Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Malcolm X
Història
Política
Nom amb el qual és conegut l’activista polític Malcolm Little.
Convertit a l’islam, lluità pels drets civils dels negres nord-americans i s’orientà cap a un nacionalisme negre Defensà la violència com a autoprotecció contra els mètodes de resistència no violents propugnats per altres moviments La influència política de les seves idees augmentà notablement després del seu assassinat i de la publicació de la seva biografia The Autobiography of Malcolm X 1965
Ermengol II d’Urgell
Història
Comte d’Urgell (1010-35).
Fill d’ Ermengol I Succeí el pare, sota la tutela de l’oncle Ramon Borrell de Barcelona, el qual degué adquirir aleshores certs drets sobre els castells d’Alòs de Balaguer, Malagastre, Montmagastre, Rubió i Artesa de Segre, reivindicats més tard pel fill Berenguer Ramon I Combaté els musulmans i aconseguí d’eixamplar notablement les fronteres del comtat Morí durant un pelegrinatge a Terra Santa
wattàssida
Història
Membre d’una dinastia musulmana que governà al Marroc (1472-1550).
Havien estat els regents 1420-72 dels benimerins a la zona, i en morir Abd al-Ḥaqq, el wattàssida Muḥammad al-Šayḫ es proclamà soldà Els establiments portuguesos a la costa minaren notablement el poder wattàssida, que restà anorreat per la pujada de la dinastia dels xerifs saadites, els quals s’empararen de Marràqueix 1525 i de Fes 1550 Malgrat l’ajut de Carles V, dels portuguesos i dels turcs, els wattàssides hagueren d’emigrar del Marroc
candeler de seu
Història
Menestral que fabricava candeles de seu.
Les primeres ordinacions conegudes són les del 1372 Els candelers de seu adquirien la primera matèria en els escorxadors municipals, on gaudien de prioritat de compra i d’un sistema de repartiment entre els mestres que esdevingué inútil quan el producte passà a les mans de companyies arrendatàries A la majoria de les ciutats hi havia un sol gremi de candelers, el qual decaigué notablement al segle XVIII a causa de l’activa competència no corporativa
al-Mutanabbī
Història
Sobrenom donat a Abū-l-Ṭayyib Aḥmad ibn Ḥusayn, poeta àrab.
Sembla que participà 932 en un moviment càrmata, en el qual s’autodeterminà “profeta” origen del seu motiu i a causa del qual fou empresonat dos anys Tornat a l’ortodòxia, es dedicà a la poesia panegírica, de primer a la cort hamdànida de Sayf al-Dawla 948-958 i, després, a les ikhxidita i buwàyhida Per la riquesa del seu llenguatge i l’originalitat de les seves cassides ha estat considerat el màxim exponent de la poesia clàssica àrab, la qual ha influït notablement fins al segle XIX
marquesa de Maintenon
Història
Literatura
Nom amb què és coneguda Françoise d’Aubigné, dama cortesana i escriptora.
Després d’haver viscut la infantesa a la Martinica, tornà a França, on es casà amb el poeta Scarron Tingué un saló molt famós i fou encarregada de l’educació dels fills del rei i Madame de Montespan Enviudà el 1660 i, morta la reina i caiguda en desgràcia Mme Montespan, contragué matrimoni morganàtic 1684 amb Lluís XIV, damunt el qual influí notablement, especialment en la seva política religiosa Mort aquest 1717, es retirà al monestir de Saint-Cyr i es lliurà a l’educació de noies pobres Els seus conceptes educatius, inspirats en un moralisme rígid, resten exposats en les seves…
Junta Provisional de Govern de Catalunya
Història
Organisme creat a Barcelona el 17 de juliol de 1854, arran de l’aixecament revolucionari a tot l’Estat espanyol.
Era composta per membres de l’ajuntament i tres diputats a les corts i aviat donà la presidència i el comandament de l’exèrcit al Principat al general Mde la Concha 27 de juliol i acceptà el nomenament de Pasqual Madoz com a governador civil 11 d’agost Arraconada en part per l’agitació obrera existent —notablement per l’oposició d’aquesta a les selfactines—, obtingué tanmateix la supressió del dret de portes, l’autorització per a l’enderrocament de les muralles i la reorganització de la milícia nacional No aconseguí, però, d’estendre efectivament la seva autoritat al Principat, a…
Josep Escrig i Martínez
Història
Història del dret
Advocat i erudit.
Estudià filosofia i dret a la Universitat de València Ocupà el càrrec de jurisconsult de la casa del duc d’Alba i de Llíria Liberal, fou empresonat el 1829 i estigué a la presó 26 mesos el 1836 fou obligat per les tropes carlines a passar a València, on començà, el 1840, la redacció del Diccionario valenciano-castellano , acabat el 1850 i publicat el 1851 gràcies a l’ajut de la Societat Econòmica d’Amics del País de València, a la qual dedicà l’obra Se'n féu una segona edició el 1871 i una tercera el 1887 per una societat de literats sota la direcció de Constantí Llombart, la qual, a més d’…
columbofília
Història
Interès pel foment de la cria i el millorament dels coloms.
De la simple afecció a la cria de coloms, molt estesa al Principat i especialment a Barcelona, a la darreria del s XIX hom passà a la cria de coloms missatgers com a activitat esportiva El 1873, Camil Fabra, director de l’agència Fabra de notícies, utilitzà coloms missatgers per aquest mitjà comunicà a Barcelona l’arribada del rei Alfons XII, el 1875 Per iniciativa de Diego de la Llave, hom fundà a Barcelona, el 1889, la Societat Columbòfila de Catalunya, la primera dels Països Catalans i de la península Ibèrica El mateix any es fundà la revista “La Paloma Mensajera”, òrgan, des del 1904, de…
usura
Història
Dret penal
Delicte comès per qui presta habitualment diner amb interès desproporcionat i superior al normal o obliga a un contracte lleoní persones en situació de necessitat o d’inexperiència.
A l’antiga Grècia i a Roma, el préstec usurari era molt estès, malgrat la condemna que en féu Aristòtil però, en arribar la depressió econòmica del Baix Imperi, fou prohibit El cristianisme proclamà la immoralitat dels préstecs amb interès, i els escolàstics ratificaren la condemna aristotèlica A partir del s XII la nova conjuntura econòmica féu necessària l’acceptació del préstec amb un interès raonable, que hom justificà pels riscs que corria el prestamista o els perjudicis que li podia ocasionar Es mantingué, però, la prohibició de la usura, entesa com a préstec amb interès abusiu…