Resultats de la cerca

Era posat a cada cap de la peça de roba com a comprovant de pagament

Inventà una peça d’artilleria que emprà contra els francesos a Besalú 1695 i durant el setge de Barcelona del duc de Vendôme, el 1697 Recompensat amb el càrrec de guardià del far del port, morí durant aquest setge

Bé que hom li atribueix una gran quantitat d’obres i traduccions com Floures for Latine Spekinge ‘Belleses de la llengua llatina’, 1533 i una versió dels Adagia d’Erasme 1542, l’atribució més segura és la comèdia Ralph Roister Doister 1553, imitació de Plaute i Terenci, la primera peça escrita en vers anglès

Vida i obra Eclesiàstic, beneficiat de l’església de Maó Deixà manuscrites unes Notícies de Menorca antigues , que inclouen el text d’una peça teatral més antiga, la  Presa de Menorca Bibliografia Cabra Martorell, E ed 1989 Anònim Presa de Menorca Seguida de les Notícies de Menorca de Francesc Mercadal Maó, Institut Menorquí d’Estudis

A les tombes, hom hi ha trobat ceràmica de formes complicades, decorada amb la tècnica del negatiu, consistent a recobrir amb cera els dibuixos que hom vol presevar i a submergir en pintura la peça així preparada En el procés de cocció la cera es fon i el dibuix recobert de cera resta destacat Aquesta ceràmica porta de vegades motius esculturals adossats

Les forces catalanofranceses, organitzades a tota pressa per Duplessis-Besançon, representant de Richelieu a Barcelona, rebutjaren l’exèrcit de Felip IV, manat pel marquès de Los Vélez, que havia atacat desordenadament el castell de Montjuïc Desmoralitzat, l’exèrcit castellà es retirà a Tarragona L’èxit tingué un ressò enorme fins i tot en teatre popular, com la peça bilingüe Famosa comedia de la entrada del marqués de Los Vélez en Cathaluña , 1641 i consolidà la revolta catalana, fet que, afegit a l’alçament de Portugal, féu la situació de Felip IV desesperada

Formà part, com a secretari de guerra, del govern de la Regència de la Seu d’Urgell 1820-23, i el 1835, de la Junta Superior Governativa de Catalunya, de la qual era vocal Essent mariscal de camp, morí en l’acció de Sant Quirze de Besora 1836, abandonat pel general Maroto, que l’havia induït a la lluita És autor de Principios generales de geografía, matemáticas y cosmografía 1832 És ridiculitzat per Josep Robrenyo en la peça bilingüe La fugida de la Regència de la Seu d’Urgell

Rebé el sobrenom de Caracalla per la peça de vestir d’aquest nom que portava A la mort del seu pare assassinà el seu germà Septimi Geta i féu donar mort a gran nombre dels partidaris d’aquest, entre els quals el jurista Papinià Promulgà 212 la Constitutio Antoniniana , que concedia la ciutadania romana a tots els homes lliures de l’Imperi l’edicte fou inspirat en part per motius fiscals, però obrí a les províncies els llocs de govern Durant el seu regnat fou devaluada la moneda Protegí l’exèrcit i emprengué campanyes militars a les fronteres del Rin i del Danubi En passar el…

Membre de la nissaga dels Arquer de Goscons, es formà acadèmicament a Anglaterra Vinculat a l’entorn d’Alfons XIII qui el nomenà “Gentilhombre de cámara con ejercicio” i amic personal del comte de Romanones, d’Antoni Maura i del marquès de Comillas, fou una peça clau en les aproximacions polítiques entre el rei i Francesc Cambó L’any 1918 participà en la fundació de la Unió Monàrquica Nacional, partit pel qual fou elegit conseller de l’Ajuntament de Barcelona, diputat provincial i senador Posteriorment, fou nomenat governador civil de Sòria i distingit amb la Creu de Carlos III…

Afiliat al partit liberal des del 1865, fou diputat per Barcelona a les corts espanyoles 1881, 1882 i 1884 La seva adhesió a un projecte, presentat per Sagasta, desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors de la “Crónica de Cataluña” que ell dirigia, però li valgué d’ésser nomenat per al govern civil de Màlaga, des d’on passà als de Sevilla i de la Corunya Fou director general de beneficència i sanitat i delegat d’ensenyament primari Incorporat a la redacció del “Diario de Barcelona”, continuà des del 1906 l’obra de Mañé i Flaquer, amb un to, però, més conservador…