Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
llibre dels morts
Història
Text funerari, volum o rotlle, amb fórmules màgiques per tal de protegir el difunt; hom n’ha trobat molts exemplars, alguns amb il·lustracions, com els d’Egipte de l’època faraònica.
cementiri
Tombes i níxols del cementiri de Reus (Baix Camp)
© Patrimonifunerari.cat
Història
Lloc on hom enterra els morts.
El costum de destinar un lloc determinat per a l’enterrament apareix ja en èpoques molt antigues necròpoli, bé que el concepte modern de cementiri neix amb el cristianisme A Roma i a d’altres ciutats hom optà pel tipus subterrani catacumba, però aviat s’estengué el costum d’enterrar prop de les tombes dels màrtirs i al voltant de les esglésies, costum que ha perdurat a la Gran Bretanya, a zones rurals d’arreu d’Europa i en algunes regions de Catalunya El ritu de consagració del cementiri aparegué en temps de Gregori de Tours segle VI A partir de la fi del segle XVIII, per raons sanitàries i d…
espoliari
Història
Lloc, als amfiteatres, on hom portava els gladiadors morts i els despullava.
Brancaleó Doria
Història
Noble sard, comte de Muntileó (1383), fill legitimat d’un altre Brancaleó i de Jacomina.
Succeí el seu oncle Mateu Doria Lluità a favor dels catalans contra el jutge Marià IV d’Arborea, però en casar-se amb la filla d’aquest, Elionor, canvià de bàndol Morts Marià IV i el germà d’Elionor, Hug IV 1383, el matrimoni féu nomenar successor llur fill Frederic I d’Arborea , i Brancaleó demanà protecció a Pere III de Catalunya-Aragó El rei el retingué com a ostatge a Càller per tal d’assegurar la pau a Sardenya, i, després d’haver intentat de fugir 1385, hagué de sotmetre's amb la muller a l’autoritat reial 1386 i 1388 Alliberat 1390, es rebellà novament, i prengué Sanluri i…
Tallaferro
Història
Nom amb què eren coneguts dos bandolers, germans, vinculats a la facció dels nyerros, que actuaven per les rodalies de Vilafranca del Penedès els anys 1614-16.
Morts en una batuda 1616, llur banda actuà encara uns quants anys
Micipsa
Història
Fill de Massinissa i successor seu en el tron de Numídia, juntament amb els germans Mastanàbal i Gulussa.
Morts aquests, esdevingué l’únic sobirà i participà en la tercera guerra Púnica com a aliat dels romans
Jacquerie
Història
Revolta pagesa que es produí, el 1358, a la regió de Beauvais, per protestar contra la fam i les depredacions de la soldadesca a què donava lloc la guerra dels Cent Anys
.
Els revoltats jacques , nom —de Jacques Bonhomme— donat per irrisió als camperols incendiaren castells, però foren vençuts pels nobles Se'n seguí una terrible repressió, que causà milers de morts entre els camperols
Roxana
Història
Muller d’Alexandre el Gran.
Filla d’Oxiartes, sàtrapa de Bactriana Presa aquesta per Alexandre 330 aC, fou capturada juntament amb el seu pare i es casà amb aquell ~327 aC, del qual tingué un fill, Alexandre Aquest i ella foren morts per Cassandre
combat d’Alpens
Història
Acció d’armes de la tercera guerra Carlina (9 de juliol de 1873).
El brigadier Cabrinetty, que manava una tropa molt poc disciplinada, perseguí Francesc Savalls i Massot, el qual li preparà una emboscada a Alpens Cabrinetty caigué mort, i tots els seus soldats foren morts o capturats pels carlins El general Savalls fou recompensat marquesat d’Alpens
umbre | umbra
Història
Individu d’un antic poble itàlic que durant el segon mil·lenni aC ocupava la Itàlia central i part de l’Etrúria i que vers el primer mil·lenni aC es restringí a la zona oriental de l’actual Úmbria i a alguns territoris de dellà els Apenins.
Es diferenciava dels llatins per la llengua i, sobretot, per l’ús d’inhumar i no de cremar els morts Després d’algunes aliances amb els romans al començament del s IV aC, llur llatinització s’inicià arran de la tercera guerra samnita 295 aC, en què foren sotmesos pels romans