Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
John Bull
Història
Personificació popular de la nació anglesa.
Prové de la History of John Bull 1712, sàtira política de John Arbuthnot inspirada per la guerra de Successió a la corona d’Espanya Presenta John Bull com el prototip de l’anglès capaç i honest però colèric i d’humor variable
Declaració d’Independència dels EUA

Declaració d’Independència dels EUA
Història
Document adoptat el 4 de juliol de 1776 pel qual els delegats de tretze colònies angleses d’Amèrica proclamaren llur voluntat de constituir-se en els Estats Units d’Amèrica.
Fou el primer cop que una nació reclamava la igualtat de drets dels homes com a base constitutiva d’un estat Aquest fet tingué una forta influència en els ambients revolucionaris europeus i d’Amèrica del Sud
pacte de Gènova
Història
Tractat signat a Gènova el 20 de juny de 1705 entre els representants de Catalunya, Antoni de Peguera i Eimeric i Domènec Perera, i el plenipotenciari de la reina Anna d’Anglaterra, Mitford Crowe.
Aquest tractat segellà l’aliança de Catalunya amb Anglaterra, nació que es comprometia a desembarcar tropes per secundar l’alçament català a favor del rei arxiduc Carles III o, en tot cas, a fer respectar les constitucions i les lleis de Catalunya
cort
Història
Política
Òrgan legilatiu establert per les diverses constitucions de l’Estat espanyol des de la Constitució de Cadis (1812).
Al s XIX, amb la caiguda de l’Antic Règim, les corts esdevingueren una institució de característiques essencialment diferents Però el fet de mantenir el mateix nom fou degut a l’interès a entroncar amb la tradició històrica, posant en relleu llur importància com a institució vetlladora de les llibertats del poble Fora d’aquest interès per mantenir el nom, la concepció d’aquestes noves corts partia de la pràctica i de les doctrines polítiques dels règims constitucionals europeus, especialment de França i d’Anglaterra Les corts, en el règim polític constitucional i parlamentari, no eren ja una…
Giovan Pietro Gaffori
Història
Patriota cors.
Metge de professió, es distingí entre els rebels al domini de Gènova, de la qual depenia Còrsega des del 1559 Collaborà estretament amb Teodor de Neuhof, nomenat rei dels corsos Després d’haver intentat en va un arranjament amb els genovesos, dirigí la lluita contra ells i obtingué, el 1753, el poder absolut per a la nació corsa Fou assassinat, amb la complicitat dels genovesos
Ramon Arrufat i Arrufat
Història
Literatura
Escriptor i activista polític.
De família camperola, de molt jove s’afilià a Estat Català Es traslladà a Barcelona el 1925 Escriví a “Estat Català” i a “La Nació Catalana” Publicà Catalunya poble dissortat 1933, en collaboració amb JCasals i Freixes, Catalunya, Pi i Margall i el catalanisme 1934 i, amb el pseudònim de Ramon de les Borges Blanques, La solució Cambó 1946, escrits en els quals mostra el seu ideari catalanista radical
Francesc Xavier Casals i Vidal
Història
Polític.
Viatjant de comerç Membre de la Unió Catalanista, formava part de l’entitat Gent Nova i collaborà estretament amb Domènec Martí i Julià Escriví a “Gent Nova”, “Renaixement” i “La Nació” A l’època dels enfrontaments entre el Sindicat Únic i el Sindicat Lliure intervingué en un comitè creat per tal d’evitar les violències Llevat de l’època de la Dictadura, fou president del CADCI 1920-32 Conseller de Treball i d’Assistència Social de la Generalitat 1932, s’afilià a Esquerra Republicana Havia presidit l’entitat Villa de Salut l’Aliança
Manuel Juliachs i Mata
Història
Política
Polític.
Ingressà a la Unió Catalanista i fou deixeble de Martí i Julià Ingressà al CADCI 1906 i collaborà a La Tralla , Renaixement i Lluita Dirigí La Nació , setmanari dedicat als voluntaris catalans que lluitaren amb els aliats durant la Primera Guerra Mundial Nomenat vicepresident de la Federació de Dependents 1923, s’afilià a l’Esquerra Republicana i fou president del CADCI 1932-34 El 1945 participà en la reorganització clandestina de l’Esquerra Republicana i edità, a Barcelona, tretze números de la publicació mensual La Humanitat , que s’acabà per intervenció governativa Formà part de l’…
alfòndec
Història
Conjunt d’edificis o de construccions sorgit entorn d’un hostal on s’allotjaven sobretot mercaders.
A vegades era emmurallat i als països mediterranis fou el resultat de l’evolució a partir de les funcions únicament d’allotjament, que n'inclogueren progressivament d’altres relacionades amb el comerç, com ara emmagatzematge i mercat Solia incloure capella, cementiri, banys i forn Cada nació tenia el seu alfòndec l’alfondeguer exercia les funcions d’intendent, sota la jurisdicció del cònsol Als països musulmans, on es trobaven en barris especials, també podia acollir els pelegrins hi era autoritzada i gratuïta l’entrada del vi L’extensió del comerç català vers llevant multiplicà els alfòndecs…