Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
Baixa Navarra
Història
Territori històric del País Basc, al vessant nord dels Pirineus.
Actualment, juntament amb els territoris de Lapurdi i Zuberoa i el país de Bearn, forma el departament francès dels Pirineus Atlàntics És una regió agrícola i ramadera, amb prats i boscs A causa de la manca d’indústria, hi ha un fort corrent emigratori devers Bordeus i París Es divideix en tres cantons Iholdi, Sant Joan de Peu de Port Saint-Jean-Pied-de-Port i Baigorri La capital és Sant Joan de Peu de Port, al peu del mont Arradoi, al país de Garazi Altres poblacions són Baigorri i Donapaleu Saint Palais, antiga seu del parlament de Navarra, al país d’Amikuge La llengua del país és el basc,…
aliscara
Història
Pena que era imposada als qui feien presoner un cavaller, l’atacaven en aguait, o li assaltaven el castell.
Consistia, segons els Usatges , que el penat fes voltes, a peu descalç, entorn del castell del senyor ofès, o bé, a l’albir dels jutges, ho fes en territoris propers
castell de Sant Ferran
Història
Fortalesa bastida en 1809-12 al NW de la ciutat d’Alacant (Alacantí), al Tossal (88 m alt.), amb motiu de la guerra del Francès, per a la protecció del Baver.
La decisió fou de la junta de guerra d’Alacant i l’obra fou dirigida per l’enginyer Pablo Ordovas No tingué mai importància militar i el 1912 fou adquirit per l’ajuntament d’Alacant, que ha urbanitzat els voltants com a parc Al peu, al vessant del nord, hi ha l’hipòdrom
Giacomo Matteotti
Història
Política
Polític italià.
Diputat des del 1919 i secretari del partit socialista 1924, fou un dels caps de l’oposició parlamentària a Mussolini El seu assassinat per milicians feixistes provocà revoltes arreu del país, que donaren peu que Mussolini suprimís les darreres llibertats polítiques Els assassins de Matteotti foren jutjats el 1947 i condemnats a presó
Popea
Història
Emperadriu romana, muller de Neró.
D’una gran bellesa i intelligència, contragué matrimoni primer amb Rufi Crispí i, després, amb Marc Salvi Otó, amic de l’emperador Aquest repudià Octàvia i la prengué com a esposa Segons la tradició, morí a conseqüència de la puntada de peu al ventre que Neró li donà quan estava embarassada Per voler d’ell, però, posteriorment fou divinitzada
Joan Castells i Montlleó
Història
Militar
Militar.
Participà en la Guerra Gran en l’expedició del marquès de la Romana a Pomerània i a Dinamarca, i en la guerra del Francès amb les forces del general Blake a Bailèn i a Talavera de la Reina, en la defensa de Girona com a assistent del general Álvarez de Castro, i en la defensa de Tarragona el 1811 Durant la primera guerra Carlina actuà com a correu de les forces liberals Morí a 107 anys, després d’un viatge a peu a Madrid per saludar el rei Alfons XII
estadi
Història
A l’antiga Grècia, lloc públic de 125 passes geomètriques per a curses, jocs atlètics, etc.
L’estadi era de forma rectangular, amb un extrem recte i l’altre en forma d’hemicicle on se situaven els jutges als costats hi havia graderies per al públic Inicialment servia per a les curses a peu, però després fou utilitzat per a d’altres esports Els més importants foren el d’Olímpia, considerat el primer, i els de Delfos, Epidaure, Efes i Atenes En la Roma antiga tingueren llur continuació eren de forma monumental, tenien més d’una pista i eren dividits per la spina i envoltats de graderies de marbre es destacaren els de Neró i Domicià
comtat de Mitra
Història
Territori grec de l’imperi Bizantí, dit també comtat de Demetrius
, que passà de la família Melissenos als Novelles per l’enllaç (1320) d’una filla de Gabriel Melissenos amb Ot de Novelles.
Comprenia el territori de l’antiga ciutat de Demetrius, capital de Magreria, estratègicament situada al N del golf de Pagasae guardava els accessos a les planes del nord de Tessàlia i constituïa l’avançada més septentrional de la Grècia catalana Al s XII el comte de Mitra era, després del de Salona, el vassall més poderós de la Grècia catalana, i podia posar en peu de guerra 1500 albanesos a cavall El 1379 el comte de Mitra es destacà pel seu ajut al rei Pere el Cerimoniós contra la Companyia Navarresa que atacava els drets d’Atenes i Neopàtria
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina