Resultats de la cerca
Es mostren 569 resultats
muladí
Història
A Al-Andalus, dit del musulmà d’origen cristià.
És errònia la definició d’aquest terme que deriva de l’àrab muwalladin , plural de muwallad com a hispanogot renegat, car aquest rebé el nom de musāllīma ‘nou musulmà’, aplicat als primers convertits a l’islam, i fou únicament a llurs descendents que fou aplicat el de muladí El motiu de la islamització d’un gran nombre de cristians fou doble d’una banda, els cristians que volien conservar llur religió mossàrab havien de pagar determinats tributs ‘ahd, i, de l’altra, tot serf de no musulmà assolia en l’islam la llibertat Juntament amb la nova religió, els neòfits adoptaren els hàbits…
Jordà de Catalunya
Història
Missioner i viatger d’origen probablement català.
Ingressà als frares pelegrins, branca dels dominicans creada el 1311 arran del concili de Viena amb l’objectiu d’enviar missions a l’Orient El papa Joan XXII el destinà a l’Índia en un viatge iniciat a Messina Sicília, d’on passà a Tebes, capital del ducat de Neopàtria controlada pels almogàvers, i a Kaffa Crimea, on possiblement coincidí amb el bisbe Jeroni de Catalunya i aprengué el persa vers el 1320 Es dirigí aleshores a la costa malabar, on predicà De tornada a la cort papal d'Avinyó, cap al 1328, escriví unes Mirabilia descripta en les quals relatava el seu viatge, que a més del…
Giovanni Caboto
Geografia
Història
Navegant i explorador, probablement d’origen genovès.
S'establí a Venècia n'esdevingué ciutadà el 1476, des d’on navegà per la Mediterrània oriental, i vers el 1484 a Bristol Anglaterra En 1492-93 estigué a València, on proposà, sense èxit, a Ferran II de Catalunya-Aragó la construcció del port Obtingué d’Enric VII d’Anglaterra 1496 patent per a ell i els seus tres fills per a un viatge de descobriment i ocupació Caboto, que intentava d’establir una ruta o pas del nord-oest per a arribar al Japó, féu un viatge des de Bristol el 1497 tocà terra molt probablement en l’àrea de l’estret de Cabot, i un altre viatge, amb cinc vaixells 1498, en el qual…
català
Història
Membre d’un partit de la noblesa siciliana, anomenat així per l’origen català o aragonès de la major part dels seus components.
Del 1348 al 1362, especialment, disputà el predomini polític a Sicília al partit llatí, que representava part de la noblesa indígena, progenovesa i proangevina Els Alagó o Alagona , els Peralta, els Montcada, els Vallguarnera foren els membres més destacats del partit, en el qual militaren també, en alguns moments, d’altres nobles d’origen sicilià, com els Rosso, els Spadafora, els Ventimiglia o els Sclafani Dominaven la zona meridional i oriental de l’illa Val di Noto, Siracusa i Catània Tingueren l’ajut del rei Pere III de Catalunya-Aragó, que el 1349 els envià una flota per…
mossèn
Història
Tractament d’origen medieval.
Hom el donava als cavallers precedit sovint de magnífic , als ciutadans o burgesos honrats precedit sovint d' honorable o de discret i a d’altres membres de la mà major llevat dels metges i juristes, als quals hom donava el tractament de misser a partir del s XVI, esporàdicament també es donà als mercaders i a d’altres membres dels estaments mitjans Al Regne de València, també es donà als homes de paratge
Isidre Alaix
Història
Militar
Militar d’origen català.
Participà en la primera guerra Carlina 1833-40 Fou ministre de la guerra 1838-39, durant la regència de Maria Cristina i sota la presidència d’Evaristo Pérez de Castro Durant la seva gestió es produí el tractat de Bergara que posava terme a la primera guerra Carlina al nord Per aquest motiu li fou concedit el títol de comte de Bergara
Bernardo O’Connor y O’Phaly
Història
Militar
Militar d’origen irlandès.
Primer comte d’Ofalia 1776, comanador de Bedmar a l’orde de Sant Jaume Entrà al servei de Carles III d’Espanya Fou governador militar de Tortosa, Pamplona i Barcelona, i el 1772 fou nomenat capità general interí de Catalunya D’acord amb el seu antecessor, el comte de Ricla, llavors secretari de guerra, intentà d’implantar el sorteig per al servei militar, voluntari fins aleshores Això provocà greus incidents a Barcelona avalot de les Quintes , que obligaren el comte de Ricla a destituir-lo Fou substituït per Philippe de Cabannes També havia estat capità general de Castella la Vella i Granada
Ramon O’Callaghan i Tarragó
Història
Militar
Militar d’origen irlandès.
El 1822 s’alçà a Benissanet contra el règim constitucional, i el 1827 lluità a favor dels Malcontents Exiliat a França, tornà a Catalunya durant la primera guerra Carlina Lluità a les ordres de Cabrera que el féu governador de Cantavella i de Morella i s’exilià novament el 1840
Joaquín Blake
Història
Militar
Militar, d’origen irlandès.
Participà, a les ordres de Josep Caro, en la campanya dels Pirineus contra la República francesa 1795 Durant la guerra contra Napoleó, es destacà a les batalles de Medina de Rioseco i, especialment, a la de La Albuera 1811 Sofrí la important derrota de Puçol i Morvedre, que lliurà al mariscal Suchet el castell de Sagunt 1811 encarregat de la defensa de València, durant el setge de la ciutat hivern de 1811-12, la seva actuació fou objecte de dures crítiques Caiguda València fou dut presoner al castell de Vincennes París i retornat el 1814 Fou president del consell d’estat el 1810 i, durant el…
Barbeta
Història
Bandoler d’origen italià.
Al capdavant d’una banda d’un centenar d’homes, el 1613 féu el robatori més important de moneda del rei perpetrat per bandolers uns 180 000 ducats Tal fet tingué lloc a la Segarra, entre els Hostalets i Montmaneu, i sembla que amb una certa collaboració de la gent del país, a la qual els bandolers donaren una part del botí Barbeta fugí als Estats Pontificis, on fou detingut pels agents del papa l’any 1615 Traslladat a Barcelona, fou executat a l’estiu del 1616
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina