Resultats de la cerca
Es mostren 162 resultats
tractat de Sèvres
Història
Pacte signat, a la ciutat de Sèvres, entre els turcs i els aliats el 10 d’agost de 1920, pel qual hom cedia a Grècia la Tràcia Oriental (amb Gal·lípoli), les illes de la mar Egea (excepte Rodes) i l’administració d’Esmirna.
França rebé Síria i Cilícia Iraq, Palestina, Xipre i Egipte passaren a Anglaterra, alhora que aquesta obtenia el protectorat d’Aràbia el Dodecanès i l’illa de Rodes passaren a Itàlia Els estrets del Bòsfor i Dardanels restaren desmilitaritzats i sota control internacional Aquest tractat, que significava la desfeta de l’imperi turc, no fou ratificat pel parlament turc, i el moviment nacionalista turc dirigit per Mustafà Kemal obligà a revisar-lo i substituir-lo pel tractat de Lausana 1923
Pere de Fenollet i de Narbona
Història
Quart vescomte d’Illa (Pere VIII de Fenollet) i cinquè de Canet i baró de Castellnou.
Fill d’Andreu de Fenollet i de Saportella El 1385 es casà amb Constança de Pròixida i Carròs, filla d’Elf i vídua de Francesc de Perellós, vescomte de Roda El 1392 fou nomenat vicari dels ducats d’Atenes i Neopàtria El 1415 hostatjà l’emperador Segimon a Canet Fou el darrer de la línia primogènita del llinatge i, en morir, les senyories de Sant Feliu d’Amunt i d’Avall i del Soler passaren 1424 a la seva fillastra, Violant de Perellós i de Pròixida la baronia de Castellnou i les senyories de Clairà i Sant Llorenç de la Salanca passaren 1424 a la seva neboda filla de…
Holstein
Història
Territori del Sacre Imperi al cercle de la Baixa Saxònia, concedit com a comtat (1110) a Adolf de Schaumburg, esdevingut Adolf I de Holstein (mort el 1130).
Els comtes de Holstein lluitaren contra els saxons, els vendes i els eslaus, colonitzaren Slesvig i entraren, per aquest fet, en conflicte amb els darrers La família, amb les seves diferents línies, governà el comtat gairebé quatre segles El representant més destacat fou Gerard III de Holstein-Rendsburg dit el Gran mort el 1340 El 1326 aquest obtingué del rei Valdemar IV de Dinamarca els ducats de Slesvig i Jutlàndia, que eren feus danesos En morir sense fills Adolf VIII de Holstein el 1459, el comtat de Holstein i el ducat de Slesvig passaren —en detriment de la línia de…
baronia de la Joiosa Guarda
Història
Títol senyorial concedit a Sardenya, el 1484, a Jaume d’Aragall, vicari de Sardenya (1477).
Passà als Bellit, als Gualbes que passaren a cognomenar-se Aragall, als Brando i als Crespí de Valldaura
consell provincial
Història
Corporació establerta a totes les províncies de l’Estat espanyol per una llei del 1845, i duta a la pràctica el 1863, amb atribucions consultives respecte als governadors civils i jurisdiccionals en qüestions contenciosoadministratives.
Aquest organisme fou suprimit el 1868, i les seves funcions passaren a la comissió provincial , creada a cada diputació provincial
baronia de Calatafimi
Història
Jurisdicció feudal siciliana concedida el 1392, amb la baronia d’Àlcamo, a Jaume de Prades.
Ambdues passaren a la seva filla Violant de Prades, muller de Bernat Joan de Cabrera, comte de Mòdica, i a llurs descendents
Joana II de Navarra
Història
Reina de Navarra (1328-49), filla del rei Lluís X de França i de Margarida de Borgonya.
Perdé els comtats de Xampanya i de Brié, que passaren a Felip VI de França Es casà 1317 amb el comte d’Évreux rei Felip III de Navarra La succeí el seu fill Carles II
empresa col·lectivitzada
Història
A Catalunya, forma adoptada per les empreses confiscades durant el període 1936-39 i que passaren a ésser propietat dels obrers, d’acord amb la llei (col·lectivització).
El seu funcionament es regulava pel decret de Collectivitzacions de 24 d’octubre de 1936 i pel decret de 30 de gener de 1937, que n'establí els estatuts
hússar
Història
Membre d’un cos de soldats de cavalleria lleugera, uniformats brillantment.
Vers el 1458 l’hongarès János Hunyadi organitzà bandes de bandolers ẖuszárok en forces regulars, que combateren molt eficaçment els turcs D’Hongria i Polònia passaren a d’altres països europeus, que els assimilaren a la cavalleria lleugera
Esparreguera
Història
Antic casal situat en un enclavament del municipi de Seva (Osona), a l’est de la vila de Centelles; depèn de la parròquia d’Aiguafreda.
Hi ha les restes d’un gran edifici quadrat, d’època romànica Fou del llinatge Espareguera testimoniat el 1189, que es fusionà vers el 1260 amb el de Vilanova, procedent de Terrassola Seva El 1290 passaren a ésser senyors de Savassona
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina