Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Bernardí Maties de Cervelló i Piccolomini di Siena
Història
Governador del cap de Càller i Gal·lura, cavaller de l’orde de Calatrava.
Fou lloctinent interí de Sardenya 1649 1652-53 1656-57 1664-65 El virrei, duc de San Germano, el féu deportar a Orà per haver auxiliat els implicats en l’assassinat del marquès de Camarasa 1668
Stanbrook

L’Stanbrook amb els exiliats republicans
Història
Vaixell de càrrega britànic que transportà prop de tres mil exiliats republicans des del port d’Alacant al d’Orà (Algèria), en l’anomenada operació Stanbrook
Comandat pel capità Archibald Dickson, salpà del port d’Alacant el 28 de març de 1939 i arribà al de Mers-el-Kébir, a pocs kilòmetres d’Orà, al vespre del dia següent, després de desviar-se per a evitar l’aviació franquista Mesos després del desembarcament de dones i infants, els homes foren internats en camps de treball per a construir el ferrocarril transsaharià L’operació Stanbrook fou la darrera fugida massiva dels exiliats republicans per mar a la fi de la Guerra Civil Espanyola El 2014, entitats cíviques organitzaren un homenatge als refugiats amb la rèplica del periple
Tāšfīn ibn ‘Alī
Història
Tercer emir almoràvit (1143-45), fill i successor d’‘Alī ibn Yūsuf ibn Tāšfīn.
Des del 1126 exercí el càrrec de governador d’Al-Andalus, excepte de les Balears Quan assolí el govern de l’imperi, l’avenç dels almohades havia progressat tant a la península que el seu regnat fou un seguit de retirades A la seva mort encara fou nomenat successor el seu fill Ibrāhīm
Abd el-Kader
Història
Emir d’Algèria.
Després de la conquesta d’Alger 1830 pels francesos, les tribus àrabs d’Orà el nomenaren emir Installà la seva capital a Mascara i emprengué la “guerra santa” contra França 1832-47 amb sort desigual El 1837 aconseguí que els francesos li reconeguessin Orà i una part de la província d’Alger pau de Tafna, però des del 1843 els francesos ocuparen tot Algèria i hagué de refugiar-se al Marroc Des d’aquí intentà un nou atac, però fou vençut a la batalla de l’Isly 1844, i tres anys després es lliurà als francesos Estigué empresonat a França fins el 1852, que fou alliberat, i es traslladà a Bursa i…
Valielles
Història
Antiga quadra del municipi de Montmajor (Berguedà), que forma un enclavament (3,20 km2) entre els termes de Guixers i de Navès, al Solsonès.
Comprèn la vall de Valielles que davalla de la serra de Busa i que la serra dels Bastets separa de l’alta vall de Lord, la vall de l’aigua de Valls, tributària de l’aigua d’Ora, per la dreta, al monestir de Sant Pere de Graudescales, que s’alça just al límit de l’antiga quadra, a la dreta del Cardener, a la sortida de l' estret de Valielles , que s’inicia aigua avall de Llinars de l’Aiguadora aigua amunt d’aquest congost, l’aigua d’Ora pren el nom d’aigua de Llinars Centren el terme la masia de Valielles de Busa i l’església de Sant Andreu, agregada a la parròquia de…
libifenici | libifenícia
Història
Individu d’un poble procedent del nord d’Àfrica —anomenat també bastulopúnic— que s’establí a la costa mediterrània d’Andalusia vers l’any 500 aC.
Els libifenicis eren descendents, probablement, de les colònies que depenien dels fenicis Diodor i Èfor en donen notícia, així com Aviè a l' Ora maritima
Antonio Sancho Dávila Álvarez de Toledo y Colonna
Història
Militar
Militar.
Marquès de Velada i de San Román Fou governador d’Orà i de Milà 1643-46, on rebutjà la invasió del príncep Tomàs de Savoia 1645 En 1664-66 fou lloctinent del Regne de València
Josep d’Alòs i Bru
Història
Militar
Marquès d’Alòs i tinent general, fill d’Antoni d’Alòs i de Rius.
Intervingué en les expedicions militars de la presa de Menorca, del setge de Gibraltar i de la defensa d’Orà Fou governador de Jaca i després d’Alacant Per dues vegades fou capità general interí d’Aragó
Gaspar Mesía de Guzmán-Dávila y Spínola
Història
Militar
Militar castellà.
Cinquè duc de Sanlúcar la Mayor, segon marquès de Leganés i segon de Morata de la Vega i de Mairena i comte d’Azarcóllar Era fill de Diego Felipe Mesía-Dávila y de Guzmán i, per part de mare, net d’Ambrogio Spinola Fou governador d’Orà i, en 1666-67, lloctinent de València
Fernando Joaquín Fajardo de Requesens-Zúñiga y Álvarez de Toledo
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Sisè marquès de Los Vélez, marquès de Martorell i de Molina Fill i hereu de Pedro Fajardo de Zúñiga-Requesens y Pimentel Fou governador d’Orà 1673 i virrei de Sardenya 1673-75 i de Nàpols 1675-83 Passà a Madrid, on presidí el Consell d’Índies 1685-87 i fou superintendent de finances 1687-93, que s’esforçà a millorar