Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
alfarda
Història
Al regne d’Aragó, tribut o exacció per a l’ús de les aigües de regatge.
En molts llocs aragonesos fou anomenat alfardon El fur aragonès De Alfardis no permetia que ningú en fos eximit, tant clergues com laics, i permetia d’executar els béns dels qui es negaven al pagament del tribut
gerúsia
Història
A Esparta, senat o consell dels ancians.
Compost per vint-i-vuit geronts i pels dos reis, constituïa l’òrgan principal de govern, especialment en política exterior Tenia poders legislatius i judicials i podia vetar les decisions de l' ecclēsia o assemblea i jutjar l’actuació dels monarques sense haver de retre comptes a ningú
babovisme
Història
Doctrina de Gracchus Babeuf que proclama la igualtat política, social i econòmica de tots els homes: la societat ha de garantir el dret igual que tots els homes tenen de satisfer llurs necessitats i de gaudir igualment dels béns de la natura..
Els béns han d’ésser posats en comú la terra no és de ningú els fruits són de tothom els salaris han d’ésser iguals el govern ha de controlar l’economia per tal de mantenir la igualtat, refermada per una educació comuna Hereu del comunisme moralista de Rousseau, aquest igualitarisme, sintetitzat al final del s XVIII al Manifest dels Iguals , de formulació i de solucions utòpiques, representa, però, el primer intent de convertir una filosofia socialista en una acció política el primer partit comunista operant, segons Marx Oblidat després d’haver-ne desaparegut el fundador, reflorí…
guarda rural
Història
Persona encarregada de vigilar els camps i de procurar que ningú no entri a les propietats rurals sense permís de l’amo.
Enric III de Castella
Història
Rei de Castella i de Lleó (1390-1406).
Fill de Joan I i d’ Elionor d’Aragó , es casà amb Caterina de Lancaster, neta de Pere I Esdevingut rei a onze anys, els magnats pugnaren per aconseguir el poder, però a les corts de Madrid del 1391 fou constituït un consell de regència que no satisfeu ningú, puix que els nobles consideraren llur paper diluït en un consell de multituds En aquest clima de turbulència esclatà la revolta antijueva 1391, que no trigà a estendre’s arreu de la península Ibèrica La confusió creixent s’accentuà per la manca d’autoritat del consell aleshores es produí la topada entre els dos sectors…
Asnar I d’Aragó
Història
Comte d’Aragó i d’Urgell-Cerdanya (~809-820).
Tant el seu origen com la seva font d’autoritat presenten seriosos problemes Asnar ha estat qualificat de transigent davant l’expansió carolíngia, però de fet fou, fins i tot, un francòfil declarat Potser a causa de problemes familiars cal no deixar de banda, però, la possibilitat d’una divergència d’opinions davant el domini franc, fou desposseït pel seu gendre Garcia I el Dolent —que repudià Matrona, filla d’Asnar— i hagué de refugiar-se a França, on es féu vassall de Lluís el Piadós, el qual li concedí el comtat d’Urgell-Cerdanya 820 i terres fiscals per repoblar Amb el nomenament del…
Guillem Ramon de Montcada i de Luna
Història
Senyor de les baronies d’Aitona (Guillem Ramon III de Montcada) i Mequinensa i de Seròs i Soses, que heretà del seu pare, Ot (III) de Montcada.
El 1392 anà amb l’expedició a Sicília, on restà com a camarlenc, coper i conseller del rei Martí el Jove El 1394 era munter major del rei Governador de València 1409, organitzà i comandà una expedició d’auxili cap a Sardenya en ajuda del capità general Pere de Torrelles Assistí, sembla, a la mort de Martí l’Humà quan manifestà la seva voluntat sobre la successió Tot i haver patrocinat la candidatura del duc de Calàbria, durant l’interregne esdevingué un fervent urgellista les seves baronies d’Aitona, Mequinensa i Seròs foren el quarter general dels partidaris d’Antonio de Luna y de Xèrica,…
Ramon IV de Tolosa
Història
Comte de Tolosa (1088-96), fill de Ponç III i d’Almodis de la Marca.
Rebé de la seva mare el comtat de Sant Gèli, que tenia com a esponsalici Des del 1066 era comte de Roergue, de Nimes i de Narbona Succeí a Tolosa i Albigès el seu germà Guillem V Es casà amb una cosina germana seva, Eldearda morta abans del 1089, filla de Folc Bertran I de Provença a Forcalquier, que li dugué en dot drets sobre la meitat d’aquest comtat Havent estat separat d’aquesta per parentesc, es casà amb Mafalda de Sicília el 1080, i després amb Elvira, filla natural d’Alfons VI de Castella-Lleó, el 1094 El 1095 prengué la creu abans que ningú i participà en la primera…
orde de la Garrotera
Història
Orde cavalleresc, el més important d’Anglaterra.
Segurament fou fundat el 1348 pel rei Eduard III, sembla que al castell de Windsor, com una fraternitat noble composta pel rei i vint-i-cinc cavallers per premiar mèrits militars molt rellevants i volent revifar la tradició dels cavallers de la Taula Rodona Els cavallers de l’orde de la Garrotera foren anomenats cavallers de Sant Jordi o de la Garrotera Blava Posteriorment l’orde fou obert a d’altres cavallers supernumeraris Els estatuts originals es perderen i Enric VIII en féu compilar uns altres La festa anual de l’orde se celebra a Windsor el dia de Sant Jordi Les insígnies consisteixen…
any nou
Cronologia
Història
Primers dies de l’any amb relació a l’any que acaba.
L’any nou ha estat celebrat en gairebé totes les religions conegudes i amb una solemnitat especial Malgrat llurs diferències, aquestes celebracions presenten trets comuns, com és l’abolició de l’any que s’acaba o del temps transcorregut, amb tot el que comporta d’advers mals o desgràcies, pecats, dimonis i genis malignes La celebració comença a vegades amb la celebració del foc vell iroquesos o l’expulsió de l’any vell al Tibet o a Mèxic i gairebé sempre amb ritus de penitència i purificació confessions, banys, ablucions i diversos tipus d’exorcisme boc emissari o similar, a Babilònia, Israel…