Resultats de la cerca

Les milícies, com a forces auxiliars, reserves o formacions defensives, es desenvoluparen a partir del sXVII com a complement dels exèrcits, que aleshores ja eren arreu d’Europa permanents i assalariats Les milícies, en canvi, eren locals, formades per paisans instruïts ocasionalment i que hom mobilitzava només en cas de guerra Cal veure-hi la llavor del soldat-ciutadà i del servei militar obligatori L’existència de milícies a les Tretze Colònies americanes, destinades a lluitar contra els indis i els francesos, permeté d’utilitzar-les a la guerra d’independència nord-americana Foren l’…

Tenia funcions de policia i defensa del país Incorporats a la milícia territorial 1907, s’integraren finalment en l’exèrcit regular 1939

Era formada per una companyia de cent ballesters el 1371 es constituí en confraria sota l’advocació de sant Jordi Tenia per missió la custòdia de la senyera de València, tant a les desfilades ciutadanes com en les missions guerreres La majoria dels seus membres eren menestrals S'agrupaven en denes , al comandament d’un cap de dena , tots ells capitanejats pel justícia o cort de València Les despeses anaven a càrrec de la ciutat Vestien una peça de tela, amb sobrevesta blanca amb dues creus vermelles damunt una cota de malla, i duien una ploma d’ornament al casc Aquest cos s’extingí amb l’…

Fou cap de la milícia de cavalleria durant el Trienni Constitucional i intentà de formar un cos a part amb aquesta classe El 1834 fou comandant d’un dels tres batallons de la milícia nacional de Barcelona El 1845 fou elegit per a representar Barcelona a la diputació provincial Fou també senador Es casà amb Teresa de Sant-romà i de Guàrdia, senyora d’Almacelles, de Marmellà i la Saida El seu fill Carles de Fortuny i de Sant-romà Mataró, Maresme 1815 — fou, per matrimoni 1837 amb Bernarda de Carpi, baró d’Esponellà

Exercien la milícia, oficis de palau i àdhuc càrrecs lucratius N'hi hagué d’origen català

Amb un company, fou ambaixador del rei Abū Ya'qūb per a demanar una ajuda a Jaume II 1302 Bernat es guanyà la confiança dels dos reis Organitzà una milícia catalana de la qual fou fet alcaid 1303, però caigué malalt i el seu germà Guillem hagué de dur-la al Marroc 1304, on ell retornà seguidament Envià un altre germà, Arnau, a Jaume II per tal de negociar la tramesa de naus catalanes en la campanya contra Ceuta Treballà per a mantenir l’amistat d’Abū Ya'qūb amb els castellans El nou rei Abū Tābit l’envià també a Jaume II 1308 Ajudà amb èxit el seu successor Abū Rābi'a contra els granadins…

Estudià lleis Fou membre de la milícia nacional 1820 Afiliat 1833 al partit moderat, fou secretari de la diputació i diputat a corts 1846

Fou director de la societat de teixidors de cotó de Barcelona Amb motiu de la vaga general del juliol de 1855, juntament amb Joaquim Molar i Pere Francesch representà la comissió de la classe obrera que dirigia la vaga a la comissió mixta integrada amb representants de l’ajuntament de Barcelona, de la diputació provincial i de la milícia nacional que es traslladà a Madrid a entrevistar-se amb el cap del govern, general Espartero En aquesta ocasió conegué Ildefons Cerdà, que representava l’esmentada milícia, i li prometé la collaboració de les societats obreres en el seu projecte de formar una…

L’encapçalà Ḥusayn ibn ‘Alī, cap de la milícia elegit amb l’anuència del soldà otomà Ahmet III El darrer bei fou deposat per Bourguiba el 1957

Provinent d’una congregació religiosa de Bremen 1197, més tard convertida en l’orde militar dels Germans de la Milícia de Crist, fou conegut ordinàriament pel dels Portaespases Es fusionà amb l’Orde Teutònic 1237 i declinà amb ell