Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Antoni Pou i Reus
Història
Política
Polític liberal.
Regidor el 1909 i el 1911, fou batlle de Palma en 1912-13 Posteriorment fou senador, i s’apropà al reformisme de Melquíades |lvarez El 14 d’abril de 1931 es féu càrrec del govern civil, però no pogué consolidar la seva influència política en negar-se a marxar juntament amb la coalició republicana-socialista Resultà vençut en les eleccions a corts constituents del juny del 1931 i les complementàries d’octubre del mateix any
Cristóbal de Olid
Història
Conqueridor andalús.
El 1519 s’uní a l’expedició d’Hernán Cortés, del qual esdevingué un dels lloctinents El 1524 inicià la conquesta d’Hondures per ordre de Cortés, però pactà amb el governador de Cuba Diego de Velázquez el repartiment dels beneficis Olid vencé dues expedicions enviades contra ell, manades per Francisco de las Casas i Gil González Dávila En marxar Hernán Cortés contra ell, fou traït pels seus hostes-presoners i oficials i morí assassinat
Ignacio María de Allende
Història
Militar
Patriota i militar mexicà de pares espanyols.
Participà en les conspiracions de Valladolid i de Querétaro contra l’administració espanyola, fins que s’uní a Hidalgo després del “grito de Dolores” 16 de setembre de 1810 A Celaya organitzà l’exèrcit insurgent i aviat passà a l’acció com a cap militar i segon d’Hidalgo Després de la derrota de Puente Calderón 17 de gener de 1811 davant les forces de Calleja, Allende substituí Hidalgo en la direcció del moviment Poc després, el grup dirigent decidí de marxar als EUA, però, traïts per Elizondo, foren fets presoners després de l’acció d’Acatita de Baján 21 de març de 1811, on morí…
‘Abd Allāh al-Balansī
Història
Governador de València (~800-823).
Fill d’'Abd-al-Raḥmān I, ell i el seu germà Sulaymān es revoltaren contra llur germà petit, l’emir Hišām I Vençuts per aquest, renunciaren, per diners, a llurs drets i s’expatriaren a Tànger A la mort de l’emir, ‘Abd Allāh es rebellà novament contra el seu successor Al-Ḥakam I i demanà, inútilment, ajut a Carlemany, a qui oferí Barcelona Vençut de nou, li fou permès d’establir-se a València El territori que governava arribava, al nord, fins a Osca i Barcelona i, al sud, fins a Tudmir En morir Al-Ḥakam I, tornà a rebellar-se contra el nou emir, ‘Abd-al-Raḥmān II, i s’annexionà Tudmir…
Bertran I de Tolosa
Història
Comte de Tolosa (1096-1105) i de molts altres feus.
Era fill de Ramon IV, el qual, en marxar amb la primera croada a Terra Santa, li deixà el comtat 1096, que defensà, ajudat pel seu cosí Guillem II de Cerdanya, contra Guillem IX de Poitiers, duc d’Aquitània 1098 Collaborà amb Bernat Ató, vescomte de Besiers, en la presa de Carcassona A la mort del seu pare 1105, el seu germanastre Alfons Jordà fou reconegut com a comte de Tolosa Bertran se n'anà al Líban i pactà amb Guillem II, comte de Cerdanya, el repartiment del comtat del Líban que aquest retenia des del 1101 Ambdós conqueriren Trípoli el 1109 Guillem II fou mort, sembla, per…
Miguel José de Azanza
Història
Polític afrancesat.
Duc de Santa Fe Fou nomenat ministre de guerra per Carles IV 1793 i virrei de Nova Espanya 1798-1800 Retornat a la península Ibèrica, fou ministre d’hisenda de Ferran VII 1808 i membre de la junta provisional que Ferran VII deixà en marxar cap a Baiona 1808 fou reclamat per Napoleó a Baiona i designat president de l’assemblea de notables que promulgà l’estatut de Baiona Sota Josep I detingué les carteres d’Índies i de Cultes, i esdevingué el seu home de confiança, fins al punt de presidir el consell en la seva absència abril-juliol 1811 Influí, en qualitat d’ambaixador…
Carles X de França
Història
Rei de França (1824-30), germà de Lluís XVI i de Lluís XVIII.
Fins a la seva proclamació tenia el títol de comte d’Artois En començar la Revolució emigrà, i fou un dels dirigents del reialisme a Anglaterra des del 1795 El 1814 tornà a França, on encapçalà el partit ultra A la mort de Lluís XVIII pujà al tron 1824 i dugué a terme una política d’implantació de l’absolutisme monàrquic Després d’un breu període d’una certa liberalització ministeri Martignac, tornà novament als procediments absolutistes ministeri Polignac, període en el qual foren dictades les ordenances de Saint-Cloud juliol del 1830, que dissolien la cambra, modificaven la llei electoral i…
Guillaume de Croÿ
Història
Senyor de Chièvres i duc de Sòria.
Fou governador de Flandes en marxar 1506 Felip el Bell cap a Castella succeí el seu cosí Charles de Croÿ 1509 com a preceptor del futur Carles V, del qual fou conseller durant el primer viatge del rei a la península Ibèrica 1517-20 Intentà d’orientar la política reial cap a l’amistat amb França, en collaboració amb el canceller Jean Sauvage mort aquest 1518, hi hagué de renunciar per l’elecció de Carles com a emperador 1519 Durant l’estada del rei a Catalunya féu de mitjancer entre ell i els agermanats valencians, per als quals obtingué el reconeixement oficial La seva actitud…
Carles Maria Isidre de Borbó
Història
Pretendent carlí a la corona d’Espanya amb el nom de Carles V.
Fill de Carles IV i germà de Ferran VII Durant la Guerra del Francès residí a Valençay fins el 1814, que retornà a la península Ibèrica i fou nomenat general de brigada de carrabiners El 1823 començà d’agrupar els elements absolutistes més radicals apostòlics, descontents de l’actitud moderada de Ferran VII després del Trienni Liberal, i tres anys després ja era cap visible d’aquesta fracció El 1830 reconegué la Pragmàtica Sanció, però la reacció dels seus partidaris determinà el govern d’obligar-lo a marxar a Portugal Mort Ferran VII, no reconegué Isabel II i llançà un manifest…
putsch de Munic
Història
Intent d’insurrecció contra la República de Weimar protagonitzada per Adolf Hitler al capdavant del Partit Nacionalsocialista Alemany (NSDAP), que tingué lloc els dies 8 i 9 de novembre de 1923 a Munic.
El fort creixement del partit nazi, amb més de 50000 membres aquest any, que incloïa també un cos de tropes d’assalt, les SA Sturmabteilung, el collapse econòmic en què es trobava sumida la República de Weimar i la consegüent amenaça de descomposició arran d’un estat de violència generalitzada constituïen el context que afavorí la temptativa de presa del poder a través d’un cop insurreccional Hi contribuí, també, l’exemple reeixit de la marxa sobre Roma de Benito Mussolini de l’any anterior Els mesos anteriors, Hitler planejà la presa del poder mitjançant un cop de força amb tres prominents…