Resultats de la cerca
Es mostren 107 resultats
comtat de Tarragona
Història
Nom donat esporàdicament al territori i ciutat de Tarragona, però que no perdurà.
La ciutat de Tarragona havia estat cobejada i amb intents d’ésser restaurada pel comte Borrell II de Barcelona, que vers el 960 és anomenat per un historiador àrab Ibn Haldūn príncep de Tarragona, per Ramon Borrell I, segons consta en el seu poema necrològic 1018, i per Berenguer Ramon I, que vers el 1050 infeudà al vescomte Berenguer I de Narbona el comtat de Tarragona en cas que fos conquerit Tot i que el repoblament cristià el 1049 ja havia arribat a Tamarit, el primer intent seriós de repoblament de la ciutat, bé que sense èxit, es féu el 1090 L’intent dels comtes era de reorganitzar el…
confraria dels Colls
Història
Entitat beneficosocial fundada el 1343 a Sant Llorenç de Morunys; perdurà fins el 1951.
Era regida per quatre priors i administradors que es renovaven cada dos anys per meitats N'eren confrares tots els habitants de Sant Llorenç i dels pobles de la comarca, els ducs de Cardona i diverses persones de Solsona, la Seu d’Urgell, Berga, Barcelona, etc Tingué senyoria sobre els pobles de Clarà, Peracamps i els Torrents, i adquirí propietats, deixà diners, fundà beneficis i féu construir l’altar xorigueresc de la Mare de Déu dels Colls , a l’església parroquial de Sant Llorenç, obra de Josep Pujol realitzada del 1773 al 1789
paeria
Història
A Tortosa, òrgan assessor i executiu, de caràcter judicial, i representant de la ciutat que des del 1276 (carta de paeria) exercia conjuntament amb el veguer i la seva cort, representant dels senyors i després del rei.
Perdurà fins a la Nova Planta
carretal
Història
Imposició sobre l’entrada de fusta, establerta el 1330 pel municipi de Barcelona.
Perdurà fins el 1462 Fins el 1360 afectava també la llenya, la qual passà a formar part de la imposició de llenya i carbó
cubiculari
Història
Al regne visigòtic, oficial subaltern al servei de les cambres reials.
L’ofici perdurà a la cort asturianolleonesa a la cort catalana prengué el nom de cambrer major dit, a partir del s XIV, camarlenc
governador general de Catalunya
Història
Càrrec creat el 1934 pel govern de la República després de la suspensió de l’Estatut de Catalunya, per tal d’assumir els poders prevists per aquest per al govern de la Generalitat.
Perdurà fins al febrer del 1936 A partir de l’abril del 1935, els governadors generals de Catalunya nomenaren i presidiren uns consells de la Generalitat
alcaldia major
Història
Territori jurisdiccional de l’alcalde major durant el règim borbònic i que perdurà fins el 1833.
Al Principat, algunes capitals de vegueries o sotsvegueries suprimides pel decret de Nova Planta 1716 i que no foren escollides com a capitals dels nous corregiments esdevingueren capitals d’alcaldies majors, sovint amb demarcacions idèntiques a les anteriors
qapudan paixà
Història
Títol donat a l’almirall en cap otomà.
El primer que l’emprà fou Barba-rossa Membre del Consell divan imperial, el càrrec perdurà fins a la primera meitat del s XIX, que fou substituït pel de ministre de marina baḥriyye nāẓirī
verguer
Història
Funcionari que portava com a insígnia una verga o bastó i acompanyava els magistrats municipals o n’acomplia les ordres.
A Barcelona els verguers dels cavallers tenien per missió de convocar els consellers a domicili, d’avisar els jurats i de precedir els consellers en les cerimònies oficials/> El càrrec perdurà fins a la Nova Planta
protomedicat
Història
Tribunal de Castella creat el 1477 pels Reis Catòlics i format pels protometges que examinaven i concedien les llicències per a l’exercici de la medicina.
Al s XVII, amb el decret de Nova Planta, estengué la seva jurisdicció amb caràcter d’exclusiva al Principat de Catalunya, jurisdicció que perdurà fins a la creació del Collegi de Cirurgia de Barcelona el 1760