Resultats de la cerca

Aquestes faccions polítiques sorgiren a Alemanya a la mort de l’emperador Enric V 1125 els güelfs, partidaris del papat, foren dirigits pels ducs de Baviera, descendents del duc Welf, de qui prengueren el nom, i els gibellins ho foren pels Waiblingen, que també els donaren el nom, anomenats després Hohenstaufen en convertir-se en ducs de Suàbia, i lluitaven per un poder imperial fort i contra el poder temporal del papa L’enfrontament entre la Santa Seu i l’emperador Frederic I Barba-roja pel dominium mundi trasplantà aquesta divisió a Itàlia, on les faccions preexistents a cada unitat,…

França obtingué la retirada dels suïssos, l’ocupació del Milanesat i la promesa d’ajut papal contra Nàpols després de la mort de Ferran II

Sostingué la causa papal en la lluita de les Investidures El seu castell de Canossa fou l’escenari de la humiliació de Canossa , de l’emperador Enric IV davant Gregori VII 1077 Dona d’una gran cultura, tingué cura de l’edició de les Pandectes de Justinià

Visqué molt de temps a Mallorca, on era canonge Fou conseller i ambaixador de Jaume II de Catalunya-Aragó a la cort francesa i a la d’Avinyó 1304-18 És autor d’alguns tractats polítics, un dels quals sobre la renúncia a la dignitat papal, titulat Quaestiones de potestate papali et potestate ecclesiastica disputatae , i de poesies llatines

Governà Provença mentre Carles I i el germà d’aquest, Lluís IX de França, eren a la croada d’Egipte Tingué la protecció papal, però l’oposició armada de Jaume I de Catalunya-Aragó Fou coronada reina de Nàpols i de Sicília 1266 amb el seu marit, que ja n’era rei de fet des del 1263

Afiliat a la societat secreta Jove Itàlia, fou empresonat 1844 Alliberat per l’amnistia papal 1846, el 1848 lluità a Venècia, contra Àustria Diputat i comissari a Roma 1849, el 1854 fou empresonat de nou, però fugí Atemptà contra Napoleó III de França 1858, en el qual veia el principal obstacle per a la unificació italiana, i fou guillotinat

Era mallorquí, i des dels volts del 1295 residia a Roma a la cort papal El papa Climent V el nomenà vicecanceller de l’Església 1307 abans de fixar la seva seu a Avinyó 1309 Entre el 1306 i el 1307 fou bisbe de Palència amb dispensa de residir-hi a causa del seu càrrec, car continuava vivint a Roma

Comandant dels exèrcits taborites hussita a Bohèmia, causà la desfeta al legat papal Cesarini a Domazlice 1431 Diplomàtic excepcional, fou cap de l’ambaixada bohèmia en el concili de Basilea 1433 i continuà les tractacions amb els legats del concili a Praga Dividides les forces hussites, fou vençut a la batalla de Lipany per les forces nobles i burgeses, hussites i catòliques, i morí heroicament

Vigent ja des del s VI, Joan XXII la imposà a França, Irlanda i Anglaterra, i Bonifaci VIII a les provisions de totes les seus episcopals i abadies la cúria papal d’Avinyó n'incrementà cada vegada més la percepció Fou objecte d’impugnació i protestes en els concilis de Pisa 1408, Constança 1414 i Basilea 1431 A Espanya fou suprimida pel concordat de l’any 1753 Un sistema similar fou aplicat també pels reis