Resultats de la cerca

Membre del partit comunista des del 1917, fou president del soviet urbà de Moscou 1931-37, primer ministre de la república russa 1937-38, president del Banc Estatal Soviètic 1939 i membre del comitè central del partit 1939 Durant la Segona Guerra Mundial collaborà a la defensa del país, fou ministre de les forces armades 1947 i mariscal de l’URSS 1947 Membre del politburó del partit 1948, després de la mort de Stalin 1953 esdevingué vicepresident del consell de ministres i, després, president, en substitució de Malenkov 1955 En ésser nomenat Khruščov primer secretari del partit, fou separat…

Defensor de l’especificitat de la civilització eslava, preconitzà la unitat dels pobles eslaus sota la direcció del rus Les seves teories facilitaren el desenvolupament del paneslavisme És autor de Rossiya i Evropa 1869

Gràcies a Stalin accedí al Comitè Central del Partit Comunista de l’URSS el 1934, al Comitè Executiu del Komintern el 1935 i passà a relevar GG Jagoda en la direcció del NKVD el 1936 Presidí les grans purgues dels anys 1937-38 processos de Moscou , període que és conegut pel nom de ježovčina Substituït per LP Berija 1938, Ježov fou responsabilitzat dels excessos de 1937-38 i desaparegué el 1939

Fou membre del partit bolxevic des del 1906, s’exilià l’any 1910 i l’any 1912 entrà en contacte amb Lenin El 1916 dirigí a Nova York el diari bolxevic clandestí Novy Mir  ‘Nou Món’ Tornà a Rússia després de la revolució del febrer del 1917, i participà activament en la revolució d’octubre Fins el 1929 fou director de Pravda Fou un del líders del l’ala esquerrana, i féu costat a les posicions de Trotskij i Jevgenij Preobraženskij L’any 1919 sortí a la llum la seva obra, escrita conjuntament amb Preobraženskij, Bukvar’ Kommunizma ‘ABC del comunisme’, que és, fins a un cert punt,…

Enginyer, esdevingué comissari del poble en la indústria alimentària 1940-44 i, més tard, representant permanent d’Ucraïna al consell de ministres Accedí al comitè central del PCUS 1960, a la presidència del soviet suprem 1965 i al politburó 1966 El 1977 fou separat d’aquest i de la presidència, que passà a Leonid Iljič Brežnev , el 1979 perdé el seu lloc al soviet suprem de l’URSS i al d’Ucraïna, i el 1981 del comitè central del PCUS

Amb Herzen participà en la “lluita per l’alliberament del poble” Detingut diverses vegades, treballà amb Belinskij 1839 i altres escriptors demòcrates El 1840 començà a escriure poesia Viatjà per Europa, i el 1856 s’installà definitivament a Londres, on lluità activament amb Herzen contra el règim tsarista Collaborà en la revista Kolokol Cercador de noves formes poètiques d’expressió dels problemes socials, utilitzà uns temes i un estil populars Monologi ‘Monòlegs’, 1844-47, el poema Jumor ‘Humor’, primera i segona part 1840-41, tercera part 1867-68 També escriví pamflets, proclames, cançons…

Ambaixador rus a Polònia 1763-69, aconseguí convertir Polònia en un protectorat rus dieta del 1768 Participà en les guerres contra Turquia 1771 i en el tractat de Küçük-Kaynarca 1774 Fou governador d’Estònia i Livònia 1794

Fou una de les principals figures panslavistes i, per aquesta raó, impulsà les revoltes dels serbis i dels búlgars contra els turcs otomans, revoltes que foren infructuoses Després d’haver estat diplomàtic sota el regnat d’Alexandre II, fou nomenat ministre de l’interior per Alexandre III, i aquest període es caracteritzà per la duresa de les seves mesures repressives i per les seves tendències marcadament favorables a l’absolutisme

Els seus membres més importants foren, a Peterburg, Nikolaj Nikolajevič Murav'ev 1794-1866, príncep Karski, que lluità com a general contra Turquia 1832 i, nomenat comandant de l’exèrcit del Caucas 1854, s’apoderà de Kars 1855, i el seu germà Mikhail Nikolajevič Murav'ev 1795-1866, general que, nomenat governador de Vílnius, reprimí amb gran crueltat la revolta polonesa 1863-64 Sergej Murav'ev-Apostol 1796-1826, que fou un dels principals revolucionaris decabristes Nikolaj Nikolajevic Murav'ev-Amurski 1801-81, general i governador de Sibèria oriental 1847-61, que…

Militant comunista des del 1927, fou enginyer tèxtil i ascendí ràpidament en el partit Dirigí el Gosplan 1959 Vice-primer ministre i membre del Comitè Central del PCUS 1960, el 1964 substituí Nikita Khruščov com a cap de govern, càrrec en què romangué fins el 1980 succeït per Nikolaj Tikhonov, bé que des del 1970 fou eclipsat progressivament per Leonid Brežnev Afavorí la distensió diplomàtica amb els EUA