Enginyer, esdevingué comissari del poble en la indústria alimentària (1940-44) i, més tard, representant permanent d’Ucraïna al consell de ministres. Accedí al comitè central del PCUS (1960), a la presidència del soviet suprem (1965) i al politburó (1966). El 1977 fou separat d’aquest i de la presidència, que passà a Leonid Iljič Brežnev, el 1979 perdé el seu lloc al soviet suprem de l’URSS i al d’Ucraïna, i el 1981 del comitè central del PCUS.