Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
Umbert de Sesagudes
Història
Magnat comtal i senyor de les baronies de Montseny, Montpalau i Palafolls.
Era fill d’Odó de Sesagudes i de Gerberga, i per això és anomenat sovint Umbert Odó El 1045 era casat amb Sicarda Fou un dels magnats de Ramon Berenguer I, que comandava la host catalana que lluitava a Hispània, a Alhama, on es rebellà contra el comte 1054 i continuà la rebellió al costat del bisbe Guislabert de Barcelona i del vescomte Udalart Bernat Reconciliat amb el comte, el 1056 fou testimoni de l’esponsalici d’Almodis i adquirí del comte el castell de Lloret que llegà a la seva muller És consignat entre els magnats que signaren l’assemblea legislativa dels…
Enric III de Castella
Història
Rei de Castella i de Lleó (1390-1406).
Fill de Joan I i d’ Elionor d’Aragó , es casà amb Caterina de Lancaster, neta de Pere I Esdevingut rei a onze anys, els magnats pugnaren per aconseguir el poder, però a les corts de Madrid del 1391 fou constituït un consell de regència que no satisfeu ningú, puix que els nobles consideraren llur paper diluït en un consell de multituds En aquest clima de turbulència esclatà la revolta antijueva 1391, que no trigà a estendre’s arreu de la península Ibèrica La confusió creixent s’accentuà per la manca d’autoritat del consell aleshores es produí la topada entre els dos sectors…
Sigebert II d’Austràsia
Història
Rei d’Austràsia (613).
Fill de Teodoric II, rei de Borgonya i d’Austràsia, el succeí encara menor d’edat Els magnats es negaren a reconèixer-lo per l’odi que tenien a la seva àvia Bruniquilda i el lliuraren a Clotari II de Nèustria, que el féu assassinar
szlachta
Història
A Polònia, petita noblesa terratinent, constituïda, al segle XIII, per cavallers establerts en les seves terres pels prínceps.
Al s XIV influí decisivament en la reunificació territorial de Polònia Amb el seu suport la monarquia pogué atacar el poder de l’alta noblesa magnats i del clergat Obtingué nombrosos beneficis, que augmentaren el seu poder, i aconseguí l’establiment de la monarquia constitucional final del s XV
fidel
Història
Noble hispanogot lligat al rei per un vincle, privat, de fidelitat.
Els fidels fideles regis eren els magnats, els gardings i els comites que prestaven serveis d’armes i cort Els reis els recompensaven mitjançant cessions de terres en plena propietat o en benefici Al regne asturianolleonès, es mantingué el nom de fideles , però des del s XI fou substituït progressivament pel de vassalls i, sobretot, pel de milites o infançons
jutge | jutgessa
Història
A Sardenya, cap suprem d’un jutjat.
Tenia potestat civil i militar i governava juntament amb un consell d’alts personatges del país Aquest càrrec, de tradició electiva, de fet era hereditari, bé que, especialment a Càller, el successor era convalidat per una assemblea de magnats Restà vinculat a membres d’importants famílies d’origen pisà o genovès Doria, Visconti, Spínola, Donoratico, etc el d’Arborea ho estigué del segle XII al XV als Cervera, vescomtes de Bas
Teodebert II d’Austràsia
Història
Rei d’Austràsia o Metz (595-612).
Fill i successor de Xildebert II, començà el regnat sota la tutela de la seva àvia, la visigoda Bruniquilda , i des del 596 sota la influència dels magnats del regne El seu germà, Teodoric II de Borgonya, empès per Bruniquilda, s’apoderà del seu regne i el derrotà a Toul i prop de Zülfich 612 Fou empresonat i després condemnat a mort juntament amb el seu fill Meroveu
Sança de Barcelona
Història
Comtessa de Cerdanya.
Filla del comte Ramon Berenguer I, que la nomenà hereva, en substitució dels altres fills Ramon i Berenguer, i la posà sota la tutela de Guerau Alemany de Cervelló Fou casada amb el comte Guillem I de Cerdanya, de qui fou la tercera muller, i morí bastant abans que ell El 1085, amb el seu marit, li fou confiada pels magnats barcelonins la tutoria del seu nebot, fill de Ramon Berenguer II
Deodat de Claramunt
Història
Senyor de Tamarit i vescomte de Tarragona.
Fill de Bernat de Claramunt, fou, com aquest, de la cort dels dos germans comtes de Barcelona El 1090 s’havia compromès amb Berenguer Ramon II juntament amb altres magnats a entrar a Tarragona i repoblar-la, però fracassà Sota Ramon Berenguer III, continuà la seva influència a la cort, on tingué activitat fins el 1098 Sembla que morí poc després Pel seu casament amb Ermessenda de Cardona, llur fill, Bernat Amat, esdevingué vescomte de Cardona
falconer
Història
Persona que s’encarregava de la cria i l’ensinistrament dels falcons de caça.
Ja des del segle XIII esdevingué un funcionari, normalment al servei del reis o de grans magnats Pere III de Catalunya-Aragó, en les seves ordinacions del 1345, establí a la cort un falconer major, que havia d’ésser un escuder expert en l’ofici, i sis falconers no generosos tenia cura de l’ordenament de les caceres, la magnificència decorativa de les quals superà, aviat, la munteria Alfons el Magnànim designà per al càrrec el poeta Ausiàs Marc 1425
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina