Resultats de la cerca

És autor d’un opuscle titulat Economía política Causas de la decadencia de la nación española 1859 i d’una història dels partits polítics a l’Estat espanyol

Profetitzà que l’Anticrist vindria el 1360, que s’acabarien els sagraments i que l’Església, a causa de la duresa dels mals cristians, fóra formada només per jueus, sarraïns i infidels convertits L’opuscle on expressava aquestes profecies fou cremat per la inquisició 1376 per ordre de Nicolau Eimeric

Es casà amb el senyor de Moixent, Pere Maça de Liçana i, vídua vers el 1369, fou sollicitada en matrimoni per diversos pretendents, un dels quals, cosí seu, demanà dispensa al papa Gregori XI, fet exposat en la Dispensació de la senyora de Moixent 1371, opuscle en 146 hexasíllabs apariats

Fill del regidor de Barcelona 1824-28 Benet de Sagarra i Mercante Durant la primera guerra Carlina fou secretari de la Junta de Berga, on dirigí El Joven Observador i El Restaurador Catalán Publicà l’opuscle Cartas del hermitaño del Canigó 1837 i altres obres també de propaganda carlina Fou regidor de Barcelona 1829-30

És autor d’un opuscle, Razones evidentes y claras que se proponen a los hijos de nuestra ciudad de Valencia para animarlos a que emprendan la fábrica de un muelle en la playa del Grao 1676, que responia a la necessitat de substituir l’antic moll de fusta per un altre de pedra Fou un dels deu comissaris elegits pel consell general per a dur a terme l’empresa, iniciada el 1686

Filla gran del rei Pau I de Grècia i de Frederica de Hannover Amb motiu de la invasió del seu país pels alemanys 1941 la família reial s’exilià a Creta, a Egipte i al sud de l’Àfrica fins el 1947 Publicà un opuscle sobre les seves investigacions arqueològiques a l’Àtica El 1962 es casà a Atenes amb el qui fou després rei Joan Carles I d’Espanya , de qui tingué tres fills Helena 1963, Cristina 1965 i  Felip  1968, el qual el 18 de juny de 2014 succeí el seu pare Joan Carles com a rei d’Espanya Ha destacat pel seu patrocini de les arts i també en tasques humanitàries

Primer marquès de Capmany 1798 Fill i hereu d’Ignasi de Sabater i d’Oriol, senyor de Vergós-Garrejat, Queraltill, Rabassa, Palamós, l’Astor, Durban i Balsareny de Segarra, i d’Anna Manuela de Vilanova i de Roset, baronessa de Capmany Durant la guerra del Francès presidí la Junta de Defensa de Cervera d’on fou regidor perpetu i fou governador del corregiment Publicà, amb les sigles DC , l’opuscle Converses tingudes entre dos honrats pagesos catalans sobre los punts més importants de l’actual defensa de Catalunya Manresa 1812, reeditat diverses vegades, i Breve resumen de la…

Aquesta denominació, aplicada a la vegada a la ciutat i al país, esdevingué encara més equívoca des de la creació, al s XIX, de la província del mateix nom, cosa que originà, a partir de concepcions unitàries i centralistes, les designacions despersonalitzadores de Regió Valenciana com a conjunt de les tres províncies en què fou dividit l’antic regne i de Levante que incloïa no solament les tres províncies esmentades, sinó sovint també les de Múrcia i Albacete, igualment mancades d’una…

De família noble aragonesa, fou secretari de Ferran II de Catalunya-Aragó, abraçà la vida eremítica a Montserrat 1480-81 i esdevingué superior dels ermitans 1482 traduí per a ells del llatí a l’aragonès el tractat De religione 1489 Interessat pel lullisme, es relacionà amb Arnau Descós i Pere Deguí Enviat per Ferran II a la cort de França per gestionar-hi la devolució dels comtats de Rosselló i de Cerdanya 1486-87, hi conegué Francesc de Paula i ingressà a l’orde dels mínims 1491, orde que introduí després a la corona catalanoaragonesa A petició dels mateixos monarques, Alexandre VI el nomenà…

Fou membre de la Sociedad Económica Aragonesa de Amigos del País i de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des del 1788 Inventà una màquina de bregar cànem premiada per la Societat Econòmica Valenciana d’Amics del País i un model de baló aerostàtic, que descriví en el seu opuscle Regio Faetonte aereostático 1788 Fet marquès d’El Palacio per Carles IV d’Espanya, fou tinent general de l’exèrcit i comandant general de Menorca, càrrec que ocupava el 1808, quan fou nomenat capità general de Catalunya per la Junta formada a Lleida, en iniciar-se la guerra del Francès Fou substituït aviat pel…