Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
basileu
Història
Mot emprat entre els antics grecs per a designar un dels principals càrrecs de llurs governs.
La funció del basileu anà variant tot seguint l’evolució històrica de les institucions i segons els diversos estats La figura del basileu, l’autoritat i la dignitat del qual es basaven en els privilegis de llinatge i podien ésser heretats dinàsticament, diferí de la del tirà, la qual aparegué més tard Ja a les tauletes micèniques de Pilos, escrites en alfabet lineal B, vers el 1200 aC, hom troba la menció dels basileus basiléwes , plural amb el sentit de prínceps , al voltant de la casa reial governada pel wánax o rei Llurs funcions no són gens clares fins ara sembla que feien el paper de…
el Divuit de Juliol
Història
Data oficial de l’aixecament inicial de la Guerra Civil Espanyola de 1936-39.
Al Marroc, tingué caràcter estrictament militar a la metròpoli, els partits de dretes —Falange Española, carlins, Renovación Española i els militants més actius de les Juventudes de Acción Popular i de la CEDA— ajudaren les guarnicions, però sempre sota control militar Al Marroc l’aixecament es produí el dia 17 El 18 tingueren lloc els de Canàries, Sevilla —pern de la revolta a Andalusia—, Valladolid i Burgos el 19, els de Saragossa, Pamplona, Vitòria, Oviedo, Salamanca i Palma les guarnicions de Galícia s’aixecaren el dia 20 Als punts on fracassà, l’aixecament es produí el 19 Barcelona,…
opričnina
Història
A Rússia, en època d’Ivan el Terrible, districte administratiu que comprenia la zona central estratègicament i econòmicament més important (separada de les zones perifèriques), situada sota el poder directe del tsar i controlada per una guàrdia especial.
La creació de l' opričnina 1564 afeblí la gran propietat dels boiars i eliminà de l’aparell de l’estat l’aristocràcia feudal, enfortint el poder del tsar i la centralització de l’estat rus
congrés de Tucumán
Història
Assemblea de les províncies unides del Riu de la Plata que promulgà la independència argentina i la primera constitució (1816), malgrat que no hi foren representades ni el Paraguai ni les províncies de Corrientes, Entre Ríos, Santa Fe, Misiones i la Banda Oriental, fet gràcies al qual pogueren triomfar les pretensions unitàries sota l’hegemonia del port de Buenos Aires i l’ala conservadora dels patriotes; el triomf encara s’agreujà amb el trasllat del congrés a Buenos Aires (1817) i la proclamació d’una nova constitució monarquista; com a reacció hi hagué rebel·lions perifèriques al Paraguai (1813), Entre Ríos i Santa Fe (1820).