou vençut i penjat
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina