Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
Abū Firās al-Ḥamdānī
Història
Literatura
Poeta àrab i príncep hamdànida d’Alep (Síria).
La seva vida plena d’aventures i d’intrigues polítiques li reportà sis anys de presó a Constantinoble, on escriví una sèrie de poemes coneguts per Rumyyat ‘Bizantins’, de profunda inflexió sentimental, en contrast amb la resta de la seva poesia, molt harmoniosa però freda, que el situa en la línia neoclàssica del primer període abbàssida
Flavi Claudi Julià
Història
Emperador romà (361-363).
Succeí Constanci II , que l’havia nomenat cèsar i que l’havia enviat a les Gàllies, on menà unes campanyes eficaces i millorà l’administració A Roma es proposà de revitalitzar el paganisme, que reorganitzà inspirant-se en el model de l’església oficial però la seva actitud, bé que modernament discriminadora per als cristians, fou de tolerància El malnom que el món medieval li aplicà es basa en l’abandó del cristianisme, en què fou inicialment educat, sota la influència de les tradicions paganes i de la filosofia neoplatònica Morí en una campanya contra els perses
Sumer
Vedell d’or de la dinastia II d’Ur
© Fototeca.cat
Història
Antic país de l’Orient Mitjà, al S de Mesopotàmia.
Tingué un gran paper cultural, que influí decisivament la vida artística, científica, religiosa i escriptural de Babilònia i Assíria, ambdues representants de l’element semític que, juntament amb el poble sumeri, poblava Mesopotàmia D’altra banda, resulta significatiu d’establir un parallel entre Sumer i la Grècia clàssica, car no sols foren dos centres culturals de primer ordre, que emmotllaren altres civilitzacions, sinó que, a més, llur cèllula política bàsica fou la ciutat estat, amb un territori més o menys ampli, que exercia en un determinat moment l’hegemonia sobre totes…
dinastia d’Accad
Història
Dinastia semítica de Mesopotàmia (2371-2191 aC) originada al país d’Accad (al nord de Sumer i al centre de Mesopotàmia) i que tingué la ciutat d’Agade o Accad com a capital.
Fundada per Sargon , el més gran dels seus sobirans, consta d’onze reis, els cinc primers dels quals importants Sargon, Rimush, Manishtusu, Naram-Sin i Shar-kali-sharri Finí, pràcticament, amb la derrota d’aquest darrer a mans dels guti, muntanyencs del Zagros, bé que continuà encara algun temps, de forma molt precària, amb altres sis reis sense cap rellevància La dinastia d’Accad presenta algunes característiques força originals el seu poder és basat en l’element semític de la població, autòcton o, com creuen alguns, immigrat al país des de Síria poc abans de la pujada al poder de Sargon la…
Alexandre el Gran

Representació d’Alexandre el Gran en un mosaic romà conservat al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols
Història
Rei de Macedònia (336-323 aC), fill de Filip i d’Olimpíada.
Biografia Fou educat per Aristòtil, i ben aviat 340 aC el seu pare l’associà a les feines del govern nomenant-lo regent El 338 comandà la cavalleria macedònica a la batalla de Queronea Després de l’assassinat del seu pare, Alexandre heretà el regne a vint anys Tota la Grècia sotmesa per Filip s’alçà aleshores, però Alexandre donà prova de la seva força militar prengué i destruí Tebes, i es féu nomenar general en cap dels grecs, títol que ja havia estat donat al seu pare Consolidada així l’hegemonia macedònia, Alexandre quedava lliure per a començar la guerra contra Pèrsia El 334 aC passà a l’…
Marc Aureli Antoní Caracal·la
Història
Emperador romà (211-217), fill de l’emperador Septimi Sever, al govern del qual estigué associat des del 198, i de Júlia Domna.
Rebé el sobrenom de Caracalla per la peça de vestir d’aquest nom que portava A la mort del seu pare assassinà el seu germà Septimi Geta i féu donar mort a gran nombre dels partidaris d’aquest, entre els quals el jurista Papinià Promulgà 212 la Constitutio Antoniniana , que concedia la ciutadania romana a tots els homes lliures de l’Imperi l’edicte fou inspirat en part per motius fiscals, però obrí a les províncies els llocs de govern Durant el seu regnat fou devaluada la moneda Protegí l’exèrcit i emprengué campanyes militars a les fronteres del Rin i del Danubi En passar el Tigris per…
assiriologia
Història
Ciència que estudia el món semític de l’antiga Mesopotàmia.
No investiga, doncs, Sumer, tractat per la sumerologia El terme és, però, erroni, car equival a prendre la part Assíria pel tot Assíria, Accad i Babilònia Assiris i babilonis eren hereus directes del regne d’Accad, amb una mateixa llengua, l'accadi L’assiriologia nasqué, pràcticament, el 1802, quan l’alemany Grotefend desxifrà parcialment l’escritura cuneïforme aquemènida o persa Fou seguit en camp de l’escriptura cuneïforme no solament l’aquemènida, sinò també l’accàdia, per diversos estudiosos els francesos Burnouf i Oppert, el norueg Lassen, l’irlandès Pincks i els britànics Talbot i,…
hurrita
Història
Antic poble de l’Orient Pròxim d’origen ètnic desconegut, l’hàbitat primigeni del qual fou, potser, l’àrea compresa entre els llacs Van i Urmia.
Cap al 2400 aC, es desplaçà al S, on fundà diversos principats 2371-2191 aC en la zona situada entre els rius Tigris i Diyala, i, així mateix, devers el N de Mesopotàmia estat d’Urkiš Aquesta ocupació de l’Alta Mesopotàmia s’accentuà entre el 2113 i el 2006 aC i, sobretot, als voltants del 2000 aC, època en què hi havia alguns principats hurrites a l’àrea Cap al 1800 aC, tingué lloc un segon desplaçament d’hurrites al N de Síria, la qual cosa originà la fundació de ciutats estat a Síria i Palestina en el decurs d’aquest segle i del següent A partir del 1600 aC,…
Adad-nīrāri I
Història
Rei d’Assíria (1307 — 1275 aC).
Posà els fonaments del poder assiri a l’Alta Mesopotàmia, el qual havia de continuar amb Salmanassar I i Tukulti-ninurta I Davant Babilònia, la gran rival del sud, aconseguí capgirar la situació favorable fins aleshores als babilònics en derrotar el rei cassita Nazimaruttash Pel que fa a l’est, frenà, sembla, les incursions dels lullubi i els guti, pobles muntanyencs del Zagros que des de sempre saquejaven les poblacions sedentàries de Mesopotàmia A l’oest, convertí, primerament, Khanigalbat territori residual de l’antic Mitanni en el seu vassall, en vèncer el rei…
arameu | aramea
Història
Individu d’un poble semita de l’antic Orient establert al segle XI aC a l’oest d’Assíria.
Una sèrie de documents —un text cuneïforme de la III dinastia d’Ur 2006 aC— esmenten la ciutat d’Aramiki els noms d’Aramu i Ahlamu apareixen a Mari segles XIX i XVIII aC, els quals semblen provar l’existència del poble arameu ja el II millenni aC, bé que la seva localització és difícil Segons la Bíblia, a l’època d’Abraham la regió dels arameus, Aram Naharayim, era al nord de Mesopotàmia, i el seu centre era Haran Als voltants de l’actual Baalbek hi havia unes tribus aramees nòmades, arribades de Mesopotàmia al segle XI aC Hi fundaren diversos petits estats Šamal,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina