Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
Nicolas Fouquet
Història
Polític francès.
Superintendent de finances 1653-59, presidí una de les administracions més corruptes del s XVII francès El 1661 fou acusat de corrupció i després d’un procés molt confús fou condemnat a cadena perpètua i li foren confiscats tots els béns 1664 Protegí nombrosos artistes i literats, com ara Corneille i La Fontaine
Nicolas Lebel
Història
Militar
Tinent coronel de l’artilleria francesa.
El 1886 inventà el fusell que porta el seu nom, notable pel fet d’haver estat el primer dels de mecanisme de forrellat que incorporava un sistema de repetició, munició de petit calibre i pólvora sense fum
Nicolás Redondo Urbieta
Història
Política
Sindicalista basc.
Obrer metallúrgic, s’inicià de molt jove en activitats sindicals i en diverses ocasions fou objecte de represàlies per part del règim franquista Fou responsable de les Joventuts Socialistes i, més tard, de la Unió General de Treballadors Secretari general de la UGT des del 30è congrés 1976, representà aquesta organització en diversos organismes internacionals, com l’Organització Internacional del Treball i l’Organització de Sindicats Lliures Fou membre de la Comissió Executiva del PSOE 1970-77 i diputat per Biscaia al Parlament espanyol en 1977-87, any que dimití el càrrec a causa del…
Louis Nicolas Davout
Història
Militar
Militar francès.
Duc d’Auerstedt i príncep d’Eckmühl Oficial de cavalleria, participà en la Revolució Francesa i es distingí en totes les campanyes militars Napoleó I el nomenà mariscal 1804, governador de Varsòvia 1807 i ministre de la guerra durant els Cent Dies
Nicolás María Rivero
Història
Política
Polític castellà.
Estudià medicina i dret Membre fundador del Partido Demócrata 1849, fou governador de Valladolid 1854-56 i participà en la rebellió del Cuartel de San Gil 1886 Durant la revolució del 1868 romangué a Madrid, d’on fou nomenat batlle 1868 Fou president de les Corts Constituents 1869-70 i 1872 i com a tal rebé l’abdicació d’Amadeu I Proclamada la Primera República, fou un dels causants de la ruptura entre federals i radicals
Nicolas de Joinville
Història
Comte de Terranova i de Sant’Angelo.
Passà a Catalunya en temps d’Alfons II i es casà amb Margarida, filla petita de Roger de Lloria Ja ancià, Pere III el nomenà 1340 primer conseller El 1345 anà d’ambaixador a Avinyó per defensar el dret del rei sobre el regne de Mallorca El 1347 jurà la infanta Constança com a primogènita i li féu costat en contra dels unionistes Després del 1351 passà a Itàlia
René-Nicolas Maupeou
Història
Estadista francès.
Canceller de França 1768, amic dels jesuïtes i de Madame Du Barry, féu designar Terray com a controlador general de finances El 1770 reeixí a fer desterrar Choiseul i a convertir Aiguillon en ministre d’afers estrangers El 1771 abolí el parlament de París i els tribunals de justícia i en creà uns altres de designació directa, amb la qual cosa intentava d’establir un govern que eliminés qualsevol oposició a la monarquia Mort el rei Lluís XV, Maupeou fou destituït l’any 1774
Nicolás de Ovando
Història
Conqueridor castellà.
Aristòcrata i comendador de l’orde d’Alcántara, el 1501 fou nomenat governador de les Índies a fi de pacificar la Hispaniola i imposar l’autoritat reial Introduí el sistema d' encomiendas i féu respectar els interessos de la corona castellana La seva severitat motivà un judici de residència en el qual fou absolt El 1509 fou substituït per Diego de Colón
Nicolas Charles Oudinot
Història
Mariscal de França.
Duc de Reggio des del 1809 Contribuí a les victòries d’Austerlitz 1805, de Friedland 1807 i de Wagram 1809 Participà en les campanyes de Rússia i França i, el 1823, en l’expedició dels Cent Mil Fills de Sant Lluís a Espanya
Nicolás Salmerón y Alonso

Nicolas Salmeron y Alonso
© Fototeca.cat
Història
Polític republicà.
Deixeble de Sanz del Río, fou catedràtic de filosofia a Oviedo i a Madrid Membre dirigent del Partit Democràtic, fou diputat 1871 i un dels defensors de la Primera Internacional a les Corts Ministre de Gràcia i Justícia en el govern republicà de Figueras 1873, fou president del congrés Elegit president del poder executiu 18 de juliol de 1873, formà un govern de tendència dretana que provocà l’extensió de la Insurrecció Cantonalista , la repressió de la qual encarregà als generals Pavía i Martínez de Campos Dimití el 6 de setembre de 1873 en negar-se a firmar algunes penes de mort En produir-…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina