Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Àkhila II

Dues monedes visigòtiques d’Akhila II. (Tarragona)
© Fototeca.cat
Història
Rei visigot, fill i successor de Vítiza en una part del seu regne.
En morir Vítiza 710, la seva vídua i una part dels notables del regne intentaren de fer-lo succeir pel seu fill Àkhila, encara molt jove Una altra part dels notables, reunits a Còrdova, elegiren rei el duc de la Bètica, Roderic Aquest es dirigí tot seguit contra el seu rival, establert a Toledo Requesèn, tutor d’Àkhila, li sortí a l’encontre i fou derrotat i mort Llavors Àkhila es retirà a la part oriental de l’estat visigòtic, mentre Roderic estenia la seva dominació pel centre i l’oest Àkhila governà llavors la Narbonesa, la major part de la Tarragonesa i la Cartaginesa marítima, des de…
canviador
Història
El qui es dedicava a canviar monedes per altres de valor equivalent, alhora que solia tenir diners en dipòsit, feia operacions de préstec i negociava lletres de canvi.
Originàriament només es dedicava al canvi de monedes canviador de menuts, operació que tenia lloc sobre una taula de canvi L’habilitat de certs canviadors en el tràfic de les monedes féu, a la darreria del s XIII, que els clients acostumessin a deixar-los en dipòsit part de llurs cabals, sobretot per la facilitat amb què podien ordenar-los pagaments per llur compte a un altre client, per mitjà d’una senzilla anotació en els llibres de comptes dita de taula Però els dipòsits eren també utilitzats pels canviadors per a operacions de préstec amb un interès més o…
taula de canvi
Història
Lloc on els canviadors posaven les monedes i feien el canvi manual d’unes monedes per altres.
Hi havia canviadors ambulants, que compraven i venien, sobretot a les fires, on paraven la taula —negoci que perdurà fins al s XVIII—, i, almenys des del s XIII, canviadors sedentaris, establerts a les ciutats, que, a més del negoci del canvi manual de monedes, feien altres operacions, avui considerades bancàries dipòsits en compte corrent, crèdits comercials, pagues per compte d’altri, assignacions de pagament, etc Aquests són pròpiament els canviadors que han donat origen a la banca moderna, dels quals als Països Catalans hi ha referències documentals segures de la primera…
Damaniu
Història
Nom d’una seca ibèrica, no identificada amb seguretat, però que cal situar cap a Aragó.
Una lectura equivocada de la inscripció de les monedes, Diniu , feu que hom suposés que corresponien a un poblat ibèric, precedent de Dénia
Víbia Sabina
Història
Emperadriu romana.
Muller d’Adrià 100 dC, obtingué el títol d’Augusta 128 Malgrat les desavinences matrimonials, acompanyà l’emperador en els viatges més importants Se'n conserven diverses escultures, i la seva efígie apareix en nombroses monedes
crismó

Crismó
©
Història
Monograma del nom de Crist format per l’enllaçament de les dues primeres lletres (X i P) del mot grec Χριστός.
A vegades presenta forma de creu Sovint també apareix acompanyat d’una A i una Ω Gravat ja en les monedes de Constantí des del 315 i posat al capdamunt del seu estendard, fou motiu especial de decoració en sarcòfags i altres monuments Fou també usat, a l’edat mitjana, en l’escriptura de documents
monograma
Timpà de l’església parroquial de l’Assumpció (Bossost), decorat amb un crismó i un tema vegetal a la llinda
© Fototeca.cat
Història
Dibuix format per dues o més lletres enllaçades que representen un nom o una part d’un nom.
L’ús dels monogrames és molt antic Hom els troba ja en monedes gregues del segle V aC, i a Roma apareixen molt sovint en inscripcions sepulcrals A l’època cristiana es divulgà el monograma del nom de Crist crismó A l’edat mitjana foren usats en els segells personals que substituïen la signatura autògrafa en els documents sobirans
Olaf I de Suècia
Història
Rei de Suècia (994-1022).
Aliat de Dinamarca, derrotà Olaf I de Noruega a la batalla naval de Svolder 1000 i s’apoderà d’una part dels seus territoris Batejat el 1008, afavorí el catolicisme al seu país Constituí un fisc segons el model noruec i manà d’encunyar les primeres monedes sueques El seu llinatge Skötkonung s’extingí el 1060, substituït per la dinastia dels Stenkil
cossetà | cossetana
Història
Individu d’un poble ibèric preromà centrat al Camp de Tarragona fins al coll de Balaguer; la Conca de Barberà i el Penedès formaven probablement part del seu territori.
El nom sembla provenir de l' oppidum o ciutat de Cissa o Cissis , presa pels romans el 218 aC, no localitzada la seva possició lluny de la mar priva que pugui ésser identificada amb Tarragona Els cossetans no degueren ésser gaire importants el botí pres pels romans fou qualificat com “d’utensilis bàrbars i d’esclaus miserables” Hi ha monedes cossetanes de bronze amb llegenda ibèrica
Joan Artigues i Ferragut
Història
Arabista.
Jesuïta 1817 Traslladat a Madrid, fou professor d’àrab al Colegio Imperial des del 1824 i hi tingué cura de la biblioteca 1830 A Mallorca desxifrà inscripcions d’Alfàbia, traduí part del Llibre de repartiment , i féu interpretacions de monedes àrabs, reproduïdes per erudits com Bover i Villafranca, o apropiades per Furió Autor de les Observaciones sobre varias antigüedades árabes en España , que restaren inèdites