Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
Antoní Pius
Cap d'Antoní Pius, marbre romà del s II trobat a Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Emperador romà (138-161), d’origen itàlic.
Presentat al senat per Adrià, el succeí i imposà la disciplina Dèspota illustrat, es guanyà les classes cultes, vigilà que l’execució del dret fos humanitària i mantingué la religió tradicional Es preocupà de l’economia i a la seva mort deixà una fortuna considerable No es mogué mai d’Itàlia i reprimí les rebellions a les províncies per mitjà dels seus legats Amb ell, l’Imperi arribà a l’apogeu El 139 adoptà Marc Anni Ver, el futur Marc Aureli, que havia d’ésser l’últim dels grans emperadors de la dinastia dels antonins
Gai Pius Esuvi Tètric
Història
Últim emperador romà de la Gàl·lia (268-273).
Essent senador i praeses d’Aquitània, fou escollit per tal de succeir Victorí 268 Sobirà pacífic, no pogué dominar les tropes Aurelià el féu presoner als Camps Catalàunics 273 Li fou restituïda la dignitat de senador i sortí nomenat corrector de la Lucània
república Romana
Història
Règim establert a Roma del 9 de febrer al 4 de juliol de 1849, arran de la revolució produïda a la ciutat (novembre del 1848) i de la fugida subsegüent del papa Pius IX.
El parlament romà formà un govern provisional i convocà una assemblea constituent 5 de febrer de 1849, que deposà el pontífex i proclamà la república Governada per Giuseppe Mazzini , que aviat compartí el poder amb Saffi i Armellini, en fou confiat l’exèrcit a Giuseppe Garibaldi Atacada per una expedició militar enviada pel president de França Lluís Napoleó —que intentà d’atreure's així els catòlics francesos i la simpatia del papa—, sucumbí després de prop d’un mes de setge 3 de juliol L’endemà Pius IX entrà a Roma i hi restablí el seu govern
Faustina
Història
Emperadriu romana.
Muller d’ Antoní Pius Les seves representacions iconogràfiques tenen com a tret més característic el pentinat Li fou dedicat, juntament amb l’emperador, un temple al fòrum romà Hom n'ha trobat un retrat prop de la muralla romana de Barcelona
Juan de Lucena
Història
Moralista castellà.
Fou protegit per Alfons el Magnànim A Roma fou familiar del futur Pius II més tard fou conseller dels Reis Catòlics Escriví un Tratado de vida beata 1483, adaptació del Dialogus de felicitate vitae, de Bartolommeo Fagio, i un Tractado de gualardones Jueu, fou processat per la inquisició 1503
Le Sillon
Història
Moviment polític i social francès, d’inspiració cristiana, fruit de la fusió (1899) del moviment creat per Marc Sangnier entorn del Bulletin de la Crypte (1893) i del grup que publicava Le Sillon (1894).
Marc Sangnier en fou el principal impulsor Els sillonistes defensaren la participació dels catòlics en l’acció política, en un sentit demòcrata i pluralista, i a partir del 1904 publicaren L’Éveil Démocratique Com a conseqüència de la condemna de Pius X 1910, efectuada en un context de lluita antimodernista, el moviment es dissolgué
república Romana
Història
Règim fundat a Roma pels jacobins italians sota la protecció del Directori francès, que durà del 15 de febrer al 27 de novembre de 1798 i del 14 de desembre d’aquest any al 29 de setembre de 1799.
França, que envaí i ocupà una gran part dels Estats Pontificis 1797, afavorí que hom la proclamés i feu presoner el papa Pius VI, que morí deportat a Valença del Delfinat 1799 Nàpols l’atacà i en provocà una interrupció 28 de novembre — 13 de desembre de 1798 Restaurada pels francesos, una segona intervenció napolitana la feu caure definitivament
Ercole Consalvi

Ercole Consalvi
© Fototeca.cat
Història
Cristianisme
Cardenal i estadista italià.
Entrà a la cúria romana el 1783 Com a secretari del conclave de Venècia 1799 afavorí l’elecció de Pius VII, que el nomenà cardenal i secretari d’estat 1800 Enemistat amb Napoleó, l’any 1806 dimití i fou confinat a París 1809 i a Reims 1810-13 Representà la Santa Seu al Congrés de Viena 1814-15 i tornà al seu càrrec fins el 1823 És autor de l’edicte Motu Proprio
bisbat de Jaca
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Jaca.
Fou erigit el 1076 per Sanç III d’Aragó pel fet que la ciutat era la capital del regne d’Aragó per això era dit també, a l’alta edat mitjana, bisbat d’Aragó i que els bisbes d’Osca hi residien habitualment Reconquerida Osca el 1076, un mateix bisbe governava les dues diòcesis fins que, el 1571, Pius V les separà novament Actualment la diòcesi de Jaca és sufragània de l’arxidiòcesi de Pamplona
Federico da Montefeltro
Història
Condottiere italià.
Duc d’Urbino Estigué al capdavant de les milícies de Milà i de Florència i de Ferran I de Nàpols Passà després a dirigir els exèrcits pontificis de Pius II, que el recompensà amb el títol de vicari de l’Església 1463 Fou cap de la lliga italiana i vencé els venecians a Molinella 1467 Fou un dels mecenes més importants del seu segle i convertí el seu ducat en un destacat focus cultural de l’època
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina