Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
pedra de Rosetta
La pedra de Rosetta, descoberta per l’oficial francès André Joseph Boussard l’any 1799, fou un dels documents bàsics emprats per Champollion per a desxifrar l’escriptura jeroglífica (British Museum)
© E. Molner
Història
Estela de granodiorita descoberta el 1799 per l’oficial francès André Joseph Boussard (o Bouchard).
Traslladada a Alexandria, amb la capitulació davant la Gran Bretanya 1801 fou lliurada als britànics, els quals la transportaren el 1802 a Londres, on és conservada al British Museum Apareix inscrita amb tres texts jeroglífic bastant malmès demòtic i grec, aquests dos últims quasi complets Es tracta d’un decret emès pel sínode de sacerdots egipcis aplegats a Memfis per celebrar el primer aniversari 196 aC del coronament de Ptolemeu V Per agrair diversos favors del sobirà, el decret estableix una sèrie d’honors per a ell La importància de la pedra…
Antonio de Valcárcel y Pío de Saboya
Arqueologia
Història
Militar
Militar i arqueòleg.
Comte de Lumiares Fou un arqueòleg típic del s XVIII, un dels més destacats del País Valencià, sobretot en el camp de l’epigrafia i de la numismàtica, però, avançant-se al seu temps, valorà les ceràmiques El 1808, arran de la invasió francesa, fou nomenat per la Junta Suprema del Regne de València vocal de la Junta Central de Cadis Publicà Medallas de las colonias, municipios y pueblos antiguos de España 1773, Barros saguntinos Disertación sobre estos monumentos antiguos 1779, Lucentum, hoy ciudad de Alicante 1780 i una Carta crítica 1787 a l’obra geogràfica de Bernat Espinalt i Garcia…
Antonio Ramón Ricardos y Carrillo de Albornoz

Antonio Ramon Ricardos, quadre de Francisco Goya que està al Museo del Prado de Madrid
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar castellà.
Fill del tinent general Felipe Nicolás Ricardos, governador de Caracas, i de Leonor Carrillo de Albornoz y Antic, d’origen català Lluità a Itàlia 1744-48 En tornar a la península Ibèrica, estudià l’organització militar prussiana El 1764 fou enviat a Mèxic per reorganitzar l’exèrcit, malmès per la guerra dels Set Anys Fou ascendit a tinent general 1771 i dirigí una expedició a Algèria que fracassà Nomenat inspector de l’arma de cavalleria 1773, fou molestat per la inquisició per les seves idees innovadores Suspecte de simpaties pel partit del comte d’Aranda, Floridablanca el…
llibre notarial
Història
Llibre on des del segle XIII els notaris catalans enregistraven cada instrument que autoritzaven, seguint de lluny l’ús de l’escola de Bolonya, costum que s’anà generalitzant i consolidant i que esdevingué aviat obligatori.
El llibre notarial més antic conservat és del 1230 A partir de la constitució de Pere III a la cort de 1351, que prohibí les etceteracions i les abreviacions fora d’ús corrent, els assentaments prengueren més extensió —al començament eren de molta concisió—, però no permetien de refer per ells sols un instrument esborrany o scaeda conformat pels interessats en presència de testimonis i posat en pública forma generalment en pergamí perdut o malmès calia seguir el procediment de refacció A vegades en aquests llibres els notaris es limitaven a inserir els esborranys amb indicació…
Pere de Rocabertí i d’Erill
Història
Baró de Sant Mori i de Maella, fill segon de Guillem Hug de Rocabertí i de Pròixida, baró de Cabrenys.
A la mort del seu pare 1428, fou protegit pel rei Alfons IV, que li atorgà la baronia de Sant Mori, a l’Empordà Assistí a les corts del 1450, de 1452-53 i de 1454-58 Com gairebé tots els magnats catalans, participà en el moviment de protesta per l’empresonament del príncep Carles de Viana i formà part de l’ambaixada extraordinària tramesa per aconseguir-ne la llibertat gener del 1461 A la fi del 1461, però, fou proposat pel consell reial de Catalunya i pel consell del príncep Ferran de Girona i, en esclatar la guerra civil, la influència del seu germà Bernat Hug el portà a la causa de Joan II…
Neró
Història
Emperador de Roma (54-68 dC).
Fill de Cneu Domici Ahenobarb i d’ Agripina , el seu nom originari fou Lucius Domitius Ahenobarbus, fins que fou adoptat per l’emperador Claudi que s’havia casat amb Agripina i prengué el nom de Neró Claudi Cèsar Casat amb Octàvia , filla de Claudi, en morir aquest fou proclamat emperador 54 pels pretorians, comandats per Burre, home afecte a Agripina Aconsellat pels seus educadors Sèneca, el mateix Burre, la seva política semblà, d’antuvi, que es decantava cap a la restauració del poder del senat, molt malmès en el regnat dels emperadors anteriors…
Sumer
Vedell d’or de la dinastia II d’Ur
© Fototeca.cat
Història
Antic país de l’Orient Mitjà, al S de Mesopotàmia.
Tingué un gran paper cultural, que influí decisivament la vida artística, científica, religiosa i escriptural de Babilònia i Assíria, ambdues representants de l’element semític que, juntament amb el poble sumeri, poblava Mesopotàmia D’altra banda, resulta significatiu d’establir un parallel entre Sumer i la Grècia clàssica, car no sols foren dos centres culturals de primer ordre, que emmotllaren altres civilitzacions, sinó que, a més, llur cèllula política bàsica fou la ciutat estat, amb un territori més o menys ampli, que exercia en un determinat moment l’hegemonia sobre totes les altres…