Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
omeia
Història
Membre de la dinastia àrab dels Banū Umayya, instal·lada a Damasc.
El primer califa fou Mu'awiyya, que traslladà la capital de Medina a Damasc califat de Damasc i introduí el principi dinàstic, fins llavors no utilitzat a l’islam, tot designant el seu fill Yazīd I per successor Vençuda l’oposició xiïta Husayn ibn 'Alī ibn Abī Tālib i kharigita, la unitat de l’islam fou restablerta per ‘Abd al-Malik 685-705, del califat del qual daten les primeres monedes musulmanes A partir d’al-Walīd I 705-715 els desordres interns rivalitat entre les diverses tribus àrabs, agitació xiïta que reivindicava el govern per als descendents de Mahoma, etc s’incrementaren…
Yazīd I
Història
Segon califa omeia (680-683), fill de Mu‘āwiyya.
Bé que reconegut com a successor del seu pare a Síria, no fou acceptat a la Meca, a Medina i a Kūfa, on se li oposaren 'Abd Allāh ibn Zubayr i el pretendent xiïta Ḥusayn ibn 'Alī ibn Abī Tālib Mort aquest a Karbalā’, triomfà la causa omeia i conquerí la Meca
Mu’awiyya I
Història
Primer califa de Damasc (661-680) i fundador de la dinastia omeia.
De la família de Mahoma, fou nomenat governador de Síria 639 per ‘Umar fins que, a la mort d’Uṯmān 656, es negà a reconèixer ' Alī ibn Abī Ṭālib i es proclamà califa a Jerusalem 661 Establí les bases del futur imperi omeia i convertí el califat en hereditari
‘Abd Allāh ibn Zubayr
Història
Anticalifa omeia.
Membre d’una notable família curaixita, s’oposà, amb Ḥusayn ibn ‘Alī al nomenament del califa Yazīdi mort Ḥusayn a Karbalā fou reconegut califa pels adversaris omeies d’una bona part d’Egipte, Síria i Aràbia Fou derrotat i mort pel califa legítim, ‘Abd al-Malik
‘Abd al-Raḥmān IV de Còrdova
Història
Califa omeia de Còrdova.
Besnet d’'Abd al-Raḥmān III, fou proclamat califa a Xàtiva amb l’ajut de Hayrān i els musulmans de la Frontera Superior i de la Frontera de l’Est Ramon Borrell de Barcelona hi havia enviat també una expedició 1017 La defecció de Ḫayrān en veure que el califa no s’avenia a obeir-lo, provocà la seva derrota davant Granada Alguns dies després fou fet assassinar per Ḫayrān
‘Abd al-Malik
Història
Cinquè califa omeia (685-705).
Fill de Marwān I, en pujar al tron hagué de reconquerir l’Iraq 690, on no era reconegut, i hagué de lluitar contra ‘Abd Allāh ibn Zubayr , que a Aràbia li oposà resistència fins a la seva mort 692 Suprimí la moneda bizantina i féu encunyar, per primera vegada, moneda d’or islàmica on hi havia gravada la confessió de fe musulmana Això provocà la represa de la guerra amb Bizanci Per Àfrica, els seus exèrcits, després de diverses alternatives, arribaren fins a Cartago, que fou conquerida 697 Féu construir la mesquita de la Roca dita d’Omar a Jerusalem
‘Abd Allāh ibn ‘Iṣām al-Hawlānī
Història
Segon valí omeia de les Balears.
Fou nomenat pel poble, i el califa ‘Abd al-Raḥmān III confirmà el nomenament El 962 renuncià el càrrec i se n'anà en pelegrinatge a la Meca, on morí
Muḥammad II de Còrdova
Història
Califa omeia de Còrdova (1009-10).
Obligà el seu pare Hišām II a abdicar a favor seu, però no aconseguí d’imposar-se als berbers ni als eslaus Ajudat per Wadih, valí de la Marca Superior, i per Ramon Borrell I de Barcelona i Ermengol I d’Urgell, derrotà els berbers, comandats per Sulaymān ibn al-Ḥakam, a Aqabat al-Baqar, prop del Guadiaro, i s’emparà de Còrdova saqueig de Madīnat al-Zahrā’ Poc després morí assassinat per Wadih L’expedició catalana a Al-Baqar, anomenada “dels nou mil”, féu que Ibn ‘Iḏarī anomenés el 1010 com “l’any dels catalans”
califat
Història
Dignitat de califa
.
En morir Mahoma, Abū Bakr fou reconegut 632 com a califa de la comunitat islàmica L’últim dels anomenats califes ortodoxos, ‘Alī ibn Abī Tālib, no pogué fer cara a les ambicions de la família omeia, la qual detingué el poder Damasc, 661-750 fins que fou derrocada pels abbàssides, antics partidaris d’'Alī La caiguda omeia ha estat interpretada sovint com el final de l’hegemonia àrab a l’islam els abbàssides, amb seu a Bagdad, recolzaren sobre bases perses, les quals acabaren reduint el califa a una funció purament religiosa Això precipità el desmembrament fet que no…
Banū Gómez
Història
Denominació que els àrabs donaren als descendents de Gómez Díaz, comte de Saldanya.
Serviren successivament el califat omeia i el rei de Castella, i s’oposaren a l’actuació del Cid