Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
motí
Història
Avalot, alçament popular contra l’autoritat establerta.
Ha constituït una de les formes de protesta i un instrument de pressió utilitzats per les masses populars contra els abusos de les autoritats, especialment importants en èpoques de carestia o produïdes per mesures econòmiques impopulars així, els Rebomboris del Pa, a Barcelona, la Matxinada, el motí de Squillace, etc
motí d’Aranjuez
Història
Insurrecció que tingué lloc a Aranjuez la nit del 17 al 18 de març de 1808.
Després de l’ocupació de Portugal, un exèrcit francès, conduït per Murat, es dirigí a Madrid Davant d’això, la cort es traslladà a Aranjuez i Godoy aconseguí de convèncer Carles IV de la necessitat que la família reial anés a Andalusia camí d’Amèrica Aquesta decisió fou aprofitada pels nobles partidaris de l’infant Ferran per a intentar de treure Godoy del poder i aconseguir la substitució del rei pel seu fill Godoy fou empresonat i destituït, i Carles IV abdicà 19 de març en el seu fill, Ferran VII
Motí dels Consums
Història
Revolta popular produïda en diversos punts de l’Estat espanyol (1856) contra l’impost de consums que el govern d’Espartero havia suprimit, en teoria, el 1854, però que es mantenia, de fet, amb diversos pretexts.
L’encariment dels queviures per les males collites i per l’exportació de blat que la guerra de Crimea afavoria que deixà una part d’Europa sense el blat rus provocà disturbis a Aragó i a Andalusia i, més tard, a Castella, on provocà la caiguda del govern
motí de Squillace
Història
Avalot ocorregut a Madrid del 23 al 26 de març de 1766.
En foren diverses les causes, però es resumien en l’encariment dels productes de consum —sobretot, del pa—, per les males collites dels tres anys anteriors, i en l’odi al poderós ministre de Carles III marquès de Squillace Leopoldo de Gregorio , pel fet que era estranger i, en especial, per diverses mesures que havia pres Entre aquestes, les més impopulars foren l’alliberació del comerç de grans —cosa que contribuí a encarir-los— i la prohibició d’usar capa llarga i capell xamberg Hom s’enfrontà a les tropes establertes a Madrid, féu diversos actes de saqueig i de destrucció i es presentà al…
motí dels Gats
Història
Revolta popular que tingué lloc a Madrid per l’abril del 1699, amb motiu de la successió de Carles II.
Aprofitant la crisi d’aliments i el malestar popular, els agents del partit francòfil dirigiren la rebellió contra el partit austriacista en el poder El rei destituí el corregidor de Madrid, el president del Consell de Castella, comte d’Orpesa, i el privat Enríquez de Cabrera, i nomenà Francisco Ronquillo corregidor i Luis Fernández de Portacarrero —del partit francòfil— president del Consell
motí de La Granja
Història
Insurrecció de la guarnició de La Granja, anomenada també dels sergents, que imposà a Maria Cristina el restabliment de la Constitució del 1812, la nit del 12 d’agost de 1836.
Fou inspirat pels progressistes —partit que interpretava la dinàmica política del moment—, contra el nomenament del govern Isturiz, moderat, que representava interessos de la cort El motí fou un prolongament de la rebellió de la milícia nacional de Madrid 3 d’agost
Simão de Alcaçaba
Història
Navegant i descobridor portuguès, al servei de l’emperador Carles V des del 1522.
Contractat per la corona de Castella, efectuà una expedició a la Patagònia, durant la qual arribà, potser, al riu Chubut Morí en un motí
Francisco Ronquillo
Història
Política
Polític castellà.
Corregidor de Madrid i instigador del Motí dels Gats 1699 En la guerra de Successió serví en el bàndol borbònic i reprimí els austriacistes a Madrid 1706 Felip V el nomenà president del Consell de Castella, càrrec del qual fou destituït el 1714
Pedro de Ursúa
Història
Conqueridor navarrès.
Governador de Bogotà 1545, colonitzà i repoblà part de l’altiplà El 1560 inicià una expedició cap a l’interior del continent en cerca d' Eldorado La mala organització de l’empresa provocà un motí dirigit per Lope de Aguirre, i fou assassinat
Miguel Antonio de la Gándara
Història
Polític castellà.
Eclesiàstic, ocupà diversos càrrecs diplomàtics i, a Roma, preparà, com a secretari del cardenal Portocarrero, el concordat del 1753 amb la Santa Seu Per encàrrec de Ferran VI escriví uns Apuntes sobre el bien y el mal de España 1765 Acusat de participar en el motí de Squillace 1766, fou processat i empresonat a Pamplona