Resultats de la cerca

Aquest fou derrotat i fet presoner i l’estol dispersat

El mateix Alfons IV navegava amb l’estol, amb els seus germans Joan i Enric i un centenar de nobles L’estol català, excessivament confiat davant les naus enemigues, aparentment feixugues, fou desfet llevat de dues galeres que fugiren el rei, els infants i els altres efectius catalans foren duts a Gènova i d’allí a Milà, en poder de Felip Maria I de Milà, aliat dels genovesos Malgrat la consternació que aquests fets produïren a Catalunya —la reina Maria cuità a fer gestions per a alliberar els captius—, el resultat fou inesperadament favorable el duc de Milà alliberà Alfons IV i els seus,…

El 1434, en passar per Mallorca, Joan II de Navarra el nomenà vicecanceller d’aquest regne, i el féu acompanyar a Itàlia fou empresonat pels genovesos després de la batalla de Ponça 1435 El 1459, de nou a Mallorca, rebé Carles de Viana en nom de la ciutat i del regne

Acompanyà el rei Alfons el Magnànim a l’expedició a Itàlia i fou fet presoner pels genovesos a la batalla de Ponça 1435 Es casà amb Joana Berenguer i de Cucaló, que li aportà la baronia de Canet El succeí el seu fill Francesc Berenguer de Blanes, baró de Canet i governador de Mallorca

Alfons IV renunciava Còrsega i les bases de Portovenere i Ilica, i es comprometia a repartir-se amb el duc de Milà les conquestes que fes al nord d’Itàlia fins a Bolonya Aquest pacte beneficià el rei català i minimitzà les conseqüències de la seva derrota a Ponça, puix que, tot seguit, el duc de Milà l’alliberà amb tots els nobles catalans que l’acompanyaven

Fou un dels qui més s’oposaren, l’any 1436, a les pretensions de Pere Descatllar i de Santa Coloma a la senyoria de Llucmajor, en compensació dels seus préstecs monetaris al rei, després de la batalla de Ponça Mobilitzà l’opinió, allegant el privilegi del 1344 que prohibia de separar del poder reial la ciutat i les viles, els delmes i altres drets El 1445 el rei li atorgà la baronia de Banyalbufar

Fill natural d’Alfons, segon duc de Gandia, del qual heretà, el 1425, la baronia d’Arenós Intervingué en les empreses italianes d’Alfons el Magnànim i caigué presoner a la batalla de Ponça 1435 Prengué partit pel príncep de Viana i la generalitat catalana i mantingué la seva baronia aixecada contra Joan II fins que caigué presoner de les tropes reialistes el 1464 Morí presoner al castell de Xàtiva i la baronia fou confiscada pel rei

Serví el rei Jaume II en la guerra contra Sicília El 1294 intervingué en la lluita contra els sarraïns d’Àfrica amb l’estol de Bernat de Peratallada Les seves intervencions marines foren contínues fins el 1309 a l’estret de Gibraltar 1294, a les batalles del cap Orlando 1299 i Ponça 1300 Entre el 1304 i el 1307 anà amb el vescomte de Castellnou altra vegada a Gibraltar, on fou molt lloat per l’atac a Algesires en ajuda del rei castellà

Fill de Felip Boïl i Dies Acompanyà Alfons el Magnànim en la seva expedició a Itàlia 1432 i, com ell, fou fet presoner pels genovesos a la batalla de Ponça 1435 Mantingué, a València, el 1439, una violenta correspondència cavalleresca i sostingué diversos desafiaments, el més famós dels quals és el que desembocà en un combat amb John Astley, davant la cort anglesa 1442, que influí potser sobre Joanot Martorell en la redacció d’un episodi del Tirant lo Blanc De retorn a València, Boïl bescanvià amb aquest escriptor valencià violentes lletres de batalla

Acompanyà Alfons IV a les seves primeres campanyes d’Itàlia 1423 Fou majordom i conseller del rei A la batalla de Ponça fou fet presoner 1435 fou enviat a Mallorca amb forces italianes per lluitar contra els forans, els quals derrotà prop de Sencelles 1452 Fou virrei de Sardenya 1437-38 i majordom de Joan II Tenia, a Catalunya, la vall de Boí, que li confirmà el rei 1441, i a Sardenya, les senyories de Sant Gabí i Guspini i d’altres llocs que li vengué Joan de Montbui 1450