Resultats de la cerca

Obligat a abdicar el tron xinès 1912, fou proclamada la República Collaborà amb els japonesos, que el feren regent 1932 i emperador de l’estat de Manxukuo Lliurat pels soviètics als comunistes xinesos 1945, restà en captivitat fins el 1959

Quart fill de Kangxi, s’apoderà violentament del poder després d’occir els seus germans i, probablement, el pare i tot Centralitzà l’administració i l’exèrcit en les seves mans Tot i que les cròniques parlen de la seva mort tranquilla, segons la llegenda fou assassinat per la filla d’un home que havia fet executar

Durant el seu regnat tingué lloc la rebellió dels Taiping i la guerra anglofrancoxinesa que acabà el 1861 El succeí Tongzhi, fill de la concubina i emperadriu Cixi

Fill de camperols, fou influït en la seva joventut per la Revolució Russa i per Lenin El 1918 anà a Pequín com a ajudant de bibliotecari de Li Tazhao, amb el qual compartí l’aspiració de conciliar el marxisme leninisme amb el nacionalisme xinès En ésser fundat el partit comunista xinès 1921, Mao fou un dels dotze delegats que es reuniren a Xangai Cap de propaganda del partit 1925-26, tingué un paper secundari mentre durà l’aliança del partit comunista amb el Guomindang En produir-se el trencament amb Chiang Kai-shek 1927, passà a Hunan, on començà a organitzar els camperols com a força…

Lluità contra la dinastia manxú Qing i és considerat “pare de la pàtria” a la Xina Després d’haver fet estudis a Honolulu, Hong Kong i Canton, fou metge a Macau i es convertí al protestantisme El 1894 fundà l’Associació per a la restauració de la Xina, ingressà en la societat secreta dels Triades i anà a Occident 1895 De tornada al Japó, fundà la Tongmenghui Associació de l’Aliança, 1905, que el 1912 transformà en el Guomindang La revolució contra la monarquia imperial xinesa començà a Wuchang octubre del 1911 dos mesos més tard Sun Yazen desembarcà a Xangai i fou elegit president de la…

Net de Norodom I i fill del rei Norodom Suramarit, s’educà en escoles franceses a París i Saigon, el 1941 fou coronat amb el vistiplau del règim de Vichy, que li donà preferència per davant del seu pare, però acabada la Segona Guerra Mundial, el 1947, instituí una monarquia parlamentària i, al mateix temps, s’involucrà activament en el moviment proindependència Dos anys després de la fundació del nou estat, el 1955 abdicà en el seu pare, i n’esdevingué primer ministre i ministre d’Afers Estrangers Mort el seu pare 1960, renuncià a la corona i passà a cap d’estat Mantingué una política…

Fill petit de Zhu Yuanzhang, ocupà el tron, que havia usurpat el seu nebot Jian-wen, i començà el regnat amb una depuració dels seus enemics Traslladà la capital xinesa de Nanquín a Pequín, la qual embellí construint-hi la Ciutat Prohibida, l’Altar del Cel i el Temple de l’Agricultura Conquerí l’Annam 1407, bé que l’annexió durà poc temps 1428 Dugué a terme grans expedicions marítimes comercials a Java 1403, Sumatra 1405, Ceilan 1408, etc, i arribà fins a l’Àfrica oriental Hagué de plantar cara als mongols, sobretot després de la mort de Tamerlà 1405

El 1932 s’afilià a la jove lliga comunista i, més tard, al partit comunista 1938 Instaurada la República Popular de la Xina 1949, del 1950 al 1967 ocupà diversos càrrecs del partit, sobretot a Guangdong Bandejat durant la Revolució Cultural, fou nomenat secretari del partit a Guangdong 1972 i, el 1974, primer secretari A Sichuan, ocupà alhora la primera secretaria del comitè del partit i la presidència del comitè del partit i la presidència del comitè revolucionari 1975-80 Partidari de Deng Xiaoping , el 1980 succeí Hua Guofeng com a primer ministre i el 1987, Hu Yaobang com a secretari…

Veterà de la Llarga Marxa 1934-35 i de la guerra sinojaponesa 1937-45 Fou ascendit a mariscal l’any 1955 i esdevingué ministre de defensa 1975-78 i president del comitè permament de l’assemblea nacional 1980-83, càrrec des del qual exercí de fet les funcions de president de la república

Membre del secretariat central de les joventuts del partit comunista 1933, les dirigí a partir del 1952, però hagué d’abandonar el càrrec el 1966 arran de la seva oposició a la Revolució Cultural Reaparegué l’any 1972 a l’ombra de Deng Xiaoping i s’encarregà de reorganitzar l’Acadèmia Xinesa de Ciències 1975, però tornà a caure en desgràcia l’any 1976 Rehabilitat a l’XI congrés del partit comunista 1977, esdevingué membre del politburó des del 1978, secretari general d’aquest 1978-80 i secretari general del partit 1980 i 1982-87 La seva mort fou un dels desencadenants del moviment estudiantil…