Resultats de la cerca

Era fill d’un notari vigatà oriünd de Centelles El 1602 ingressà al convent de trinitaris calçats de Barcelona i el 1608 al convent dels trinitaris descalços d’Oteiza Pamplona Estudià a Alcalá de Henares, Baeza i Salamanca Fou president i ministre del convent de Valladolid 1622-23, on morí amb fama de sant i de místic Hom li atribueix dinou octaves i un tractat, tot en castellà Fou beatificat el 1799, i canonitzat el 1862 És patró de Vic La seva festa se celebra el 5 de juliol

Fill de Teòfil, el succeí en el tron, sota la regència de la seva mare Teodora, el 842 Anys més tard 856, refusà la tutela materna, féu occir el ministre Teoctist i obligà la mare i les filles a retirar-se en un monestir Home famós per la seva turpitud i luxúria, abandonà el poder a les mans del seu oncle Bardas , al qual donà el rang de cèsar Sota el govern d’aquest, i amb l’elecció de Foci com a patriarca, l’Església defugí l’autoritat de Roma i consumà el cisma 858 Havent-se establert la guerra contra els àrabs, Miquel III volgué assumir el comandament de l’exèrcit i fou…

Pujà al tron a la mort del seu oncle Miquel IV, que l’havia fet adoptar per l’emperadriu Zoe Tot seguit intentà de fer retirar aquesta emperadriu en un convent, però el poble es rebelà i exigí el seu retorn a la vida pública Miquel fou cegat i reclòs en un convent

El 1275 els menestrals enderrocaren algunes cases de nobles després, sortiren sota el comandament de Miquel Peris per saquejar els llocs de moros El rei Jaume I, en saber-ho, es traslladà a València i restablí l’ordre Perseguit per les tropes reials, fugí a Castella Hom ha considerat l’alçament com un precedent remot de la revolta de les Germanies al s XVI

Designat per l’emperador, i gràcies al favor dels eunucs, succeí Teodora en el tron imperial Hagué d’afrontar una insurrecció dirigida per Teodosi, president del senat, i, a l’Àfrica, la rebellió d’una part de l’exèrcit, que proclamà emperador Isaac Comnè En veure que les seves tropes lleials eren derrotades a Nicea i que el poble constantinopolità el refusava i es mostrava partidari del Comnè, Miquel abdicà 1057, i morí poc temps després en un convent

De família humil, aconseguí el comandament de la guàrdia palatina Empresonat i condemnat a causa d’un complot, a la mort de Lleó V fou alliberat i proclamat emperador, i amb ell restà instituïda la dinastia Amoriana o Frígia Es mostrà tolerant amb els iconòlatres i el 821 defensà Constantinoble d’un atac fortíssim del general Tomàs de Capadòcia, que, amb l’ajut del califa de Bagdad, s’havia fet proclamar emperador per les milícies de l’Àsia Menor Miquel el capturà i el féu executar 823 Durant el seu regnat, els àrabs procedents de la península Ibèrica ocuparen Creta 824, i uns altres,…

Amb el seu germà, Anton Jover , fou soci d’una companyia comercial creada a Sevilla per Domingo Garcia de Pallarès i Jeroni Major El 1525 s’establí a Santo Domingo, però l’any següent donà poders per als seus afers comercials a Jaume Planes, i tornà a Sevilla per comprar blat destinat a una expedició programada a les Índies El 1528 retornà a Santo Domingo, on s’establí definitivament, i durant algun temps fou soci amb Joan de Soldevila en l’establiment d’un ingenio de sucre

Canonge de Tortosa 1609 El 1629 dotà la festa local de Sant Ruf És autor d’un índex de la documentació històrica de Tortosa, basat en bona part en els acords capitulars, i d’un episcopologi de Tortosa

Capeller, després d’ésser un dels organitzadors de la federació local de societats obreres valencianes en 1870-72, passà a Barcelona, on formà part del consell de la federació barcelonina de l’AIT Secretari general de la federació d’ofici de tot Espanya Bakuninista i de l’Aliança de la Democràcia Socialista, fou molt amic de García Viñas i participà en les comissions federals clandestines de la FRE, de l’AIT el 1874, en 1876-78 i el 1880 Morí a la presó

Amb el seu germà i amb elements d’Alcover i de la comarca ribagorçana actuà pels volts de Prades i formà una bandositat, dita dels morells , que atacava la facció rival dels voltors Processat el 1610, fou perdonat pel lloctinent Manrique en canvi de servir a l’exèrcit d’Itàlia Hi accedí, però el 1613 tornava a actuar per la zona de Lleida