Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
José Carlos Mariategui
Història
Política
Polític peruà.
Periodista, el 1918 intervingué en la creació del Partido Obrero Campesino, del qual fou secretari general Del 1919 al 1923 viatjà per Europa, i es féu socialista En tornar al seu país, s’afilià a l’APRA, del qual s’apartà el 1928, i fundà el partit comunista peruà Assagista destacat, fou el primer pensador que assimilà els esquemes del marxisme a les realitats de l’Amèrica Llatina
Luis José de Orbegoso
Història
Polític peruà.
Elegit president 1833, promulgà la constitució del 1834, però fou enderrocat per Salaverry Després de pactar amb el general Santa Cruz, president de Bolívia, ocupà el Perú, i el 1837 organitzà amb aquest la Confederació de Bolívia i el Perú, fet que provocà l’enfrontament amb Xile Derrotat pels xilens, hagué d’abandonar el país 1838
Pedro de Peralta Barnuevo
Història
Literatura
Erudit i poeta peruà.
Advocat i poliglot, fou rector en diverses ocasions de la Universitat de Lima i s’interessà per la filosofia i la ciència europees A part la seva obra com a científic, conreà l’èpica Lima fundada o Conquista del Perú , 1732, amb escassa fortuna, i el teatre, que té realment importància, una gran gràcia satírica i ensems ingènua i senzilla Triunfos de amor y poder 1710, Afectos vencen finezas 1720, La Rodoguna adaptació de la tragèdia del mateix títol de Corneille, i obres menors Loas, Bailes, Fines de Fiesta , potser el millor de la seva producció L’obra en prosa Pasión y Triunfo de Cristo…
Oscar Raimundo Benavides
Història
Militar
Política
Militar i polític peruà.
Intervingué en el cop d’estat que derrocà el president Guillermo Billinghurst, i ocupà provisòriament la presidència de la República 1914-15 Després de l’assassinat del president Luis Miguel Sánchez Cerro, fou elegit president 1933-39, càrrec que exercí gairebé dictatorialment
José Rufino Echenique
Història
Militar
Política
Militar i polític peruà.
Participà en la guerra d’independència 1821, i fou elegit president el 1851 De política conservadora, promulgà una legislació nacionalista oposada a les pretensions angleses i nord-americanes sobre el guano Fou derrotat a La Palma per una revolta liberal 1855
Ramón Castilla
Història
Militar
Militar i polític peruà.
Després del fracàs de la Confederació peruanoboliviana 1839 aconseguí d’imposar-se sobre els altres líders militars Fou president de la república 1845-51 i 1854-62 i donà estabilitat política i econòmica al país Creà un monopoli sobre l’explotació dels dipòsits de guano de les illes del Pacífic i establí una línia ferroviària entre Lima i el Callao abolí l’esclavitud dels negres i el tribut personal dels indis Promulgà la constitució del 1860
Juan Velasco Alvarado
Història
Militar
Militar i polític peruà.
Ingressà en l’exèrcit el 1929 i arribà a general de divisió 1965 i comandant en cap de l’exèrcit El 1968 encapçalà un cop d’estat contra el president FBelaúnde Terry i fou designat president de la República El 1975 fou enderrocat pel cop d’estat del general Francisco Morales Bermúdez
Manuel Ignacio Vivanco
Història
Militar
Política
Militar i polític peruà.
Prengué part en el moviment independentista El 1843 fou proclamat “suprem director de la República”, però fou enderrocat pel general Ramón Castilla 1845 Encapçalà una revolta conservadora, que fracassà 1856 Fou ministre de la guerra 1865
José Hipólito Unanue
Història
Científic i polític peruà.
Introductor de la vacuna al Perú, fundà l’amfiteatre anatòmic de Lima i l’escola de medicina de San Fernando Partidari de la independència, la defensà en un manifest el 1812 Fou nomenat diputat a les Corts de Cadis 1821 Altre cop al Perú, després de l’alliberament ocupà càrrecs importants i fou president del consell de ministres 1826-27 Escriví una Guía política, eclesiástica y militar del virreinato del Perú 1793-97 i algunes obres científiques Fou també redactor d' El Mercurio Peruano 1791-95
Luis de la Cruz Goyeneche
Història
Militar
Política
Militar i polític xilè.
Alcalde de Concepción 1796, s’uní als independentistes i fou desterrat a l’illa de Juan Fernández 1814 En tornar-ne 1817, substituí temporalment O'Higgins Proclamà la independència de Xile 1818, però fou derrotat a Cancha Rayada Novament exiliat, a Lima, el govern peruà l’ascendí a mariscal 1822 i el nomenà ministre de guerra i marina 1826-27