Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
governador general de Catalunya
Història
Càrrec creat el 1934 pel govern de la República després de la suspensió de l’Estatut de Catalunya, per tal d’assumir els poders prevists per aquest per al govern de la Generalitat.
Perdurà fins al febrer del 1936 A partir de l’abril del 1935, els governadors generals de Catalunya nomenaren i presidiren uns consells de la Generalitat
stadhouder
Història
Càrrec oficial propi dels Països Baixos.
Fou donat originàriament al lloctinent del sobirà en un país o província Més tard foren les províncies mateixes les qui el nomenaren com a cap suprem dels exèrcits, i es féu hereditari en els Nassau-Orange fins que esdevingueren reis
expedient Picasso
Història
Report redactat pel general Picasso (1922) sobre les causes que menaren al desastre d'Annual
.
La indagació prèvia començà per l’agost del 1921 i l’informe fou presentat a les Corts pel juliol següent Aleshores aquestes nomenaren una comissió de diputats per a esbrinar les responsabilitats polítiques El cop d’estat del 1923 n'aturà la investigació fins el 1931
Marc Emili Emilià
Història
Emperador romà (253).
Governador de Mèsia, derrotà els gots i prometé a les seves legions una indemnització, per la qual cosa el nomenaren emperador Anà cap a Itàlia i, després de derrotar Trebonià Gal a Terni, fou reconegut pel senat L’assassinaren els seus soldats en no complir el pacte promès
Gesaleic
Història
Rei visigot (507-510).
Succeí Alaric II, però, atacat alhora pels francs i els burgundis, es retirà a Barcelona, des d’on demanà ajut a Teodoric, rei dels ostrogots Aquests li restituïren la Septimània, però nomenaren rei Amalaric, i Gesaleic fugí al nord d’Àfrica Morí en intentar de recuperar la corona amb l’ajut dels vàndals
pretorianisme
Història
Influència de l’exèrcit damunt l’estat.
El cos dels pretorians romans —que gaudia de privilegis especials respecte als altres cossos— intervingué decisivament i en diverses ocasions en el desenvolupament de la història de l’Imperi Així, els seus membres occiren Calígula, nomenaren emperadors Claudi, Otó, foren àrbitres en la lluita entre Vitelli i els Flavis, etc Constantí, després d’obtenir la victòria sobre Maxenci, decretà l’abolició d’aquest cos
Teodor Làdico i Font
Economia
Història
Política
Comerciant i republicà.
Fou incorporat en representació de Menorca a la Junta Provisional del Govern de les Balears, per l’octubre del 1868 Elegit el 1873 diputat a corts, aquestes el nomenaren ministre de finances, en el primer govern republicà presidit per Pi i Margall 11 de juny Mancat de la formació tècnica adequada, fou substituït el 28 de juny de 1873, quan Pi i Margall aconseguí d’elegir directament el seu nou govern
Marc Aureli Probe
Història
Emperador romà.
Mentre assumia un alt càrrec militar de l’Orient, les legions el nomenaren emperador 276 Tot seguit, venjà la mort d’Aurelià i de Tàcit, alliberà dels gots l’Àsia Menor i derrotà els germànics Defensà les fronteres de l’Imperi i mantingué un equilibri just entre la seva autoritat i la del senat Afavorí la viticultura, reorganitzà el sistema d’irrigacions d’Egipte i, a Roma, completà el clos de muralles iniciat per Aurelià Els soldats l’occiren quan preparava una gran expedició contra Pèrsia
Enric de Castella
Història
Regent de Castella.
Tercer fill de Ferran III i de Beatriu de Suàbia, el 1255 intentà una conjuració contra el seu germà Alfons X, però fracassà 1257 Passà al servei del califa hafsí de Tunis, i després, a Itàlia, dels gibellins, que el nomenaren senador de Roma el papa Climent IV, però, l’empresonà al castell de Santa Maria de Pulla 1268-94 En tornar a Castella, la reina Maria de Molina li cedí la regència Quan Ferran IV arribà a la majoritat, Enric passà a l’oposició i intentà de ressuscitar els drets d' Alfons de la Cerda
Vicent Sanxo
Història
Militar
Polític liberal i militar.
Estudià arts, filosofia, teologia i dret a la Universitat de València Prengué part a la guerra del Francès i arribà a brigadier Les corts del 1813 el nomenaren vocal de l’Escuela Suprema de Censura Publicà, a Cadis, Ensayo de una Constitución militar deducida de la Constitución política 1813, i a Madrid, Proyecto de una Constitución de las milicias nacionales 1814 Durant el Trienni Constitucional 1820-23 fou diputat a corts, cap polític de Barcelona i comandant de Múrcia i governador de Cartagena El 1823 hagué d’emigrar a França És autor també d’uns Principios de legislación…