Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Tuthmosis IV
Història
Faraó de la dinastia XVIII (1425-1417 aC).
Fill d’Amenhotep II, les seves empreses guerreres manquen de relleu En canvi, donà una nova orientació a la seva diplomàcia, car cercà l’amistat de Mitanni, durament combatut per Tuthmosis III i Amenhotep II, per tal d’oposar-se als hitites, que havien esdevingut perillosos Així, esposà una filla d’Artatama, sobirà de Mitanni, i li cedí la important ciutat síria d’Alalakh
Luci Quint Cincinnat
Història
Patrici romà.
Fou cònsol el 460 aC i dictador el 458 aC, reclamat pel Senat, quan es dedicava al conreu de les seves terres per a contenir els perillosos atacs dels eques, els quals derrotà parallelament a la victòria de Coriolà contra els volscs El 438 aC fou de nou dictador per tal de defensar la constitució del 444 aC de l’actuació liberal i democràtica del patrici Espuri Meli
Assarhaddon
Història
Rei d’Assíria (680-669 aC).
Fill de Sennàquerib, fou un dels sobirans més significatius de la dinastia sargònida per l’extensió dels seus dominis i per la seva activitat militar Al NW, contingué els perillosos cimmeris i escites, i al NE, sotmeté els medes i altres pobles del tossol iranià, amb els caps dels quals signà tractats el 672 Reconstruí Babilònia, arruïnada pel seu pare, malgrat l’antagonisme dels caps arameus, alguns dels quals combaté A Síria-Palestina, hagué d’afrontar poques rebellions i marxà àdhuc a Xipre, on prengué deu poblacions L’empresa més ambiciosa fou la conquesta del delta egipci i…
hospital
Història
Refugi de la baixa edat mitjana per a acollir els vianants que travessaven ports de muntanya considerats perillosos.
Solien anar a càrrec de religiosos o de comunitats de ramaders Eren especialment importants als Pirineus —fora de la Ribagorça, on aquesta missió era confiada, en general, als monestirs— l’hospital de Benasc, que vetllava el congost de l’Éssera el de Sant Nicolau dels Pontells, anomenat de Viella el de la Bonaigua i el refugi de la Mare de Déu d’Ares, a la capçalera de la Noguera Pallaresa, que protegien l’accés més transitat a la Vall d’Aran l’Hospitalet de Santa Magdalena, a la ruta del Pallars a la Seu d’Urgell també a l’Alt Urgell, el refugi de Sant Joan de l’Erm l’Hospitalet…
amorita
Història
Individu d’un antic poble semita de l’Orient Pròxim i Mitjà, l’hàbitat primigeni del qual sembla haver estat el desert sirià.
Conegut com a amurru en les fonts accàdies i com a mar tu en les sumèries ‘occident’, en ambdós casos, alguns dels seus membres són ja citats en els textos de començament de la dinastia I sumèria d’Uruk ~2700 aC A partir de la dinastia d’Accad ~2371-2191 aC els amorites apareixen regularment en les fonts mesopotàmiques De fet, des d’aquesta època ~2300 fins el 1800 aC constitueixen l’element ètnic més important de l’Orient Pròxim i Mitjà per llur incontenible demografia, causa directa de la seva penetració persistent al sud de Mesopotàmia A partir de la dinastia III d’Ur 2113-2006 aC, llurs…
Alfons III d’Astúries
Història
Rei d’Astúries (866-910).
Fill d’Ordoni I A la mort del seu pare 866 fou elegit per a succeir-lo, però Fruela Bermúdez, comte de Galícia, li usurpà el tron Alfons hagué de marxar a Castella, però poc temps després recuperà la corona El 873 sostingué els Banū Qasī enfront de l’emir de Còrdova, Muḥammad I Més tard ajudà el muladita de Mèrida, Ibn Marwān, i ambdós venceren l’exèrcit cordo vès prop del Duero 876 L’any següent Ibn Marwān hagué d’abandonar Badajoz i es posà sota la protecció d’Alfons Mentrestant Muḥammad I intentà d’acabar amb l’expansió territorial del regne astur i envià contra Lleó i Astorga uns exèrcits…
saxó | saxona
Història
Individu d’un poble germànic procedent de Jutlàndia.
A la fi del segle III, s’estengué al sud del riu Elba, absorbí els pobles veïns i amb les seves contínues pirateries al nord de la Gàllia obligà els romans a la creació del dux litus saxonicum ‘duc del litoral saxó’, que administrà la província romana de la Bèlgica II i tenia a les seves ordres la flotilla del Somme Amb ells, l’usurpador Marc Aureli Carausi ocupà la Britània romana 287 També cridats pels bretons, lluitaren plegats amb els angles contra els escocesos i restaren al país 450, bé que fins al segle IX no l’acabaren de sotmetre anglosaxó Aparegueren també als Camps Catalàunics,…
eslau | eslava

Expansió dels pobles eslaus fins añ segle IX
© fototeca.cat
Història
Individu d’un grup de pobles de raça i de llengua indoeuropees establerts a les terres entre els rius Oder i Volga i des de la mar Bàltica fins a la serralada dels Carpats.
Els eslaus eren limitats pels pobles germànics, bàltics i tracis i tenien relació amb la cultura de Lusàcia Anomenats vendes per llurs veïns germànics, el nom d’ eslau apareix documentat al segle VI Al segle III s’expandiren cap a l’est i al sud, però foren frenats pels pobles bàltics, finesos i gots Els antes poble eslavitzat, que vivia a Ucraïna foren conquerits pels gots, els quals formaren un imperi que s’estenia des de Polònia fins a la mar Negra, dins el qual sotmeteren altres pobles vendes Destruït aquest imperi pels huns 370, els eslaus restaren sota llur domini però, en iniciar la…
ostracisme
Història
A l’antiga Atenes —i a les ciutats que imitaven la seva constitució—, judici i veredicte del poble que consistia a apartar o allunyar del poder polític durant un període de deu anys els ciutadans amb ambició desmesurada o que posseïen una acumulació de poder o de riqueses excessiva, i, per tant, eren considerats perillosos per a la seguretat i la cohesió de l’estat.
L’ostracisme no comportava pèrdua o confiscació de béns i, en aquest sentit, era més una mesura de caràcter policíac que no pas una pena o una condemna a l’exili La votació que el decretava era popular i, en certa manera, democràtica a l’assemblea popular, els participants escrivien damunt de fragments de terrissa o óstraka óstrakon el nom de la persona que l’havia de sofrir i els dipositaven a l’hora de la votació Fou instituït, sembla, en temps de Clístenes 510 aC, però no fou aplicat abans del 487 aC