Resultats de la cerca

D’antuvi lluità contra els angevins a les Vespres Sicilianes 1282 Passada l’illa a mans de Pere II de Catalunya-Aragó, Caltagirone es revoltà contra el rei el 1283 L’infant Jaume sufocà la revolta i el féu executar

Recollia la tradició romana tardana, conservada a Itàlia, a la Gàllia i a Hispània aula règia, passada pels placita carolingis, i perdurà fins al s XIII a la cort catalanoaragonesa amb el nom de cort reial Era formada pels nobles i els bisbes que envoltaven el sobirà i uns altres de convocats expressament en participar-hi unes quatre vegades l’any Era per al rei un consell polític, judiciari i administratiu, però rarament tenia valor legislatiu Segons els diversos estats d’Europa, les atribucions i la composició de la cúria reial variaren molt La complexitat dels afers a tractar…

La inscripció columnària solia recordar també el nom de l’emperador i del magistrat que havien construït o restaurat la via Un milliari miliarium aureum , erigit al fòrum de Roma per August l’any 20 aC, marcava el centre ideal de totes les carreteres de l’Imperi Als Països Catalans han estat trobats diversos milliaris, sobretot a la part central del Principat i al nord del País Valencià La majoria corresponen a la Via Augusta a Sarrià de Ter, Palau-sacosta, Arenys, Vilassar, Barcelona, Castellet del Penedès, Traiguera, les Coves de Vinromà, Borriol, Xilxes, València també n'hi ha que…

Fill del cinquè duc de Sogorb i sisè de Cardona, Enric d’Aragó Format a Salamanca, on ocupà la càtedra d’institucions canòniques 1649, des del 1647 fou canonge de Toledo i ardiaca de Talavera El 1651 fou promotor fiscal de la inquisició, i, dos anys després, regent de Catalunya al consell d’Aragó Ordenat sacerdot 1655, fou creat cardenal de la corona 1660, i a Roma hagué d’intervenir en l’enfrontament entre Lluís XIV i el papa, per la qüestió de la immunitat diplomàtica Nomenat virrei de Nàpols 1664-66, bé que interí, procurà de refer la ciutat de la passada revolta de Tommaso…

Alguns autors els atribueixen també el Gironès, que, segons Plini, era dels ausetans, i també la Selva, la qual tampoc no és segur que calgui atribuir als ausetans La frontera de ponent tampoc no és clara Devien tenir per veïns els olositans i els ausetans, si realment ocupaven el Gironès Mantingueren relacions pacífiques amb els grecs d’Empúries i Rhode, i un nucli de població fou establert al costat d’Empúries amb el nom d’Indicé Foren el primer poble sotmès pels romans, tot seguit del desembarcament a Empúries del 218 aC, i després no es destacaren per oposar-los resistència remarcable,…

A la mort del seu pare 1428, fou protegit pel rei Alfons IV, que li atorgà la baronia de Sant Mori, a l’Empordà Assistí a les corts del 1450, de 1452-53 i de 1454-58 Com gairebé tots els magnats catalans, participà en el moviment de protesta per l’empresonament del príncep Carles de Viana i formà part de l’ambaixada extraordinària tramesa per aconseguir-ne la llibertat gener del 1461 A la fi del 1461, però, fou proposat pel consell reial de Catalunya i pel consell del príncep Ferran de Girona i, en esclatar la guerra civil, la influència del seu germà Bernat Hug el portà a la causa de Joan II…

El debilitament de les defenses romanes del limes germànic permeté que els francs travessessin el Rin en diverses ocasions 254, 258, 276 i devastessin la Gàllia L’emperador Julià l’Apòstata signà la pau amb ells 358 i els concedí terres Des de temps anteriors, però, s’havia anat produint una pacífica i gradual invasió de la Gàllia molts francs s’havien establert a la part nord de la província com a colons, i uns altres militaven en les legions romanes i arribaren, alguns, a ocupar càrrecs elevats A mitjan segle IV es perfilà la divisió dels francs en dos grans grups els salis i els ripuaris…

Tanmateix, és també aplicable a les migracions posteriors i en certa manera complementàries, sobretot a la segona onada, que al segle VI estabilitzava el món franc a tota la Gàllia, i encara a una tercera onada, la dels longobards, darrera incursió germànica dels segles VI i VII, que cloïa negativament l’empresa de Justinià 527-565 Poc abans de les anomenades grans invasions , els bàrbars sotjaven l’Imperi Romà des de la Bàltica fins a la mar Negra i des del Danubi fins al Rin, i havien tingut lloc ja diverses migracions En temps de Mari, cimbres i teutons havien penetrat fins a les…