Resultats de la cerca

Restaurà l’ortodòxia del sisè concili de Constantinoble, fet que el reconcilià amb el papat Fou destronat per una revolta militar 715

Fill i successor d’Ausprand, intentà d’expandir el seu regne i, així, lluità contra l’exarcat de Ravenna 726-743, el papat 739 i els ducs de Spoleto i Benavent 743

Fill del conestable Guiu de Xipre, succeí el seu oncle Enric II Aconseguí de restablir l’autoritat reial sobre els barons feudals El 1343 impulsà l’aliança amb el papat, Venècia i els cavallers de Rodes, i prengué Esmirna als turcs

Duc de Suàbia 1212-16, rei de Romans 1196-1220, rei de Sicília i de Nàpols Frederic I 1198-1250, rei de Germània 1212-50 i rei de Jerusalem 1225-40 Succeí el seu pare, Enric VI, sota la tutela de la seva mare, la reina Constança de Sicília morta el 1198, i després, del papa Innocenci III, que el féu educar a Sicília Es casà amb Constança d’Aragó, filla d’Alfons I de Catalunya-Aragó, i, morta aquesta, amb Violant de Brienne, filla del rei de Jerusalem, i amb Elisabet d’Anglaterra S'enfrontà a la Lliga Llombarda 1126 i fou excomunicat pel papa Gregori IX 1227 això no obstant, organitzà una…

Després d’uns quants anys de serveis a l’Església catòlica, com a nunci a Alemanya i bisbe de Modrus i de Capodístria, s’oposà al papat i manifestà fortes simpaties envers la reforma luterana Acusat d’heretge, s’exilià un quant temps a Suïssa És autor de molts opuscles de propaganda i de polèmica

Adversari de la pretesa supremacia del papat, escriví, juntament amb Joan de Jandum, el cèlebre tractat Defensor pacis , dedicat a Lluís de Baviera i prohibit el 1327, on atribueix al poble l’origen del poder civil i del poder eclesiàstic i subordina l’Església a l’estat El seu pensament ha estat precursor del modern estat laic

Prestà suport a l’emperador Frederic II en la lluita amb el papat i guerrejà contra la ciutat llombarda d’Alessandria Aquesta opció li permeté d’estendre els seus dominis ocupà Bard 1241 a la Vall d’Aosta i Rívoli 1247 Mort l’emperador, abandonà el partit gibellí 1252 davant l’amenaça d’excomunió i interdicció d’Innocenci IV

El tractat reconeixia la independència de la Valtellina , Bormio i Chiavenna, sota control del papat i, de fet, dins l’àrea d’influència castellana, cosa que assegurava les comunicacions entre el Milanesat, dominat per Castella, i l’imperi austríac i permetia el forniment d’armes i diners a les tropes hispanoaustríaques que lluitaven a la guerra dels Trenta Anys

Fill de Béla I, succeí el seu germà Geza I Féu costat al papat contra l’emperador Enric IV Acabà de cristianitzar Hongria i limità la influència de l’aristocràcia, emparant-se amb la burgesia de les ciutats La gran obra, però, del seu regnat fou l’annexió d’Eslovènia i Croàcia 1091-95 Fou canonitzat el 1192 La seva festa es celebra el 27 de juny

Fill del duc Pere Lluís Farnese, que fou assassinat 1547 pels partidaris de Ferran Gonzaga, virrei de Llombardia, que prengué el ducat per a l’emperador Carles V La ciutat de Parma, però, fou ocupada pel papat 1549, que la tornà a Octavi 1550 Més tard, aquest obtingué el territori parmesà de l’emperador Fou casat amb Margarida d’Àustria, duquessa de Penna i Città Ducale Inclinat vers Felip II de Castella, el 1558 n'assolí el retorn de Piacenza