Resultats de la cerca

Contribuí essencialment al redreçament de la pesca a les costes catalanes i establí factories al litoral d’Andalusia i de Galícia i fins i tot a la Patagònia, on es dedicà a la pesca i a la comercialització de foques i balenes

Establia que les importacions de mercaderies europees s’havien de fer en vaixells britànics o del país d’origen, i prohibia el comerç amb les colònies britàniques a tots els vaixells estrangers Aquesta llei, que fou abolida el 1849, contribuí a l’hegemonia marítima britànica i provocà guerres amb Holanda

Les despeses de manutenció d’aquests vaixells foren sufragades mitjançant un impost especial, anomenat dret del pariatge, que des de la seva configuració definitiva, a la darreria del s XIV, gravava les mercaderies, tant d’autòctons com d’estrangers, que entraven i sortien per mar, els vaixells i llur personal amb taxes que oscillaven entre l’1,6% i el 2% El Pariatge no era una organització permanent, es convocava quan hi havia un augment de les activitats corsàries a les mars catalanes i aleshores solia durar tres anys La corona no hi representava altre paper que el de promoure o d’…

Els libifenicis eren descendents, probablement, de les colònies que depenien dels fenicis Diodor i Èfor en donen notícia, així com Aviè a l' Ora maritima

Modificà la legislació marítima, reformà les drassanes i fomentà la construcció naval a la península Ibèrica i a Amèrica, millorà la reglamentació salarial i preparà la nova codificació del 1748 Aquell mateix any Ferran VI el suprimí arran de la caiguda de La Ensenada Carles IV el restablí el 1807, però fou dissolt pel març del 1808 Fou substituït per un Consell Suprem de Marina, parallel al Consell Suprem de Guerra, compost per sis membres i presidit pel rei

Era fill de Magne III i succeí el seu germà Sten I Començà a regnar el 1103 associat amb els seus germans Eystein I i Olaf IV El 1107 emprengué una gran expedició marítima que el portà a Anglaterra, a Lisboa on participà en la seva reconquesta i a Jerusalem Amb els seus guerrers saquejà algunes ciutats del litoral mediterrani, com Sidó, i tornà per terra al seu país 1111 En morir, el succeí el seu fill Magne IV

Duc de Vigneron du Plessis, era besnebot del cardenal Richelieu Fou ambaixador a Viena 1725-28 lluità a les guerres de successió de Polònia 1733-38 i d’Àustria 1741-48, on es distingí a les batalles de Dettingen 1743 i Fontenoy 1745 Fou lloctinent general del Llenguadoc i governador de Guiena i Gascunya El 1756 comandà l’expedició marítima francesa que arrabassà Menorca als anglesos, durant la guerra dels Set Anys, i el 1757 ocupà Hannover Dugué una vida privada escandalosa, que reflecteixen les seves Mémoires 1790-91 i unes Aventures érotiques que hom li atribueix

Fill de Joan II, continuà la guerra contra els turcs i contrarestà un atac dels normands 1149, als quals prengué Corfú A la mort de Roger II de Sicília intentà la reconquesta de la Itàlia meridional 1158, però hi fracassà També hagué d’abandonar l’intent de restauració bizantina a la Dalmàcia, a causa de l’oposició de Venècia, que suscità una guerra marítima 1171-75, de funestes conseqüències per a l’Imperi Derrotat a l’Àsia Menor pels turcs seljúcides 1176, que s’empararen de tot el territori, en morir deixà les finances en una situació dificilíssima

La primera reunió maig-juliol del 1899, convocada pel tsar Nicolau II, aplegà representants de 26 països i regulà la guerra marítima, terrestre i aèria i creà un tribunal permanent d’arbitratge per a resoldre els litigis internacionals, constituït el 1901, amb seu a la Haia La segona conferència juny-octubre del 1907, amb assistència de plenipotenciaris de 44 estats, revisà els acords del 1899, estatuí l’obligatorietat de la declaració de guerra prèvia a les hostilitats i tractà de protegir la població civil dels països belligerants i els drets dels neutrals Les dues guerres mundials…