Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Teodora
Història
Emperadriu d’Orient.
Muller de l’emperador Teòfil , a la mort d’aquest exercí la regència de l’imperi 842-856 en nom del seu fill Miquel III Contra la darrera voluntat del seu marit, iconoclasta, afavorí obertament l’ortodòxia perseguí els paulicians i convocà un sínode, pel març del 843, que restablí el culte de les icones amb una festa solemne que, amb el nom de Festa de l’Ortodòxia, s’ha perpetuat, el primer diumenge de quaresma, en el ritu bizantí Durant el seu govern, l’islam prengué Sicília a Bizanci, però Teodora pogué establir la pau amb els búlgars El seu germà Bardas, amb el…
Anastasi II
Història
Emperador romà d’Orient (713-715), anomenat abans Artemius
.
Restaurà l’ortodòxia del sisè concili de Constantinoble, fet que el reconcilià amb el papat Fou destronat per una revolta militar 715
Tuġluq Fīrūz Shāh III de Delhi
Història
Soldà de Delhi (1351-88).
Militar incompetent, destacà per la liberalització del seu govern extensió dels conreus, millores en el sistema de regs, considerable reducció dels imposts i per la seva ortodòxia afavorí les conversions i perseguí xiïtes i hindús Fundà les ciutats de Fīrūzābād i Jaunpur i féu construir nombroses mesquites i escoles
quraixita
Història
Individu de la tribu àrab de Qurayš.
Establerts als voltants de la Meca final del s V, els quraixites assoliren aviat un gran poder polític i econòmic per llur domini del santuari de la Ka'aba Havent-ne estat membre Mahoma, l’ortodòxia sunnita exigia aquesta condició per a ocupar el califat A Al-Andalus, els quraixites hi constituïren l’aristocràcia
Pulquèria
Història
Emperadriu d’Orient (450-453).
Primogènita d’Arcadi, governà com a regent 414-416 del seu germà Teodosi II, a la mort del qual compartí el poder amb el senador Marcià, amb qui es casà De vida ascètica, contribuí amb el papa Lleó I al triomf de l’ortodòxia calcedoniana concili de Calcedònia La seva festa se celebra el 10 de setembre
Magne

Revers d’una moneda tardo-romana de Magne (383-388), trobada durant una de les campanyes d’excavació del puig de Sant Vicens d’Enclar
© Fototeca.cat
Història
Usurpador de l’imperi Romà d’Occident (383-388).
Fill d’una família humil, obtingué de l’emperador Gracià el comandament de les tropes a Britània, i hi fou proclamat august pels soldats 383 Reconegut per Teodosi I, dominà els territoris de Britània, Gàllia i Hispània Defensor de l’ortodòxia cristiana, féu morir Priscillià i els seus seguidors Intentà d’envair Itàlia, però, detingut a Aquileia, fou assassinat pels soldats
Lluís Coll
Història
Lul·lista franciscà.
Ocupà càrrecs importants dins el seu orde i es distingí com a predicador Escriví poesies de caràcter festiu Fou un gran coneixedor de la Sagrada Escriptura i posseí una bona cultura musical Li fou encarregada la traducció al llatí de diverses obres catalanes de Ramon Llull, entre les quals el Llibre de contemplació , a fi d’enviar-les a Roma perquè en comprovessin l’ortodòxia
Husayn ibn Manṣūr al-Hallāǧ
Història
Místic musulmà.
Predicà en nombrosos països islàmics 896-908 Establert a Bagdad, tingué un gran nombre d’adeptes Enfrontat amb l’ortodòxia sunnita, que l’acusà de divulgar els secrets de la mística i de prescindir de la necessitat d’intermediaris entre Déu i l’home, fou empresonat i martiritzat És considerat un dels grans místics de l’islam, i la seva tomba encara avui és venerada a Bagdad
Andreu I d’Hongria
Història
Rei d’Hongria (1046-60) de la dinastia d’Árpád.
Esdevingué rei en usurpar el tron a Pere d’Hongria Des del 1049 fins al 1052 defensà el regne, juntament amb el seu germà Béla, contra l’emperador Enric III, i alhora hi restablí l’ortodòxia cristiana Poc després assegurà la successió en el seu fill Salomó, fet que l’enemistà amb Béla Tots dos germans s’enfrontaren prop de Tisza, on Andreu fou ferit mortalment
Màxim
Història
Usurpador de l’imperi Romà d’Occident (383-88).
Fill d’una família humil, tingué el comandament de les tropes de Britània, i fou aclamat august pels soldats 383 Combaté, amb èxit, a la Gàllia, i, mort Gracià, fou reconegut per Teodosi Defensor de l’ortodòxia cristiana féu donar mort a Priscillià i els seus seguidors, atacà Valentinià II Teodosi intervingué en la lluita i el derrotà Morí a les mans dels seus soldats