Resultats de la cerca
Es mostren 1407 resultats
comtat de Homburg
Història
Territori del Sacre Imperi que, el 1502, passà als landgravis de Hessen
-Homburg.
El 1866 fou incorporat a Prússia
baronia de Paternoy
Història
Jurisdicció senyorial concedida als Ayerbe, quan la baronia d’Ayerbe
passà a la corona.
comtat de Carrick
Història
Títol feudal escocès que el 1271 passà, per enllaç matrimonial, als Bruce i, en pujar aquests al tron, fou títol distintiu dels hereus de la corona fins a la creació del ducat de Rothesay (1398), que passà a segon lloc.
baronia de Pierola
Història
Jurisdicció senyorial que fou concedida el 1286 a Asbert de Mediona.
Dels Mediona passà als Durfort, als Calders i als Ferran Gaspar de Ferran i de Calders la vinculà el 1583, i per mort sense fills passà a Elisabet Castellana de Mesquita i de Ferran, muller del primer comte del Castell de Centelles A la mort sense fills de llur filla Alamanda Carròs de Centelles i de Mesquita, passà de nou als Calders, barons de Segur En morir sense fills Ramon Calders-Ferran i Lleu passà a la seva muller Teresa de Marimon i Roger, però li fou posat plet pels Calders, que el perderen 1662 Mitjançant un casament s’arribà a un arranjament familiar Els Calders el 1689 la…
baronia de Tous
Història
Jurisdicció senyorial que pertangué als Tous i passà després als Joan, als Castellví, comtes de Carlet, i als ducs d’Almodóvar.
baronia de Savassona
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell termenal de Savassona, que pertangué al llinatge dels Savassona, antics castlans del castell.
Passà als Vilanova, als Prat, als Vila, als Llupià i als Ferrer, que obtingueren 1784 que fos reconeguda com a títol del regne i d’entre els quals destacà el baró Josep Francesc de Ferrer-Llupià-Vila de Savassona i d’Ibáñez-Cuevas, a la mort del qual, sense fills, passà a la seva cosina segona Maria dels Dolors-Lluïsa Desprat i de Marimon Morí soltera el 1840 i passà als Díaz de Mayorga i als Urbina, comtes de Cartoajal El 1864 passà a uns Urbina collaterals, sense cap consanguinitat amb els primitius barons i, posteriorment, als Díez de Tejada
baronia de Mur
Història
Jurisdicció senyorial, centrada al castell de Mur, que originàriament comprenia els llocs i les parròquies de Mur, Guàrdia de Noguera, Vilamolat de Mur, Collmorter, Santa Llúcia de Mur, el Meüll, Puigcercós, Estorm, Moror, l’Alzina, Beniure, les Esplugues, l’Espona i Cellers.
Pertangué als Mur fins a la fi del s XV, que passà als Carròs d’Arborea, barons de Terranova, i després als Maça de Liçana, senyors de Moixent Des del s XVI, una part de la baronia passà succesivament als Cascante, als Portugal i als Silva l’altra part de l’indivís passà als Caçador, als Cellerès, als Oliver i als Fors
principat de Montereale
Història
Títol concedit a Nàpols a Josefa La Grua-Talamanca el 1685 en permuta pel principat de Castelbianco, que passà a la corona.
Fou donat de nou, vitalíciament, a Pere de Montcada i La Rocca, però el 1744 aquest el permutà amb la corona pel principat de Montecateno
Juvinyà
Vista de la casa forta de Juvinyà i del nucli antic de Sant Joan les Fonts, amb el Fluvià a primer terme
© Fototeca.cat
Història
Antiga casa forta, romànica, del municipi de Sant Joan les Fonts (Garrotxa), prop del Fluvià i del nucli vell del poble.
És un dels monuments civils més antics que es conserven al Principat la seva construcció remunta als ss XI-XII Originàriament fou dels Vilademuls passà als vescomtes de Bas, que la llegaren al priorat de Sant Joan de les Fonts Fou de la família Bóixols 1279, i, després de diversos canvis, passà s XVI als Juvinyà El 1735, per compra, passà als Trinxeria, i després als Masllorens, que l’han restaurada Fou declarada monument historicoartístic el 1972
baronia de Beneixida
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc de Beneixida (Ribera Alta), la qual, al llarg d’enllaços matrimonials, passà als Sorell, comtes d’Albalat.