Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Domènec Forcadell
Història
Guerriller carlí.
Fou voluntari reialista els anys 1820-23 a les ordres de Romà Chambó, i assolí el grau de tinent En 1833-40 lluità a les ordres de Ramon Cabrera, del qual fou collaborador eficaç al Maestrat El 1837 féu una expedició per terres de Múrcia i ocupà breument Oriola Exiliat a la fi de la primera guerra Carlina, reprengué les armes en la segona, i intentà de revoltar el Maestrat, sense èxit Pel maig del 1848 assolí la victòria de Sant Jaume de Frontanyà Berguedà Hagué d’exiliar-se a la fi de la guerra
Antoni Tallada i Romeu
Història
Militar
Militar carlí.
Lluità contra el govern constitucional en diverses partides reialistes 1821-23 Ascendit 1824 a capità, fou destinat a Alacant El 1833 s’uní als carlins de Morella participà en l’Expedició Reial 1837 i en la d’Andalusia 1838 però, capturat pels isabelins, fou afusellat El seu fill, Francesc Tallada i Forcadell Alacant 1824 — Gurb de la Plana, Osona 1873, també militar, a dotze anys ja lluità al costat del seu pare i, mort aquest, s’uní a Cabrera, amb el qual s’exilià 1840 Lluità també a la segona guerra Carlina ferit, es retirà a Tortosa Tornà a alçar-se en armes el 1872 assolí el grau de…
dessecament
Geografia
Història
Conjunt de treballs mitjançant els quals hom treu l’aigua de determinats terrenys per tal d’ésser aprofitats.
El dessecament ha estat freqüent als Països Catalans en les èpoques de demanda de terres per colonitzar, especialment a partir del s XVIII Els dessecaments, sovint incomplets, perquè no s’ha pogut o no s’ha volgut eliminar tota l’aigua, s’han dut a terme a tres marcs fisiogràfics diferents El més abundant és el de les albuferes, sovint amb implicacions fluvials Han estat dessecades les de l’Empordà, navegables a l’edat mitjana Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, Torroella de Montgrí, Pals, el Barcelonès i el Baix Llobregat Sant Adrià de Besòs, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i el…
sepulcre de fossa

Sepulcre de fossa del Pujolet de la Moja (Olèrdola, Alt Penedès)
Josep Mestres
Etnografia
Art
Història
Prehistòria
Tomba en fossa, sense cap senyal a l’exterior, a vegades amb alguna llosa com a protecció; o bé, també la de llosa que forma una mena de caixa (cista) de petites dimensions.
És l’element bàsic d’identificació de la cultura dels sepulcres de fossa , grup prehistòric del Neolític de Catalunya El nom fou adoptat en 1915-20 per Pere Bosch i Gimpera Contenen generalment un individu, algunes vegades dos i molt rarament més de dos, sempre en posició arrupida, amb els genolls prop del mentó Les ofrenes no són gaire abundants algun vas de ceràmica llisa de perfils simples, puntes en forma de trapezi i ganivets de sílex, destrals de pedra polida, nuclis de sílex Els elements que duia damunt el cadàver són sovint agulles d’os per als cabells i collarets, entre els quals són…
mudèjar
Història
Musulmà que romangué a la península Ibèrica sota dominació cristiana.
Les diverses capitulacions signades amb l’avanç de la reconquesta permeteren, en general, la permanència dels musulmans a la zona, els quals rebien garanties per a poder practicar l’islam i gaudir d’institucions i de lleis pròpies A les zones rurals, on la menor afluència de repobladors féu molt lent el canvi de la població, els mudèjars continuaren conreant els mateixos camps, bé que sota una altra condició jurídica En general, els mudèjars, sota la directa protecció de la corona, constituïren una comunitat que evolucionà parallelament a la cristiana, però independentment A poc a poc,…
comanda d’Alcanar
Història
Comanda de l’orde de Sant Joan de Jerusalem que comprenia la vila d’ Alcanar
(Montsià).
Fou segregada de la comanda o batllia d’Ulldecona l’any 1449
torre de Sant Pere
Història
Antiga torre de defensa de la costa, del municipi d’Alcanar (Montsià), vora les Cases d’Alcanar.
vegueria
Història
Cadascuna de les agrupacions supracomarcals en què ha estat distribuït el territori de Catalunya a partir dels anys trenta del segle XX.
Pren el nom del càrrec i la jurisdicció medievals del veguer Durant la Segona República, el projecte del 1933 de divisió territorial de Catalunya establia nou agrupacions, que en la Divisió Territorial de Catalunya 1936 foren anomenades regions Després del restabliment de la Generalitat de Catalunya 1979, no fou fins a l’ Estatut d’Autonomia del 2006 , que hom tornà a plantejar formalment les vegueries com a àmbit específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i amb personalitat jurídica pròpia i com a organització territorial de gestió dels serveis adoptada per la…
port Fangós
Història
Antic port de la ciutat de Tortosa, al delta de l’Ebre, dins l’actual terme de Sant Jaume d’Enveja (Montsià).
Situat al sud de l’actual gola de Migjorn, a l’indret de les actuals basses de l’Alfacada i de les Platjoles, cegat ja vers la fi del s XIV per la sorra i conegut més tard, fins al s XVII, amb el nom del Pantà, època que s’inicià el dessecament i la bonificació intensius Al sud es formà el port nou dels Alfalcs
torre de la Guardiola
Història
Torre que domina el port dels Alfacs, al cim del turó de la Torreta dins el terme de Sant Carles de la Ràpita (Montsià).