Resultats de la cerca
Es mostren 132 resultats
Feliu de Màrgens-Nin i Manca
Història
Primer comte del Castell, baró de Senis i de Nurachi.
Noble sard d’origen català, defensor de la causa filipista El 1709 organitzà la reconquesta de l’illa de Sardenya, ocupada pels austriacistes
marquesat de Fuentecilla
Història
Títol concedit a Sardenya el 1710 per Felip V a Antoni Manca i Quasina.
Era nebot d’Andreu Manca i Zonza, arquitecte de Turritano, i formà part de l’expedició filipista del 1710 per a recobrar Sardenya
baronia de Quisi
Història
Jurisdicció senyorial, a Sardenya, que al s XVII pertanyia als Manca.
baronia d’Usini
Història
Jurisdicció senyorial posseïda al s XVII pels Manca, barons de Quisi.
barbàrie
Antropologia social
Història
Estat del qui és bàrbar, que presenta inferioritat o manca de civilització.
El concepte de barbàrie o el seu afí poble bàrbar fou introduït per Lewis HMorgan en el seu famós estudi Ancient Society 1877 Segons ell, l’estat de barbàrie era una fase intermèdia entre l’estat salvatge original de la humanitat i l’estat civilitzat en la barbàrie l’home domina ja unes tècniques elementals fer foc, domesticar animals, construir edificis rudimentaris, etc Aquest esquema, desenvolupat per Engels, sobretot a Ursprung der Familie, des Privateigentums und des Staates ‘L’origen de la família, de la propietat privada i de l’estat’, 1884, i millorat, encara ha trobat seguidors a…
comtat de Sant Jordi
Història
Títol concedit a Sardenya el 1650 a Gabí de Manca i Sasso, cavaller de Sant Jaume.
marquesat d’Oms
Història
Títol concedit per Lluís XV de França el 1767 a Josep d’Oms i de Tord, baró de Tresserra, sobre les seves senyories d’Oms, Tellet, Sureda i Bages.
S'extingí al principi del s XX per manca de successió masculina
Vicent Ramon Richart i Pérez
Història
Política
Polític.
Estudià filosofia a València i dret a Oriola, on assolí el grau de batxiller en dret civil 1797 Membre de l’Academia de Jurisprudencia de Madrid 1800, fou advocat del Consejo de Castilla 1801 Durant la invasió napoleònica lluità contra els francesos i actuà com a espia al setge de Toledo i en altres ocasions Més tard fou intendent de la divisió que manava Juan Martín el Empecinado 1812-13 Passà a Cadis, on entrà en contacte amb Juan O'Donojú, francmaçó destacat, i amb elements liberals Acabada la guerra, descontent pel règim absolutista de Ferran VII i per la manca de recompensa…
batalla de Parestortes
Batalla de Parestortes, 'Victoires et conquêtes des armées françaises' París 1818
© Fototeca.cat
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut el 17 de setembre de 1793, durant la Guerra Gran, entre les tropes de Carles IV d’Espanya, comandades pel general Ricardos, i les de la República Francesa, a les ordres dels generals d’Aoust i Goguet i dels revolucionaris Josep Fabre i Jaume Josep Cassanyes.
Malgrat les rivalitats i la manca de coordinació entre aquests, Cassanyes assolí de recuperar Vernet Conflent i de batre l’enemic a Parestortes, fet que assenyalà la fi de l’avanç del general Ricardos al Rosselló
ciències humanes
Filosofia
Història
Psicologia
Expressió nascuda i utilitzada principalment dins l’àmbit cultural francès que designa aquelles disciplines l’objecte de les quals és l’estudi de l’home.
Anomenades també ciències de l’home , inclouen no solament les ciències socials , sino també altres disciplines més clàssiques com la filosofia o la història —les humanitats—, així com la psicologia individual, que manca d’una dimensió social