Resultats de la cerca

El nom μουσεῖον designà, a la Grècia clàssica, el lloc connectat amb les Muses o les arts inspirades per elles Hom sap que al mont Helicó existí un museu que atresorava els manuscrits d’Hesíode i les estàtues dels protectors de les arts També hi hagué un museu a l’Acadèmia de Plató i al Liceu d’Aristòtil Amb tot, el més famós de tota l’antiguitat fou el d’Alexandria, fundat per Ptolemeu Sòter seguint la indicació de Demetri de Falèron, deixeble de l’estagirita Diferent de la biblioteca, el museu la ubicació del qual no ha estat determinada fou un fogar d’erudició científica i literària Bé que…

Format a les universitats de Barcelona i de París Sorbona, desenvolupa la major part de la seva activitat a França Fou professor de la Sorbona i des del 1980 és catedràtic de la Universitat de Rennes Bretanya Ha fet aportacions en el camp de la musivària romana i medieval Els mosaics de paviment medievals a França tesi doctoral, 1978, Les mosaïques romaines et médiévales de la région Laietana 1978, Els mosaics de paviment medievals a Catalunya 1979 Té també treballs d’investigació referents a l’arquitectura o a la pintura La catedral romànica de Vic 1979, L’art preromànic a Catalunya 1980 i…

Manà de bastir la Gran Piràmide, que porta el seu nom, a Gizeh 137 m d’alçada i 230 m de costat, amb una entrada i tres galeries que porten a tres cambres funeràries Envià una expedició al Sinaí a la percaça de turqueses i explotà unes pedreres de diorita al NW d’Abu Simbel

Manà de bastir la Gran Esfinx i la seva piràmide a Gizeh 136 m d’altura i 216 m de costat, que conserva una part del seu revestiment, amb dues entrades, dues galeries i dues cambres funeràries

Els gladiadors eren generalment esclaus o presoners de guerra condemnats també hi havia lliberts i homes lliures en una proporció mínima Lluitaven en parelles o en grup N'hi havia de diferents classes, i es distingien per l’armament que utilitzaven reciari , que portava xarxa i trident, mirmilló, dimachaerus , etc Les lluites de gladiadors es difongueren per les ciutats itàliques i per l’Orient hellenitzat, bé que no arrelaren a Grècia, i tingueren el favor del públic, fins i tot dels homes illustrats, durant l’època imperial En alguna ocasió, els gladiadors es revoltaren, com en el cas d'…

Nascut a Hispània, d’una família pertanyent a l’ordre senatorial Recorregué normalment els diversos graus de la carrera dels honors i obtingué el consolat 91 a trenta-vuit anys General de professió — molt popular entre les legions occidentals i legat de la Germània Superior — , fou adoptat per Nerva 96, i el succeí a la seva mort 98 Un dels seus principals collaboradors havia estat el seu conterrani Licini Sura Plini el Jove fou després un dels seus assessors Amb Trajà entrava al Palatium l’element itàlic provincialitzat fou el primer provincià — bé que d’antiga soca itàlica — a atènyer la…

Llicenciat en geografia i història especialitat d’història medieval per la Universitat de Barcelona, ha cursat també estudis de museologia i conservació i de gestió del patrimoni cultural a la Universitat de Mont-real Canadà Des del 1988 és membre del cos de conservadors de museus de la Generalitat de Catalunya Ha estat director del Musèu Dera Val d’Aran  1986-90, cap de l’Àrea de Gestió Museogràfica del Museu d’Història de Catalunya  Museu d’Història de Catalunya 1996-2008 i, posteriorment, responsable del projecte del Museu Nacional d’Història,…

En el colleccionisme d’art , fins a l’època de la Illustració les colleccions importants solien ésser d’origen reial, aristocràtic, eclesiàstic o, en proporció molt menor, corporatiu, i generalment han estat integrades pels grans museus, o àdhuc n'han estat l’origen museu Tanmateix, actualment encara perviuen grans colleccions no estructurades, algunes de les quals ja són de caràcter públic, com la Galleria Pitti Palazzo Pitti de Florència El colleccionisme particular, consolidat al s XIX, sovint fou originat per un desig de la burgesia d’assolir un prestigi social imitant els gusts de l’…

Membre de la família fundadora de La Espanya Industrial, era el segon marquès de Montsarra i nebot polític del primer baró de Terrades –Josep Maria d’Albert i Despujol, alcalde de Barcelona– Els seus interessos econòmics eren abundants i s’expandien des de l’àmbit agrícola tenia terrenys a Piera, fins al periodístic controlava el diari La Voz del Llobregat Formà part de les milícies universitàries i s’adherí, el 1958, a FET-JONS aconseguint el grau de militant al cap de poc temps per convertir-se en conseller local del Movimiento Ja dins del consistori de l’Hospitalet, fou regidor pel terç…