Després de la desfeta almohade a Las Navas de Tolosa (1212), Muḥammad ibn Yūsuf ibn Naṣr aconseguí, mitjançant el vassallatge de Ferran III de Castella, de crear un estat musulmà a Granada, Màlaga i Almeria. Ja el seu successor, Muḥammad II de Granada (1272-1301), hagué de fer cara a intents de cops d’estat, característica que marcà el govern de la família, diversos membres de la qual moriren assassinats. Així mateix, sovintejaren aliances i tensions amb el veí regne benimerí del nord d’Àfrica, que culminaren amb la victòria de Yūsuf I (1332-54) al Salado (1340) amb l’ajuda portuguesa. Amb la retirada marínida de la política andalusina i un cert desinterès dels reis castellans envers el regne de Granada s’inicià una època d’atonia política (1344-96) i d’un gran desenvolupament econòmic i cultural (en què fou construïda la part més bella de l’Alhambra). Malgrat aquesta coexistència pacífica, un regne islàmic peninsular tenia els dies comptats: la unitat assolida pels Reis Catòlics i la guerra civil sorgida entre els darrers representants de la dinastia (Abū-I-Ḥasan ‘Alī de Granada, Muḥammad XI de Granada) provocà la guerra de Granada i l’entrada dels cristians a la capital el 1492.
Dinastia nassarita
| Muḥammad I | 1231-1272 |
| Muḥammad II | 1272-1301 |
| Muḥammad III | 1301-1308 |
| Naṣr | 1308-1313 |
| Ismā'īl I | 1313-1324 |
| Muḥammad IV | 1324-1332 |
| Yūsuf I | 1332-1354 |
| Muḥammad V | 1354-1390 |
| Ismā'īl II | 1358-1359 |
| Muḥammad VI | 1359-1361 |
| Yūsuf II | 1390-1391 |
| Muḥammad VII | 1391-1407 |
| Yūsuf III | 1407-1417 |
| Muḥammad VIII | 1417-1445 |
| Muḥammad IX | 1427-1429 |
| Yūsuf IV | 1432 |
| Muḥammad X | 1445-1453 |
| Yūsuf V | 1445-1463 |
| Sa'd | 1463-1485 |
| Abū-I-Ḥasan ‘Alī | 1466-1485 |
| Muḥammad XI | 1482-1492 |
| Muḥammad XII | 1485-1486 |