Resultats de la cerca

Després de la desfeta almohade a Las Navas de Tolosa 1212, Muḥammad ibn Yūsuf ibn Naṣr aconseguí, mitjançant el vassallatge de Ferran III de Castella, de crear un estat musulmà a Granada, Màlaga i Almeria Ja el seu successor, Muḥammad II de Granada 1272-1301, hagué de fer cara a intents de cops d’estat, característica que marcà el govern de la família, diversos membres de la qual moriren assassinats Així mateix, sovintejaren aliances i tensions amb el veí regne benimerí del nord d’Àfrica, que culminaren amb la victòria de Yūsuf I 1332-54 al Salado 1340 amb l’ajuda portuguesa Amb la retirada…

Enemics acèrrims del abenserraigs Banū Sirāǧ, es disputaren els llocs clau del govern nassarita durant tot el s XV Amb aquestes lluites internes es debilità considerablement el poder de Granada, fet que en comportà la desaparició i la inclusió en l’imperi dels Reis Catòlics el 1492

Amb l’esfondrament de l’imperi almohade, Muḥammad ibn Našr s’independitzà 1231 a Arjona Després de diverses annexions, entrà 1235 a Granada i la convertí 1238 en capital d’un territori que s’estenia des de Tarifa a Almeria Aquest regne, sota la dinastia nassarita, aconseguí de mantenir-se dos segles i mig gràcies a les seves característiques geogràfiques i a l’hàbil política diplomàtica dels governants fou vassall de Castella-Lleó, aliat sovint amb els benimerins contra els castellans i àdhuc amb els catalans tractat entre Muḥammad II i Jaume II, el 1302 Tant la debilitat interna com la unió…

Fill de Muley-Hacén i d’'Āişa, fou víctima de les intrigues que provocaren l’esfondrament de la dinastia nassarita Arran de la presa de Zahara 1481 per Muley-Hacén, es revoltà a Guadix però l’aliança que el seu pare féu amb el seu oncle, anomenat El Zagal , i el fet d’haver caigut presoner dels Reis Catòlics a Lucena l’obligaren a signar el pacte de Còrdova 1483 per tal d’obtenir l’ajuda cristiana Mort el seu pare i derrotat El Zagal a Vélez Málaga, restà com a únic senyor de Granada Perduda aquesta guerra de Granada , continuà residint-hi fins que fou desterrat a Andarax pels…

Fill i successor de Muḥammad VI, el seu regnat es caracteritzà per les tensions internes entre la família reial a conseqüència d’elles, sembla que morí emmetzinat

Assolí el poder en ésser assassinat el seu germà Muḥammad IV Enfrontat a Alfons XI de Castella-Lleó, ajudat pels benimerins del Marroc, derrotà l’estol castellà a Tarifa 1340, però fou vençut a El Salado 1340 per una coalició de castellans i portuguesos, en la qual també participaren forces de la corona catalanoaragonesa Durant el seu regnat hom construí una bona part de l’Alhambra de Granada

Es declarà independent dels almohades i, havent-se emparat de Guadix, Jaén i Baza, es proclamà emir d’Al-Andalus i reconegué inicialment el califa de Bagdad Vassall de Ferran III de Castella, collaborà en la reconquesta de Sevilla Inicià la construcció de l’Alhambra

Succeí el seu germà Muḥammad VII Durant el seu regnat l’infant Ferran de Castella conquerí Antequera, i els benimerins del Marroc ocuparen temporalment Gibraltar

Bé que la successió no li corresponia l’hereva era Joana de Castella , dita la Beltraneja , filla del seu germà Enric IV de Castella , fou utilitzada durant la guerra civil per un dels bàndols nobiliaris, el qual aconseguí, mort el seu germà Alfons 1468, que fos proclamada hereva concòrdia de Guisando El seu matrimoni 1469 amb el futur Ferran II de Catalunya-Aragó obrí noves perspectives a la seva ambició política i significà un sosteniment important en la lluita pel tron castellà Enric IV, però, molestat, legitimà i reconegué Joana i desheretà Isabel 1470 però, en morir ell el 1474, un…