Resultats de la cerca

Després de l’assassinat del seu marit Salomon Bandaranaike 1959, assumí el lideratge polític del Partit de la Llibertat i assolí una gran victòria en les eleccions del 1960, cosa que li convertí en la primera cap de govern del món Reforçà el socialisme i el no-alineament iniciat pel seu espòs, cosa que determinà l’abandonament del Commonwealth i la fugida de les multinacionals del Sri Lanka Després d’un període a l’oposició 1965-70, tornà al poder, sufocà violentament dues insurreccions populars 1971 i 1974 i fou derrotada pel conservador Partit d’Unió Nacional el 1977 El nou govern li imputà…

Estudià a Suïssa i a Oxford, fins el 1942 Consellera política del seu pare, el pandit Nehru, arribà a la presidència del Partit del Congrés 1959 i fou ministra d’informació en el gabinet de Shastri, que succeí com a cap de govern el 1966 Consolidà la seva posició en les eleccions generals de l’any 1967 i en les del 1971 El 1975, però, fou declarada culpable de corrupció electoral per un tribunal Com a resposta, decretà l’estat d’emergència, posà fora de la llei les activitats polítiques, empresonà centenars d’opositors al seu règim i incorporà el seu fill Sanjay a les tasques de…

Militant comunista des del 1921, es refugià a l’URSS Durant la Segona Guerra Mundial, com a membre del Komintern, organitzà la divisió Tudor Vladimirescu per alliberar el seu país del domini feixista El 1944 fou secretària general del partit comunista romanès i el 1947 ministra d’afers estrangers, fins que el 1952 fou destituïda de tots els seus càrrecs, acusada de desviacionisme

Presidenta de la federació sueca de dones professionals 1935-38 i 1940-42, inicià la seva activitat pública en diferents comitès governamentals orientats a l’àmbit social en 1935-50 Directora 1951-56 del departament de ciències socials de la UNESCO i ambaixadora del seu país a l’Índia 1956-61, fou elegida senadora el 1962, i nomenada ministra i delegada a Ginebra sobre qüestions de desarmament 1966-73 Durant els anys seixanta formà part de diferents comitès internacionals de l’ONU Defensora activa del desarmament i dels drets humans, el 1982 compartí el premi Nobel de la pau amb…

D’orientació socialitzant, democràtica, secularista, fou partidari del no-alineament, i entre els seus primers líders es destacaren el mahatma Gandhi  1920-33 i Nehru  1951-54 Protagonitzà el moviment per la independència de l’Índia 1947 i detingué el poder sense interrupció fins el 1977, bé que el 1969 se n’escindí l’Indian National Congress Organization, esdevingut el primer partit de l’oposició i que el mateix any cofundà el partit Bharatiya Janata BJ, el qual derrotà el Partit del Congrés El 1978, Indira Gandhi protagonitzà una escissió, l’Indian National Congress I, que es convertí en la…

Les Trade Unions de trade , ofici, i union , unió inicialment eren sindicats d’obrers qualificats, agrupats per oficis “vell unionisme”, dotats d’un fons d’assegurances mútues i sovint oposats als obrers no qualificats Començaren a tenir importància a partir de mitjan s XIX, després d’obtenir la llibertat d’associació i després del fracàs del cartisme Les Trade Unions més importants eren la dels mecànics 1850, dels fusters 1852 i, a partir del 1865, dels miners i dels obrers tèxtils Els delegats de les diferents Trade Unions es reunien anualment en congressos, el primer dels quals fou…

Establerts originàriament al Panjab, on viuen encara la majoria, els sikhs parlen majoritàriament panjabi, bé que la llengua no és considerat el tret més definitori de la seva identitat La religió sikh i els preceptes ètics que l’acompanyen fou fundada per Nanak  1469-1538 El seu caràcter, originàriament pacifista i devocional, es convertí progressivament en guerrer, sobretot per obra del desè i últim guru Gobind Singh 1666-1708, que, en intervenir a favor d’un dels seus germans derrotats el 1658 pel musulmà Aurangzeb, provocà la persecució per part dels mogols, que els obligà a fugir del…

Educada fonamentalment per la seva mare i alhora amb una cultura autodidàctica i eclèctica, de molt jove començà a escriure amb regularitat a La Revista Blanca 1923-36, i donà un especial relleu a la temàtica feminista cal destacar la sèrie d’articles La mujer, problema del hombre , 1926-27 així mateix publicà unes primeres novelles, de gran èxit en els medis llibertaris La Victoria , 1925 El hijo de Clara , 1927 La indomable , 1928 Tres vidas de mujer , 1937, i moltes novelletes en les colleccions de “La Novela Ideal” 1925-37 i “La Novela Libre” 1929-37 No tingué una activitat pública…