Resultats de la cerca

El nom procedeix del terme buccella ‘pa de guerra’ A partir de la crisi del s III dC, els propietaris rics es voltaren d’unes tropes particulars, constituïdes en bona part per colons propietaris, als quals cedien terres a canvi de protecció A la cort també la situació d’inseguretat donà lloc al fet que els càrrecs més importants tinguessin una guàrdia personal de soldats de fortuna, que molt sovint era formada per bàrbars Els buccellaris buccellarii constitueixen el precedent de les tropes senyorials de l’època feudal

Era integrada generalment per representants del país o la regió afectats En ésser suprimit el consell el 29 de juliol de 1707, Felip V de Castella disposà que la Cambra d’Aragó restés adscrita al Consell de Castella

En particular, el sincelle del patriarca de Constantinoble formava part de la jerarquia civil i servia d’enllaç entre el basileu i el patriarca

El càrrec era nomenat per l’armador un particular, una ciutat o el rei, el qual el confirmava, en qualsevol cas Podia recaure tant en nobles com en ciutadans o mercaders

Governà amb el seu pare almenys des del setembre del 947 Deixà el seu patrimoni particular al monestir de Gerri de la Sal No sembla haver-se casat ni haver tingut descendència

Destinat a Perpinyà 1872-80, estudià la flora de la Catalunya del Nord, en particular el gènere Rosa Posteriorment, establert a Tolosa, a partir de la seva jubilació el 1886, collaborà amb Carles Pau i Espanyol

A la corona catalanoaragonesa la tresoreria reial era la responsable del pagament de tots els funcionaris reials i receptora de la major part dels ingressos reials els drets reials, com que no eren patrimonials ni feudals, eren pagats a la tresoreria Era presidida pel qui regia la tresoreria Cada un dels estats de la corona tingué una tresoreria particular

Fou nomenat intendent de Catalunya i com a tal fou president de la Junta Particular de Comerç de Barcelona 1763-76, la qual afavorí Lliurat a la junta l’antic edifici de la Llotja, durant la seva presidència, n'emprengué la reconstrucció contractant tècnics estrangers per a les obres i fent portar d’Itàlia quadres, marbres i reixes metàlliques

Més tard fou donat el nom de cambrer al guardià de la cambra reial, i el càrrec encloïa atribucions financeres recepció i distribució d’ingressos reials Finalment, el cambrer restà restringit al servei particular del sobirà, llevat el de taula A la corona catalanoaragonesa rebé el nom de cambrer major fins al s XIV, que passà a anomenar-se camarlenc