Resultats de la cerca

Governà conjuntament amb el seu germà Unifred I, segurament més gran que ell L’any 915 ja fou anomenat comte en vida del seu pare Ramon I de Pallars i Ribagorça, a qui succeí poc després del 920 Sembla que li correspongué especialment l’administració de la part oriental del comtat Vers el 949, a la mort del bisbe Ató de Pallars i Ribagorça, mantingué amb el seu germà la independència eclesiàstica de Ribagorça respecte a Urgell i féu erigir Oriolf com a bisbe privatiu Estigué casat amb Gemona El seu fill Guillem actuà ja com a comte en vida d’ell, almenys des del 947

Fill primogènit de Ramon III i de Garsenda de Fesenzac Governà conjuntament amb els seus germans Arnau I, Isarn I i Toda I, i amb l’ajuda de la seva mare Garsenda, si bé ell exercí una mena de primacia en el grup Sembla que en el moment de la successió hi hagué un intent de rebellió, en el qual potser participaren el vicari de Sant Esteve del Mall, Ramió, i un tal Ezó, després castigats Unifred edificà l’església de Sant Esteve del Mall i la féu consagrar el 972 El 975, en unió dels seus germans, atorgà un precepte a Alaó, cenobi al qual dotà 973, 977, 979, féu restaurar i consagrar de nou,…

Associat al govern en vida del seu pare, dirigí abans del 916 la reconquesta de les terres centrals de Ribagorça, envaïdes pels sarraïns de Muḥammad al-Tawīl el 908 Es casà, també abans del 916, amb Toda d’Aragó, matrimoni que li facilità l’expansió per terres de Sobrarb, d’on expulsà els sarraïns i repoblà A la mort de Ramon II, vers el 920, heretà conjuntament amb el seu germà Miró I el comtat de Ribagorça, mentre que els altres germans, Isarn I i Llop I, el Pallars Segons l’historiador àrab al-'Udrī, oferí asil a un fill del rei de Lleida Llop ibn Muḥammad, però el 929 li donà mort i s’…

Història del bisbat de Roda Als seus orígens comprengué els comtats de Ribagorça, Sobrarb i Pallars, en llurs nuclis originaris, però a partir del 1040 fou retallat a la part de Sobrarb pel nou bisbat d’Osca i poc després ho fou per la part urgellenca quedà així pràcticament reduït al territori comprès entre el Cinca i la Noguera Ribagorçana però amb les valls de Serret, Boí i algunes altres esglésies del Pallars, per acord amb els bisbes d’Urgell 1140 A partir del 1080 començà a expandir-se per la Barbatània i arribà el 1101 a incorporar-se la ciutat de Barbastre , on es traslladaren…