Resultats de la cerca

El real acuerdo publicava els comunicats més importants i feia els nomenaments de càrrecs destacats, etc Aquesta actuació conjunta no impedí que hi hagués enfrontaments entre les audiències i els capitans generals, especialment al Principat

Format per Carles I, el 1518, Felip II el reorganitzà i li fixà les atribucions afers de gràcia o mercè, de patronat reial i de nomenaments per a l’administració de justícia Felip III hi afegí la institució d’heretatges i l’habilitació de bastards Fou suprimit al començament del s XIX

Fou creat el 1494 pels Reis Catòlics, en incorporar a la corona els mestrats dels ordes d’Alcántara, Calatrava i Sant Jaume de l’Espasa Assessorava sobre els nomenaments, rebia les proves de noblesa dels cavallers i sentenciava els plets de jurisdicció, en particular amb les audiències Felip V incorporà a la competència d’aquest consell l’orde de Montesa

Reina d’Espanya pel seu matrimoni amb Ferran VI 1729, aconseguí de guanyar la confiança del seu marit, que li consultava els afers d’estat Illustrada i amant de la música, protegí el tenor Farinelli Obsessionada per la por d’esdevenir pobra en restar vídua, es tornà avariciosa i recollí grans quantitats de diners per dons i nomenaments Fundà la institució religiosa de les Descalzas Reales de Madrid

Nebot de Guillaume de Croÿ, senyor de Chièvres i fill d’Henri de Croÿ, comte de Porcien Fou consagrat príncep-bisbe de Cambrai a 16 anys el 1517, a petició de l’emperador Carles V, fou creat cardenal per Lleó X, i el 1518 li fou concedit l’arquebisbat de Toledo i fou nomenat canceller de Castella La impopularitat d’aquests nomenaments agreujà les bandositats castellanes que es disputaven aquests càrrecs i contribuí a l’esclat de la revolta de les Comunitats de Castella

Fou emprat pels reis de diferents països d’Europa fins al segle XVI, que fou substituït pel de majestat Llavors romangué per als infants i altres prínceps de la casa reial Modernament, salvades rares excepcions —casos de nomenaments de regents, per exemple—, el tractament d' altesa reial o imperial és donat generalment només als prínceps sortits de la línia directa i agnaticis d’un rei o d’un emperador el d' altesa sereníssima a llurs collaterals, als sobirans que no són reis, o als prínceps mediatitzats del Sacre Imperi, i el d' altesa illustíssima als membres de les cases…

Bé que els primers nomenaments foren fets pels reis el 1253 consta ja l’existència d’un alfòndec i d’un cònsol de catalans a Tunis, Jaume I concedí a Barcelona el 1266 el privilegi ampliat el 1268 de designar, entre els mercaders de la ciutat, anualment, els cònsols amb jurisdicció sobre tots els catalans compresos amb aquesta designació tots els súbdits de la corona si aquests no restaven al port per al qual havien estat designats tot el període, podien deixar-hi un lloctinent El càrrec era molt cobejat, per tal com el dret de consolat o consolatge representava una renda important Al…

Rei de Germània 1099, s’insurgí 1104, amb l’ajut de l’Església i la noblesa, contra el seu pare, Enric IV, del qual, però, seguí la mateixa política d’intervenció en els nomenaments eclesiàstics A Sutri, obligà el papa Pasqual II a renunciar a les investidures 1111, i es féu proclamar emperador Els bisbes alemanys, tanmateix, s’oposaren a l’acord, i al sínode del Laterà de l’any següent el papa es retractà Abandonat dels seus antics amics, Enric V signà el concordat de Worms 1122 amb el papa Calixt II, pel qual es comprometia a garantir la llibertat de les eleccions episcopals…

Fill de Carles II el Calb i d’Ermetruda, succeí el seu pare i fou coronat a Compiègne El 878 destituí Bernat de Gòtia de tots els honors, entre ells els comtats de Barcelona, Girona i Rosselló Sembla segur que Guifré I el Pelós, comte de Cerdanya i Urgell, rebé la investidura de Barcelona i Girona amb Besalú, i Miró el Vell, comte al Conflent, la de Rosselló, del qual ja s’havia apoderat al començament de l’any, fet que constituí un dels darrers nomenaments de comtes catalans pels reis francs a més, Lluís II concedí quatre preceptes per a Catalunya S'havia casat el 826 amb…

Fou creat per Carles V el 1522 per tal de dirigir els afers internacionals i els interns supranacionals Era presidit pel monarca, i tots els nomenaments eren fets per designació reial Carles V hi inclogué alguns consellers flamencs A diferència d’altres consells, hi predominà sempre l’aristocràcia, bé que tots els membres solien tenir experiència política o administrativa Amb Felip II els seus poders foren molt limitats, i les reunions, molt irregulars, però amb els seus successors formulà una bona part de la política de la corona, que els reis solien acceptar Al segle XVII foren…