Tercer fill de Ferran III i de Beatriu de Suàbia, el 1255 intentà una conjuració contra el seu germà Alfons X, però fracassà (1257). Passà al servei del califa hafsí de Tunis, i després, a Itàlia, dels gibel·lins, que el nomenaren senador de Roma; el papa Climent IV, però, l’empresonà al castell de Santa Maria de Pulla (1268-94). En tornar a Castella, la reina Maria de Molina li cedí la regència. Quan Ferran IV arribà a la majoritat, Enric passà a l’oposició i intentà de ressuscitar els drets d'Alfons de la Cerda.