Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
cimmeri | cimmèria
Història
Individu d’un poble nòmada indoeuropeu del grup irànic, que procedia de les estepes del sud de Rússia i que devers el 675 aC travessà el Caucas i s’estengué per Àsia Menor, on destruí les colònies gregues de la costa nord i suprimí el regne de Frígia.
Una altra branca conquerí l’Urartu i apareix com a aliada de Fraortes, rei dels medes Els cimmeris arribaren a hostilitzar les ciutats jònies de la costa asiàtica i el regne de Lídia, i foren deturats a les portes de Cilícia pel rei d’Assíria Assurbanipal
Šamši-Adad V
Història
Rei d’Assíria (823 — 810 aC).
Fill de Salmanassar III, derrotà el seu germà Aššur-nadin-apli, que s’havia rebellat Emprengué, amb èxit, campanyes contra el país de Nairi, al N, i a l’altiplà iranià, a l’E, on els medes començaven a fer acte de presència 821 aC i vencé una coalició d’arameus i elamites Malgrat ésser casat amb la babilònia Semíramis , afrontà dues vegades amb èxit els exèrcits de Babilònia i establí el domini assiri sobre el territori
Nabopolassar
Història
Rei de Babilònia (626-605 aC).
Fundador de la dinastia neobabilònica o caldea Cap dels arameus del sud de Mesopotàmia, s’independitzà primer d’Assíria 626 aC Després, aliat amb Ciaxares, rei dels medes, inicià 616 una decidida política antiassíria contra Sin-Šar-Iškun 628-612, la qual culminà amb la presa de Nínive 612 i les victòries sobre Aššur-uballiṭ II 612-609 aC, darrer rei d’Assíria Poc temps després plantà cara als egipcis 607 i 606, que havien sostingut els assiris per recuperar llur control sobre Síria-Palestina El 605 el seu fill Nabucodonosor II derrotà completament el faraó Neako II a Karkemiš
mede | meda
Història
Individu d’una tribu irànica que poblà una de les regions antigues de l’Àsia i li donà nom.
El seu origen és obscur els annals assiris n'ofereixen només notícies indirectes que esmenten unes expedicions primitives contra llurs veïns orientals Heròdot dóna ja algunes notícies més concretes i parla de dos monarques Deioces, fundador de l’imperi, i Fraortes, continuador de la monarquia, que lluità contra els assiris ~675-53 aC En caure l’imperi assiri 612 aC, els medes dirigits per Ciaxares de Mèdia intentaren d’eixamplar llurs territoris en direcció al N i a l’Àsia Menor Pactaren amb el rei de la Lídia, i posteriorment, sota el govern d’Astíages 584-555 aC, que havia…
escita
Etnologia
Història
Individu d’un antic poble nòmada de les estepes de l’Àsia central i del SE d’Europa durant el primer mil·lenni aC.
Hom comença a tenir-ne documentació quan, després d’atacar els cimmeris cimmeri a les estepes pòntiques, feren incursions al Pròxim Orient i arribaren fins a Egipte, on el 611 el faraó Psammètic I els hagué de pagar tribut per tal que es retiressin Atacats pels medes, que acabaven d’ocupar Nínive el 612, travessaren el Caucas i s’establiren al sud de Rússia i bona part entraren a la vida sedentària Establiren relacions amb les colònies gregues del nord de la mar Negra regne del Bòsfor, a través de les quals es desenvolupà un comerç grecoescita important, controlat primer pels…
aquemènida
Història
Membre de la dinastia que governà l’imperi persa des del s VII aC fins a la destrucció de l’imperi per Alexandre el Gran.
La dinastia començà amb Aquemenes, rei d’un petit districte de l’Elam amb Cir el Gran conquistà Babilònia, derrotà el rei dels medes, Astíages, i annexionà tot l’Iran al nou imperi Amb Cambises II i Darios I la dinastia arribà al seu més alt nivell en art, cultura i organització política D’aquesta època són conservades nombroses inscripcions en pedra, en les quals els reis commemoraven llurs conquestes o reclamaven la protecció d’Ahura Mazdā Les derrotes en la lluita contra els grecs, a Salamina, Platees i Mícale, començaren a mostrar la feblesa de l’imperi, que s’accentuà amb…
Assarhaddon
Història
Rei d’Assíria (680-669 aC).
Fill de Sennàquerib, fou un dels sobirans més significatius de la dinastia sargònida per l’extensió dels seus dominis i per la seva activitat militar Al NW, contingué els perillosos cimmeris i escites, i al NE, sotmeté els medes i altres pobles del tossol iranià, amb els caps dels quals signà tractats el 672 Reconstruí Babilònia, arruïnada pel seu pare, malgrat l’antagonisme dels caps arameus, alguns dels quals combaté A Síria-Palestina, hagué d’afrontar poques rebellions i marxà àdhuc a Xipre, on prengué deu poblacions L’empresa més ambiciosa fou la conquesta del delta egipci i…
Sennàquerib
Història
Rei d’Assíria (704-681 aC).
Fill de Sargon II d'Assíria , traslladà la capital de Khorsābād a Nínive Arran d’una revolta de Luli, rei de Sidó, i d’Ezequies, rei de Judà, ajudats pel faraó Shabako, prengué Sidó, Ascaló, Accaró i altres ciutats de Síria-Palestina, però es retirà de davant Jerusalem després de cobrar tribut 702 aC En l’altiplà iranià, sotmeté els medes, actius ja des del regnat de Šamši-Adad V Dugué a terme contra Babilònia ajudada per Elam quatre campanyes Al començament del seu regnat ~704, baté Marduk-apal-iddina Merodak II a la plana de Kish, prengué Babilònia, sotmeté les tribus aramees…
Luis Roberto de Lacy y Gautier
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar i polític liberal.
Fill del militar irlandès al servei d’Espanya Patricio de Lacy y Gould, entrà de molt jove a l’exèrcit era oficial a 14 anys participà com a capità a la Guerra Gran El 1799 fou enviat a les Canàries desavinences amb els seus caps, que arribaren a la insubordinació, li costaren un any de presó a Cadis i l’expulsió de l’exèrcit Se n'anà a França, i ingressà en la legió irlandesa, amb la qual lluità a Alemanya Havent-se traslladat a Espanya, desertà i tornà a l’exèrcit espanyol Capità general de Catalunya 1811-13, intentà de reorganitzar l’exèrcit després de la pèrdua de Tarragona Basà la…
frontera
Geografia
Política
Història
Línia que separa dos territoris fronters.
El terme fou aplicat primer al conjunt d’installacions militars que servien de base a la conquesta i la cobertura defensiva Més tard s’aplicà a aquest territori fluctuant, on les autoritats eren sovint militars Desaparegudes les jurisdiccions feudals i assolida una tècnica cartogràfica i logística suficient, adquirí el sentit actual en els estats moderns La distinció entre fronteres naturals i artificials s’ha fet tradicional Les primeres tenen un valor relatiu i cal considerar-les com un factor cada vegada menys decisiu a l’hora d’establir les fronteres convencionals Els rius la frontera…