Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Revolució Mexicana
Història
Etapa de la història de Mèxic que comprèn des de la caiguda de Porfirio Díaz (maig del 1911) fins a la consolidació del moviment revolucionari amb la presidència de V.Carranza (1914-20).
El triomf de la revolució representà la derrota dels partidaris de l’Antic Règim, la presa del poder per part de la burgesia i la posterior neutralització dels elements revolucionaris més radicals agraristes Dimitit Díaz a conseqüència d’un seguit de motins populars iniciats a la fi del 1910, el substituí el seu opositor Francisco IMadero 1911-13, el qual s’hagué d’enfrontar a un ampli moviment popular a Morelos, dirigit per un capitost molt capacitat, Emiliano Zapata Madero utilitzà un general de la dictadura, Victoriano Huerta, per a vèncer la insurrecció a Morelos, però aquest pactà amb el…
bandera
© Fototeca.cat-Corel
Història
Tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d’una nació, d’un estat, d’una ciutat, d’una dinastia, d’una autoritat, d’un partit, d’una associació, etc, o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc.
La bandera és d’origen relativament recent als països occidentals segle XII, però el seu ús és relacionat amb l’estendard, el penó i d’altres insígnies de molta tradició, que han servit per a indicar la presència d’un alt càrrec o per a identificar en la guerra les partides amigues i enemigues Els antics faraons, per exemple, es feien precedir de quatre estendards sagrats, i l’àguila era l’ensenya de les legions romanes Sobre els altres distintius la bandera té l’avantatge d’ésser identificable a una gran distància, perquè flameja vistosament, desplegada pel vent o pel moviment de qui la…
José María Morelos y Pavón
Història
Política
Revolucionari mexicà.
Sacerdot, d’origen humil, el 1810 s’uní a la revolta d’Hidalgo, el qual substituí, i organitzà la revolució al centre i al SW del virregnat A Chipalcingo proclamà la independència mexicana 1813, i a Apatzingan una constitució liberal 1814 però poc després els reialistes sufocaren la revolta Morí afusellat
nan | nana
Història
Persona que, dins la seva espècie, és d’una petitesa extraordinària.
Ja a l’antiguitat, aquestes persones que sempre despertaren curiositat, considerades a Grècia i a Roma com a bufons, foren tingudes com a objecte de diversió, sobretot en les corts i els palaus Aquesta tradició es mantingué durant l’edat mitjana i el Renaixement i arribà fins a la cort mexicana de Moctezuma
Miguel Fernández Félix
Història
Polític mexicà.
Lluità a favor de la independència mexicana i acceptà el pla d’Iguala 1821, però, oposat a l’emperador Itúrbide, participà en l’aixecament de Santa Anna 1822 Fou elegit president de la república 1824-29, i menà una política liberal, federalista i anticlerical, però, malgrat els seus desigs de neutralitat, es decantà més tard pels yorkinos
telegrama Zimmermann
Història
Telegrama tramès pel ministre alemany d’afers estrangers Arthur Zimmermann (1864-1940) a l’ambaixador alemany a Mèxic, el 19 de gener de 1917.
S'hi proposava una aliança germanomexicana i oferia el reconeixement alemany a una futura ocupació mexicana de Nou Mèxic, Texas i Arizona El telegrama fou interceptat pels britànics i comunicat al president Wilson, que li donà publicitat Aquest incident diplomàtic deteriorà les relacions dels EUA amb Alemanya i creà un clima hostil contra aquest país, que facilità l’entrada en guerra dels EUA
pla d’Ayutla
Història
Programa polític elaborat pel Partido Liberal mexicà a la població d’Ayutla (Guerrero) el 1850, tot recollint els postulats de José María Luis Mora.
Establia la llibertat civil en la seva plenitud i molt especialment la de consciència Tots aquests principis integraven el manifest del coronel Florencio Villarreal, el qual, en companyia dels generals Juan Álvarez i Ignacio Comonfort, s’aixecà contra el general Antonio López de Santa Anna el primer de març de 1854 La constitució mexicana del 1857 recollí tots els principis liberals d’aquest moviment ideològic
Joan Aragó
Història
Militar
Militar, germà de Francesc Aragó.
S'embarcà cap als Estats Units, on arribà a Nova Orelans Prengué part en la guerra d’independència de Mèxic Es trobà amb l’expedició que comandava Javier Mina, que volia enderrocar el sistema colonial a la Nova Espanya, i s’hi afegí el 1817 Fou un dels pocs supervivents de l’expedició lluità sempre al costat dels patriotes i, en declarar-se la independència mexicana, assolí el grau de general El nou govern el nomenà governador de diverses províncies
Juan Álvarez
Història
Militar
Militar mexicà.
El 1810 s’uní a l’exèrcit insurgent de José M Morelos En proclamar-se la independència mexicana s’oposà a Agustín de Itúrbide i secundà el moviment republicà de Vicente Guerrero i d’Anastasio Bustamante Més tard lluità contra Santa Anna, amb qui finalment s’uní contra els invasors nord-americans 1846-47 Fou governador de l’estat de Guerrero 1850-53 i president de la república 1855 S'oposà sempre a Maximilià i a la invasió francesa 1861-67
José-Bernardo Couto
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor mexicà.
Fou ministre de justícia i negociador de la pau amb els EUA 1847-48 Reorganitzà 1843 i presidí 1852-61 l’Academia de Nobles Artes de San Carlos, de Mèxic, i donà suport als artistes catalans Manuel Vilar i Pelegrí Clavé Autor del Diálogo sobre la historia de la pintura en México escrit el 1861, obra bàsica per al coneixement de la pintura mexicana dels s XVII i XVIII és concebuda com un diàleg entre l’autor, el poeta José Joaquín Pesado i Pelegrí Clavé